Llista d'autors
>
Fitxa de l'autor
GARRIGA ROCA, Miquel
| Naixement/Mort: | Nascut al Masnou (aleshores terme d'Alella) el 14 de gener de 1808. Mort a Barcelona el 1888 |
| Any de referència: | 1808 |
| Professió: |
Agrimensor
Arquitecte
Urbanista
|
| Estudis: | Va estudiar a la Classe d'Arquitectura de la Llotja de Barcelona, on va ser alumne de Cellers, Claret, Gras i Casademunt. Acabà els estudis el curs 1836-1837. Revalidà el títol a l’Academia de San Fernando el setembre 1838. Pertany a una de les primeres promocions que es van formar integrament a Barcelona (Sagarra, 1996) |
| Biografia: | Fill i net de mestres d’obres, va aprendre i exercí aquest ofici fins que va anar a l’Escola de la Llotja de Barcelona, ja gran. Exercí els càrrecs d’arquitecte de l’Estat, del Govern Civil, del Reial Patrimoni i de l’Audiència de Barcelona, com també els d’arquitecte assessor i mestre d'obres de Mataró i municipal del Masnou i de Barcelona, i de director de Carreteres de la Província de Barcelona. Va residir a Mataró on va exercir d’arquitecte municipal entre el 9 de març de 1840 i el 14 de setembre de 1841 i, després d’un temps de desavinences amb el Consistori, des del 7 de març de 1843. No se sap quan va traslladar-se de Mataró a Barcelona, però apareix a la llista d'arquitectes i a la de directors de camins veïnals com a resident a Barcelona (Gignàs, 23) a la Guia general de Barcelona de Saurí i Matas (1849). El març de 1867 va ser proposat per l'Ajuntament de Mataró com a arquitecte assessor en els assumptes d'interès comunal, però el Governador civil no va aprovar el nomenament. Va tenir una activitat important com a teòric de l'urbanisme en les Memòries dels treballs de Barcelona (calaix 7è de la Cartera) i com a articulista, en la revista tal, entre altres, en defensa del paper dels arquitectes als aixecaments urbanítics i altres temes. |
| Obres: | