El camp professional dels geòmetres es va eixamplar, de forma significativa, durant la segona meitat del segle XIX. A més a més de dur a terme les tasques tradicionals de l’ofici (acanament i valoració de finques, partió de propietats i operacions d’anivellament), hagueren de respondre a una demanda en ràpida expansió, que incloïa l’aixecament de plànols parcel·laris per a la gestió de la contribució territorial implantada l’any 1845, la formació de mapes per al repartiment de terres comunals fruit de la desamortització aprovada l’any 1855, així com nombroses operacions d’amidament i taxació de finques ocasionades per la construcció de la xarxa de ferrocarrils. La documentació cartogràfica generada per aquestes activitats pericials, encara mal coneguda, constitueix una peça valuosa del patrimoni cartogràfic espanyol. L’objectiu d’aquesta recerca és recuperar i estudiar la cartografia dels geòmetres, i, de forma paral·lela, tornar a avaluar el perfil d’aquesta professió.

Objectius

1 – Localitzar, catalogar i analitzar la cartografia dels geòmetres a les Balears i Catalunya.

2- Crear un banc de dades cartogràfic amb informació digitalitzada, que garanteixi la salvaguarda i l’accessibilitat de la documentació.

3 – Formar una nòmina de geòmetres i agrimensors.

4 – Estudiar la formació i l’itinerari professional d’agrimensors i geòmetres.

Resultats

Aquest projecte d’investigació és continuació directa de dos projectes precedents, dirigits respectivament per Francesc Nadal Piqué i José Luis Urteaga González: “Estadística territorial i cartografia parcel·lària a Espanya: una aproximació local” (BHA2000-0720) i “La documentació cartogràfica de la contribució d’immobles, cultiu i ramaderia (1845-1895)” (SEJ2005-07590-C02/01/GEOG). En conseqüència, els resultats obtinguts capitalitzen l’esforç dedicat durant una dècada sencera a l’estudi de la cartografia cadastral vuitcentista. Hem tingut a més la col·laboració de Vicenç Roselló Verger i Francesca Rotger Moyà, que han dut a terme, amb els seus propis recursos, la catalogació i l’anàlisi de la planimetria parcel·lària de les illes Balears.

La investigació realitzada ha permès localitzar, inventariar i analitzar la cartografia parcel·lària municipal corresponent a les quatre províncies catalanes i a les illes Balears. En relació amb això s’ha format i publicat a internet una base de dades de la documentació cartogràfica catalana¹, que conté les referències de dos-cents cinquanta mapes manuscrits corresponents a cent vuitanta-cinc termes municipals, i s’ha editat l’obra Cartografia i agrimensura a Catalunya i Balears al segle XIX (Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2011), en la qual es descriu i analitza la citada documentació. També s’ha catalogat parcialment i estudiat la documentació administrativa connexa als mapes cadastrals: llibres de fitació, padrons i amillaraments. Dins d’aquest últim àmbit, hem realitzat l’edició de l’Estadística territorial de la província de Barcelona (1858), obra inèdita del geòmetra Pedro Moreno Ramírez, que es conserva a l’arxiu històric de l’Instituto Geográfico Nacional.

Paral·lelament, s’ha establert la nòmina de geòmetres actius a Catalunya i Balears, i s’ha abordat l’estudi de la seva formació i trajectòria professional. Durant bona part del segle XIX la formació dels agrimensors va perpetuar el model propi d’un art de l’Antic Règim. L’ofici s’aprenia en el si de la família o amb un mestre ja establert. Aquesta situació va canviar sensiblement a mitjans del segle XIX, quan es van reglar els estudis d’agrimensor. Hem estudiat aquest canvi a través de diferents casos d’estudi, i hem pogut identificar i documentar tres itineraris formatius diferents, vigents durant la segona meitat del vuit-cents: els estudis aplicats d’agrimensura que podien seguir-se en els instituts de segon ensenyament, i que conduïen a l’obtenció del títol d’ Agrimensor, perit taxador de terres; la carrera d’Agrimensor i Aforador, que es cursava en les Acadèmies de Belles Arts de primera classe i a l’Escola Especial d’Arquitectura de Madrid; i, finalment, els estudis de l’Escola especial del Cadastre, que tenien com a propòsit la formació del Cos d’oficials del cadastre. En el seu conjunt, la investigació realitzada ha donat lloc a quaranta publicacions.

¹ La base de dades s’ha actualitzat dins el projecte Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX).