La cartografia urbana ha estat un dels camps de l’activitat cartogràfica que ha experimentat un major desenvolupament a Europa des de mitjan segle XV. A Espanya aquesta activitat va començar a desenvolupar-se amb força a finals del segle XVI. Però, no seria fins l’any 1710, amb la creació del Real Cuerpo de Ingenieros Militares per Felipe V, quan va començar a cristal·litzar una activitat sistemàtica d’aixecament de plànols urbans. Des de llavors i fins a finals del segle XIX s’aixecaren nombrosos plànols i atles de ciutats, la realització dels quals va ser obra de diversos organismes militars, ajuntaments i diferents institucions de l’Administració central de l’Estat. En aquest projecte de recerca hom parteix de la hipòtesis que aquest tipus de cartografia va ser obra, des de començaments del segle XVIII fins a mitjan segle XIX, de diversos cossos facultatius de l’Exèrcit (enginyers militars, Estat Major). I, que a partir de llavors, com a conseqüència de la construcció de l’Estat liberal i dels problemes cada cop mes apressants del creixement urbà, els ajuntaments i l’Administració central de l’Estat (Junta General de Estadística, Instituto Geográfico y Estadístico) van començar a jugar un paper creixent, que resultarà decisiu a finals del segle XIX i principis del següent. I, en el que els cartògrafs civils (arquitectes, enginyers de camins i topògrafs) van anar adquirint un protagonisme cada cop més gran.

Objectius

1 – Localitzar i catalogar els plànols de les principals ciutats espanyoles dels segles XVIII-XIX.

2 – Estudi de determinats documents cartogràfics urbans considerats rellevants.

3 – Elaboració d’una nòmina de cartògrafs que van realitzar aquesta cartografia urbana.

4 – Determinar el paper dels ajuntaments i el dels organismes militars en l’elaboració d’aquesta cartografia urbana.