Mª Mercè Mas
Institut Agora

Les necessitats mediambientals de les pimes industrials: una aproximació des de la perspectiva de gerència i de la representació sindical a la comarca del Vallès Occidental (Resum)

La ponència presenta les principals conclusions dels dos estudis realitzats en el marc de la iniciativa comunitària del Pacte Territorial per l’Ocupació al Vallès Occidental, sobre les necessitats de caire mediambiental de les PIMES de la comarca. La comparació de les perspectives d’empresaris i treballadors sobre què és el Medi Ambient en la indústria, quin paper juga la formació en aquest tema i quines són les seves necessitats immediates, són les premisses sobre les que giren les principals aportacions del dos estudis

Paraules Clau: medi ambient/ indústria/ formació/ treball/ocupació.

The environmental prospects of industrial pimes: an approach from the perspective of gerency and syndicalism in the Western Vallès Region (Abstract)

The lecture will present the main conclusions draws from two studies which have been carried out in the framework of common initiative: Pacte Terrirorial per l’Ocupació al Vallès Occidental (an area agreement to promote employment in Vallès Occidental). These two studies deal with the environmental needs of medium-sized and small companies in this region. Both studies are therefore premised on the comparison between employers and employees’ prospects about environment.

Key words: environment/ industry/ training/ employment

La comarca del Vallès Occidental és un dels nuclis importants de Catalunya per població i d’activitat econòmica; en ella es manifesta una important dinàmica econòmica i social però no escapa a la conjuntura del país pel que fa al problema de l’atur i que aquí, presenta una taxa d’atur lleugerament superior a la mitjana de Catalunya.

La comarca ha estat històricament marcada per una alta industrialització que en els darrers anys ha deixat pas també a un important creixement del sector terciari. La indústria tradicionalment vinculada al sector tèxtil i al de la metal·lúrgia ha vist com també creixia el sector químic i el de l’alimentació.

En aquest marc, la comarca esdevé un territori adequat per acollir-se als Pactes Territorials d’Ocupació, iniciativa que impulsa la Comissió Europea i que pretén optimitzar els recursos adreçats a reduir l’atur. Dins del Pacte i en concret en la acció d’Assessorament per a l’Adequació Ambiental de les PIMES es fa palesa la necessitat de conèixer les demandes principals de les indústries de la comarca així com dels seus treballadors en temes mediambientals.

Les dades que aquí presentem són el resultat dels estudis següents; Estudi de necessitats mediambientals de les PIMES. (Mas,1999) i l’ Estudi sobre necessitats mediambientals dels treballadors a les pimes de la comarca del Vallès occidental (Mas,1999).

Realitzats a la comarca del Vallès Occidental durant el segon semestre de 1999 sobre una mostra de 200 empreses industrials dels sectors químic, tèxtil, fusta, alimentació i el metall.

Aquests dos treballs de camp volien donar elements sobre la visió en petites i mitjanes empreses industrials dels aspectes mediambiental de la seva activitat. Cal recordar que les PIMES representen el 90per cent del teixit empresarial comarcal i per tant, la seva opinió és rellevant en el disseny i implementació actuacions de caire mediambiental en les accions del Pacte Territorial per l’Ocupació.

Els estudis diferien metodològicament i en el seu contingut. L’enquesta sobre PIMES volia identificar: 1) Quina era el grau de coneixement del marc legislatiu i normatiu en medi ambient aplicable a les PIMES. 2) Identificar les necessitats més importants de les empreses en aspectes mediambientals . 3) La visió del empresariat sobre l’impacte ambiental de la seva indústria.

Mentre que l’enquesta que es va passar als representants sindicals pretenia conèixer la percepció dels treballadors sobre els aspectes ambientals de la seva feina, identificar la necessitat de formació mediambiental i en quins àmbits i així com, els aspectes mediambientals que caldria incorporar en els convenis a través de la negociació col·lectiva.

A continuació farem un breu repàs de les més rellevants d’ambdós estudis i compararem aquells aspectes que compartien, concretament, el concepte de M.A. des de l’empresariat i des del col·lectiu obrer, les principals demandes i la formació dins l’empresa.

