La gestió de la contribució d’immobles, cultiu i ramaderia implantada arran de la reforma fiscal de 1845 va donar lloc a la formació d’una ingent documentació fiscal entre la que hi figuren els amillaraments, les cartilles d’avaluació, els plànols parcel·laris i els registres estadístics de la propietat rústica. Aquests dos últims tipus de documentació no han rebut excessiva atenció. Tanmateix constitueixen una font manuscrita de gran valor per a l’estudi de les estructures agràries, la reconstrucció del paisatge rural i el coneixement de la història de la cartografia cadastral a l’Espanya de la segona meitat del segle XIX. El propòsit d’aquesta investigació ha estat estudiar la documentació d’aquest tipus existent a la província de Barcelona des d’un punt de vista crític i documental.

Objectius

1 – Confecció d’una cartobibliografia completa de la documentació parcel·laria municipal de la província de Barcelona realitzada entre 1845 i 1895.

2 – Anàlisi cartogràfic d’aquesta documentació (escala dels aixecaments; tipus de documentació: plànols parcel·laris, atles parcel·laris, plànols de perímetres municipals; estat de conservació dels documents cartogràfics.

3 – Estudi dels organismes implicats en la compilació d’aquesta cartografia cadastral (Comissió d’Estadística de la província de Barcelona, ajuntaments i juntes pericials), així com dels cartògrafs que la van dur a terme.

Resultats

Després d’una exhaustiva consulta d’arxius, biblioteques i cartoteques tant d’àmbit estatal i autonòmic com local (Instituto Geográfico Nacional, Madrid; Centro Geográfico del Ejército, Madrid; Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid; Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Barcelona; Biblioteca de Catalunya, Barcelona; Biblioteca Museu Victor Balaguer, Vilanova i la Geltrú; Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona; Biblioteca de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona; Biblioteca de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Barcelona; Biblioteca de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona) hem aconseguit catalogar un total de 140 documents parcel·laris corresponents a 103 municipis de la província de Barcelona aixecats entre 1849 i 1883. Entre aquest conjunt documental s’ha aconseguit catalogar 19 atles parcel·laris municipals.

S’ha elaborat una nòmina o registre d’agrimensors, que van treballar en l’aixecament dels mapes parcel·laris municipals de la província de Barcelona. La nòmina compilada està composta per 45 fitxes biogràfiques diferents, corresponent cadascuna a un dels agrimensors, que vam aconseguir identificar com a autors d’algun dels esmentats mapes parcel·laris municipals.

També s’ha aplegat una variada documentació històrica (llibres d’amidament de terres, estadístiques territorials municipals, contractes d’agrimensors i expedients de reclamació de greuge), que constitueixen un fons molt valuòs tant per a l’estudi del paisatge de la província de Barcelona a mitjan segle XIX com per a l’estudi de tota aquesta documentació cartogràfica.