Naixement/Mort: | Nascut i mort a Barcelona (1816-1885) |
Any de referència: | 1816 |
Professió: |
Agrimensor
Arquitecte
Director de camins veïnals
|
Estudis: | Es formà com a arquitecte a la Classe d'Arquitectura de la Llotja de Barcelona, amb els professors Antoni Celles i Josep Casademunt (Montaner, 1990). El mes de setembre de 1846 es trasllada a Madrid i el dia 24 fa l’examen oficial a la Real Academia de Nobles Artes San Fernando on obté el títol d’arquitecte (1 de novembre). El 1849 li convaliden el títol de Director de Caminos Vecinales |
Biografia: | Comença treballant al Barri de Sant Pere, que és d’on ell prové. L´any 1848 treballava com a arquitecte i com a director de camins veinals a Barcelona, Passeig de Sant Joan, núm. 16 (Sauri; Matas, 1849). Des de 1849 apareix vinculat a la Comissió provincial d’Estadística Territorial de Barcelona, i firma alguns dels seus treballs com a “arquitecto ingeniero de estadística”. El 17 d´octubre de 1849 va ser nomenat per E.A. Berro membre de la secció primera de la Comisión Especial de Repartimiento y Evaluación de la Contribución Territorial de Barcelona dedicada a avaluar les finques urbanes de Barcelona. Aquesta secció estava presidida per l´arquitecte Joan Soler i Mestres (Documentació Personal. J.O. Mestres. AHCB). Va efectuar nombrosos treballs pericials i aixecaments parcel·laris, gairebé sempre per encàrrec de l’Administració provincial d’Hisenda. L´any 1852 pagava la contribució com arquitecte a Barcelona (Contribución Industrial y de Comercio, 1853). El 1857 col·laborà com a arquitecte en la secció primera de la comissió dirigida per Garriga i Roca per a l'aixecamnet del plànol de Barcelona. Membre acadèmic de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València (citat a Expediente de Reclamación de Agravios, Sentmenat, 1861). Col.laborà amb l´arquitecte Francesc Soler en l´aixecament de plànols parcel.laris, fruit de litigis judicials. Fou arquitecte municipal de Martorell i Molins de Rei. A la seva mort, 2 març 1885, vivia al carrer Comerç, n. 30 (actualment, n. 20) |
Obres: | L'any 1850 firma el plànol d'unes finques de Cerdanyola. L’any 1851 aixeca un mapa parcel·lari de Vilafranca del Penedès, part d’un atles de 25 fulls, del qual només es coneix una còpia manuscrita de 1902. El 1861, segurament arran de l’amillarament del municipi, fa un plànol parcel·lari de Sant Iscle de Vallalta. Per encàrrec de l'Administració i arran dels expedients de reclamació dels ajuntaments, aixeca els plànols de Puigdàlber i la quadra Gorner, 1861, i de Sant Cebrià de Vallalta, 1862. A Sant Sadurní d’Anoia, dos plànols: el 1861 en nom de l'Administració i el 1863 per encàrrec de l'Ajuntament). Se li atribueix un atles de Martorell de 1862. A Teià signa un mapa de perímetres el 1863 i un mapa parcel·lari el 1865. També va col·laborar en la resolució d'expedients de reclamació (no s'han localitzat els mapes, si és que van arribar-se a fer) dels ajuntamnets de Vic, 1852, Igualada, 1858, Sant Pol de Mar, 1860?, la Pobla de Claramunt, 1876. En els treballs estadístics de Sant Sadurní d'Anoia, 1861-1863, col·laborà amb els agrimensors Pere Ribas i Parellada i Josep Salichs. Obres fora de l'àmbit cadastral: Plano geométrico de los terrenos de la derecha del río Ebro desde Amposta al mar y la costa del Mediterráneo desde San Carlos de la Rápita hasta la desembocadura de dicho río, Barcelona 1861, Plànol del delta, Esquerra de l´Ebre: [des d´Amposta a la desembocadura] (a l’ACA li han atribuït), Plano geométrico de la situación del canal de riego llamado de la Sellara de Angles, Barcelona, 1865 (Arxiu Històric Municipal d’Angles), i obres d'arquitectura: Plano del proyecto de abertura y prolongación que pone en comunicación la calle de Poniente con la del Carmen, 1858. Va projectar i construir la «Casa Madurell» de Sant Sadurní d´Anoia, 1864 i el Plano del antiguo Jardín Botánico hoy día propiedad del Excelentísimo Señor marqués de Sentmanat, Barcelona 1864 |
Mapes: | |
Bibliografia: |
NADAL (2011b) p.28-29
NADAL; URTEAGA; MURO (2006) p. 243-244
SAURÍ; MATAS (1849) p.258, 421
|
Notes: | A l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes, Demarcació de Barcelona, hi ha un Fons Carles Gauran i Casals. |