Principals conclusions de l'Estudi de necessitats mediambientals de les PIMES.

L’estudi es va fer sobre una mostra de 100 empreses industrials amb un grau de participació del 63 per cent amb especial interès per part dels sectors tèxtil, químic i metall.

Per fer un retrat de les empreses enquestades direm que seria una indústria, de 11 a 50 treballadors, ubicada a Sabadell o Terrassa, amb una antiguitat de més de 20 anys i que té una un planter de treballadors estables del 76 per cent al 100 per cent.

En termes generals les empreses afirmaven conèixer la legislació ambiental vigent però sense detalls i, a excepció del sector químic i el ram de l’aigua del tèxtil, creien que tampoc els feia excessiva falta saber més donat que consideraven a les seves empreses poc contaminants i amb impactes ambientals baixos. L’empresariat argumentava en aquest sentit, que l’activitat que desenvolupada era "neta" i que en el cas de comptar matèries primeres o residus contaminants, s’apliquecaven mesures correctores per reduir o evitar l’impacte i això anava lligat a la recollida selectiva i controlada dels residus i la depuració d’aigües.

D’altra banda, el sector químic i el ram de l’aigua mostraven un interès especial per aquests temes i eren els més interessats per estar al dia en temes legislatius i normatius i per incorporar bones pràctiques ambientals a les seves empreses.

Aproximadament el 50 per cent de l’empresariat, s’havia adreçat a alguna institució per resoldre temes ambientals de la seva empresa, i el seu interlocutor, per aquests casos, era la Generalitat de Catalunya o l'Ajuntament al que pertanyia l’activitat, si bé cal dir, que aquestes consultes pretenien orientar al empresari per buscar la millor resolució al seu problema. Les consultories, oficines tècniques, etc. esdevenien els assessor externs per elaborar la solució.

Les principals demandes o necessitats en temes mediambientals de les PIMES identificades són la informació de caire general i l’ assistència tècnica en el tractament de residus sòlids i de les aigües residuals.

Tant l’empresariat com els treballadors consideren que per millorar, es a dir, per incorporar qualitat en els productes i en el procés productiu, cal formar. Aquesta dada queda recolzada per un 73 per cent de les empreses que diuen que donen directa o indirectament formació als seus treballadors, i aquesta és principalment en aspectes relacionats amb la feina per contra ,el 62 per cent deien que no creu necessari donar formació en medi ambient als seus treballadors.

Un altre aspecte rellevant de la relació entre PIMES i MA és el fe que només el 35 per cent de les empreses diuen que d’un servei o departament que assumeix tasques mediambientals. Sovint, aquests departaments, estan formats de 1 o 2 persones de la pròpia organització, lligades a la gestió i que assumeixen aquests temes. L’existència d’aquestes unitats va lligada a processos d’implantació de normes ISO (9000 i 14000) i a la sensibilitat de l’empresari pels temes mediambientals.

Cal fer un incís aquí per dir també que l’empresariat preferia externalitzar aquests serveis i encarregar a consultories externes que els facin els projectes de millora o resolució de problemes ambientals. És important assenyalar que de les empreses contactades cap ha contractat una persona externa a l’organització per assumir tasques mediambientals, sempre s’ha buscat algú de dins lligat a la gestió i la producció a l’empresa per a què assumís les tasques de supervisió d’aspectes mediambientals.

Atesos els resultats de l’enquesta i tenint en compte que aquest estudi pretenia aportar elements per a implementar serveis adreçats a les empreses, les principals conclusions són:

La principal demanda de les empreses és la informació de caire general i jurídica sobre temes ambientals per tant tot allò que faciliti l’accés a la informació serà ben rebut.

En aquest sentit i sabent que les entitats a les que s’adrecen les empreses per obtenir informació són les federacions empresarials i les assessories privades, caldria contemplar-ho a l’hora de fer difusió d’aspectes mediambientals en aquestes empreses de serveis.

La formació sobre temes ambientals és especialment demanada pel sector químic i de l’alimentació.

L’assistència tècnica és l’altre servei que les empreses consideren d’especial interès, ja que sovint es troben desorientats davant la diversitat d’institucions i entitats que intervenen d’una o altra forma, en els temes relacionats amb el MA.

Ells temes que més interessen les empreses són la gestió de residus, el tractament de les aigües residuals i els aspectes legals i jurídics.

Les empreses no contracten persones externes a elles per portar els temes de medi ambient, per tant, els nous perfils professionals vinculats a aquesta problemàtica tenen dificultats per entrar a les indústries en aquests moments, ja que les persones que porten aquests temes estan lligades a la gestió i direcció de l’empresa.

Principals conclusions de l'Estudi de necessitats mediambientals dels treballadors a les pimes de la comarca del Vallès occidental.

En aquest segon estudi, el públic al que ens adreçaven eren els representants sindicals dels sectors del metall, la fusta, el tèxtil, el químic, les arts gràfiques i l’alimentació.

Per a la realització de l’enquesta es va fer una tramesa de cartes a 700 empreses i 150 represetnant sindicals escollits en funció de la seva feina. Finalment, l’enquesta va ser resposta per 124 delegats i representants sindicals que pertanyien a 99 PIMES de la comarca i que estaven distribuïdes per 14 municipis de la comarca i Barcelona.

El 28 per cent dels representants que van contestar l’enquesta eren delegats de salut, prevenció i/o seguretat laboral el 18 per cent han estat presidents del comitè d’empresa i un 18 per cent més delegats o enllaços sindicals, la resta tenien funcions diverses dins els comitès.

Els resultats de l’enquesta mostren que el 68'5 per cent dels representants dels treballadors creuen que en l’empresa que treballen existeixen riscos ambientals, i són els del sector químic i les arts gràfiques qui ho diuen amb més freqüència.

Aquesta creença els porta a dir en un 81per cent que necessiten rebre informació sobre aspectes mediambientals de la seva feina i del procés productiu en el que treballen i en un 77per cent que caldria acompanyar la informació amb formació mediambiental.

Els representants dels treballadors consideren que la manipulació de substàncies tòxiques i perilloses i la seguretat en el lloc de treball, són els aspectes més rellevants en relació al medi ambient dins l’empresa i dels que necessitarien rebre formació i també valoren com a temes rellevants, el soroll i els fums en el lloc de treball, la incorporació de sistemes informàtics en la tasca habitual i implementar mecanismes per millorar la convivència i la motivació del conjunt dels treballadors.

A diferència de l’altre estudi, aquí la negociació col·lectiva es planteja com un camí per a introduir aspectes mediambientals dins les PIMES, i en aquest sentit gairebé el 64per cent dels enquestats considera necessari introduir aspectes mediambientals en la negociació i concretament aspectes relacionats amb les condicions de treball (neteja, climatització, ventilació,... ) i especialment, en la manipulació de substàncies perilloses.

Una dada a destacar és el fet que un tant per cent important de les respostes (16 per cent) considera que també s’haurien d’incorporar a la negociació aspectes que no repercuteixen directament sobre les condicions de treball si no que fan referència a la incorporació de millores mediambientals a l’empresa per exemple, bones pràctiques ambientals o ambientalització del procés productiu,...

Comparació dels aspectes comuns dels dos estudis

Un cop repassats els trets principals de les conclusions dels estudis de necessitats ambientals, entrem ara en aquells aspectes que compartien per veure’n els diferents plantejaments de treballadors i d’empresaris. A continuació es pretén donar elements de reflexió sobre com s’enfronten a aquesta temàtica uns i altres, parlarem concretament de: el concepte de medi ambient, demandes principals i la formació dins l’empresa.

A. Concepte de medi ambient des de l’empresariat i des del col·lectiu obrer: aspectes mediambientals rellevants

La definició de medi ambient prové de la disciplina científica de l’ecologia i podríem resumir-la com el conjunt de condicions ambientals que constitueixen el marc on s’esdevé l’existència d’un ésser viu o comunitat (Gran Enciclopèdia Catalana, Vol 15).

La concreció d’aquesta definició en el cas que ens ocupa aporta matisos al que acabem de dir, així doncs la indústria o les empreses en general tendeixen a associar el medi ambient amb els aspectes de l’entorn físic de l’empresa i d’aquells aspectes naturals que l’activitat de l’empresa altera (aigua, atmosfera, ....) mentre que per als treballadors els aspectes mediambientals s’amplien respecte als de l’empresa i s’incorporen aspectes que fan referència a les condicions i característiques del lloc de treball, a banda d’aquells que com ja hem dit abans l’empresa altera pel fet de dur a terme la seva activitat.

Des d’aquesta perspectiva, és lògic que els aspectes que els treballadors assenyalen com a més rellevant facin referència a les implicacions de la seva feina i l’impacte que aquesta pot tenir pel seu benestar, en comparació al punt de vista de l’empresa, que posa molt més èmfasi en el que són les disfuncions en l’entorn, que genera la seva activitat.

Està clar que aquestes dues visions no són excloents entre elles si no ben al contrari, complementàries. Tant les respostes obtingudes per part dels gerents com les obtingudes per part dels delegats sindicals són semblants, la principal diferència es troba en l’èmfasi que posant sobre elles cada un dels dos col·lectius (taula 1).

Comentant les dades de la taula 1, cal fer esment al fet que no apareixen dades sobre bones pràctiques ambientals en les empreses, ni tampoc, dades sobre contaminació acústica i atmosfèrica en les respostes dels treballadors, això és degut a l’oferta de respostes de les enquestes en cada un dels estudis. Malgrat tot, i donat que en altres àmbits de les enquestes els dos col·lectius d’entrevistats manifestaven el seu interès per aquests aspectes s’ha cregut necessari incorporar-los en la taula anterior malgrat no disposem de dades per a ells.

Taula 1.
Aspectes mediambientals rellevants per a empresaris i treballadors

                                                                    Empresa                                Treballadors

Aspectes a valorar	F.Absoluta	F.Relativa		F. Absoluta	F.Relativa
Manipulació de matèries perilloses	4	5,3%		87	27,5%
Tractament d'aigües	13	17,3%		28	8,9%
Gestió de residus	20	26,7%		45	14,2%
Seguretat en el treball	5	6,7%		67	21,2%
Gestió ambiental de l'empresa	7	9,3%		19	6,0%
Bones pràctiques ambientals		0%		29	9,2%
Modificació de processos productius	5	6,7%		28	8,9%
Qualitat industrial i gestió ambiental	4	5,3%		13	4,1%
Contaminació acústica i atmosfèrica	17	22,7%			0%
TOTALS	82	100%		316	100,0%

Font: Estudi sobre necessitats mediambientals dels treballadors de les PIMES del V. Occ. M.Mercè Mas (desebre 1999)

Com podem veure en la taula 1, els temes que més interessen a l’empresariat (67 %) són la gestió dels residus, la contaminació acústica i atmosfèrica i el tractament de les aigües residuals que són els tres grans impactes de qualsevol activitat industrial i pels que ha de rendir comptes davant l’administració competent.

En el cas de les respostes dels representants sindicals, els tres temes considerats més rellevants són la manipulació de matèries tòxiques o perilloses, la seguretat en el treball i la gestió dels residus que suposen el 63 per cent de les respostes. A diferència del que passava en les respostes dels gerents, els treballadors demostren un interès més alt per l’impacte de l’empresa que no els empresaris per les condicions de treball dels seus treballadors.

En el que tots dos col·lectius estan d’acord és en l’aspecte que consideren menys rellevant, concretament la relació entre qualitat industrial i medi ambient, cosa realment sorprenent si tenim en compte que un dels grans motors per la implantació d’estàndards en aspectes mediambientals és la implementació i aplicació d’estàndards de qualitat com es veia en l’estudi sobre necessitats de formació ambiental de la Fundació CIREM (octubre 1999).

B. Demandes de l’empresa i dels treballadors

A qui cal fer un breu comentari sobre com estava confeccionada l’enquesta ja que, oferia a les empreses diferents serveis als elles podien optar en funció de les seves necessitats mediambientals, en canvi, als treballadors se’ls hi oferia dues optatives, formació i informació.

Per als empresaris, la principal necessitat ambiental és la informació i seguidament l’assessorament tècnic per resoldre els problemes tècnics-mediambiental de les seves empreses. Com podem veure en la taula 2 i el gràfic següent l’interès per als diferents serveis varia lleugerament entre sectors, però tots estan d’acord en què la informació és el més important (44 %).

Taula 2.
Tipus de serveis que desitjarien rebre els diferents sectors d’activitat

	Informació	A. tècnica	Contactes	Formació	No interessa	Total
Metal·lúrgic	54%	23%	3%	13%	8%	100%
Químic	31%	25%	16%	25%	3%	100%
Tèxtil	45%	26%	6%	19%	3%	100%
Fusta	43%	14%	14%	29%	0%	100%
Alimentació	44%	22%	11%	11%	11%	100%
Total	44%	24%	8%	19%	5%	100%

Font: Estudi sobre necessitats mediambientals de les PIMES. M.Mercè Mas (setembre 1999)
 

Gràfic 1.
Valoració de l’empresariat de les actuacions ofertades
 

Font: Estudi sobre necessitats mediambientals de les PIMES. M. Mercè Mas (setembre 1999)

Si entrem en el detall de buscar quina informació és la més rellevant per l’empresa ens adonem que és aquella que dóna una visió genèrica dels aspectes mediambientals de l’activitat industrial i també la que fa referència a aspectes legals de l’activitat.

La taula 3 desglossa la informació ambiental en àmbits dels que els residus, la contaminació atmosfèrica i acústica, i la gestió d’aigües residuals són els temes més assenyalats com ja havíem dit anteriorment. Els aspectes de seguretat es troben entre altres temes d’interès general.
 
 

Els representants dels treballadors consideraven en un 76 per cent que és necessari rebre informació i formació en aspectes mediambientals de l’activitat laboral que desenvolupen.

Aquí es torna a manifestar la diferència entre la visió de l’empresari i la dels treballadors, respecte de quins són els aspectes mediambientals més rellevants en el món laboral, cal fer, però una nova reflexió en aquest punt i pensar que els interessos d’un no es resten als altres, sinó que cal que se sumin ja que l’experiència demostra que en altres empreses en les que s’ha millorat la forma de produir i s’han aplicat estàndards de qualitat això ha millorat les condicions del medi ambient tant dins com de cara a fora de l’activitat i, per tant, és bo treballar en qualsevol dels dos àmbits ja que l’altre es veu afectat i modificat pel fet de fer-ho.

C. La formació dins l’empresa

La formació dins l’empresa és un tema força estès i que es realitza habitualment en moltes de les empreses de la comarca, ja sigui des de la pròpia empresa o adherint-se a programes com el FORCEM.

El 73 per cent dels empresaris afirma que la seva empresa dona formació als treballadors, ara bé aquesta fa referència en la majoria dels casos a formació relacionada amb la feina que du a terme el treballador. La formació en temes mediambientals és considerada com a poc important fins al punt que el 62 per cent dels empresaris considera que no cal donar-la.

Per als empresaris, la formació que més cal als treballadors, és aquella que està directament relacionada amb la seva feina (45 %), amb la seguretat i els riscos laborals (21%) i amb la implantació de qualitat (14%). Les resta d’opcions representaven el 20 per cent del total.

Taula 4.
Tipologia de formació-informacion. Valoració dels treballadors

	F.. Absoluta	F.. Relativa
Gestional	2	3%
Específica del tipus de feina	30	45%
Mediambiental	5	8%
Idiomes	2	3%
Informàtica	2	3%
Riscos laborals	14	21%
Qualitat	9	14%
Tots	1	2%
Altres (atenció al client i vendes)	1	2%
Total	66	100%

Font: Estudi sobre necessitats mediambientals dels treballadors de les PIMES del V. Occ. M. Mercè Mas (desembre 1999)

Entre sectors existeix diferent sensibilitat sobre aquest tema, el sector químic i la fusta són els dos sectors que més disposats estan a rebre aquesta formació en temes ambientals i en això estan d’acord, treballadors i empresaris.

Gràfic 2.

Comparació de les respostes de treballadors i empresaris sobre formació ambiental.
Font: Estudi sobre necessitats mediambientals dels treballadors de les PIMES del V. Occ. M. Mercè Mas (1999)

L’empresariat del sector del metall era el que creia que feia menys falta la formació en medi ambient ja que considerava que, en general, la seva indústria tenia poc impacte ambiental i que l’únic problema al que han de fer front és la gestió dels residus i en la majoria de casos ja el tenien resolt.

Els treballadors d’aquest sector, però, difereixen amb escreix del que creien els gerents ja que el 71 per cent dels enquestats volia rebre formació.

Entre els treballadors, el sector que manifesta menys interès és el del tèxtil tot i que el 56 per cent pensen que cal formació ambiental

Conclusions

El pacte Territorial per l’Ocupació del Vallès Occidental i concretament la Mesura d’assessorament per a l’adequació seva adequació ambiental de les PIMES volia disposar de dades per poder orientar millor les accions a dur a terme en aquest sentit.

Els estudis que aquí breument es presenten pretenen donar alguns elements de com els empresaris i els treballadors de la indústria del Vallès entenen i s’enfronten a la implantació de mesures mediambientals a la seva empresa.

Com ja s’ha dit abans, aquestes dues visons no són oposades sinó complementàries i cal treballar en aquests dos fronts si volem que les empreses siguin respectuoses amb l’entorn i amb la qualitat de vida dels ciutadans i dels treballadors.

El punt de partida d’uns i altres davant la problemàtica ambiental en el món de l’empresa és diferent, mentre que a l’empresa l’interessa especialment tot allò que fa referència a l’impacte de l’activitat sobre el territori, els representants sindicals estan molt més sensibilitzats per les condicions en les que es desenvolupa la tasca dels treballadors.

Ambdós col·lectius creuen que és molt important disposar d’informació sobre aspectes mediambientals relacionats amb l’activitat de l’empresa, però mentre que l’empresa busca informació ambiental de caràcter general i jurídica, els treballadors busquen informació sobre aspectes mediambientals relacionats amb el treball que duen a terme.

La formació també presenta aquesta mateixa dicotomia, per l’empresari la formació és un tema rellevant i especialment per a tenir als operaris al dia sobre la feina que realitzen dins l’empresa i la majoria creuen que no cal donar formació mediambiental ja que a les seves empreses no existeix un risc ambiental important, mentre que per als representants dels treballadors és necessària la formació en temes mediambientals i en concret, en aquells temes que tenen a veure amb algun risc en la feina, per exemple, la manipulació de substàncies perilloses.

Els perfils mediambientals tenen poca implantació a la indústria existent ja que l’empresariat prefereix delegar en persones de dins de l’empresa les tasques de seguiment mediambiental i externalitzar l’assessorament.

Donada la gran quantitat d’institucions, organitzacions i empreses que participen en la gestió ambiental, l'’empresariat mostra desconcert i demana la simplificació d’aquest entramat. Davant d’això cal plantejar-se com fer arribar la informació a l’empresariat per què aquesta no esdevingui un cost sinó un recurs.

Bibliografia

Fundació CIREM. Estudi sobre necessitats de formació ambiental. 1999, 80 p.

MAS, Mª M. Estudi sobre necessitats mediambientals de les PIMES. 1999, 40p.

MAS, Mª M. Estudi sobre necessitats mediambientals dels treballadors a les PIMES de la comarca del Vallès Occidental. 1999, 30 p.

© Copyright: Mª Mercè Mas, 2000
© Copyright: Scripta Nova, 2000

Menú principal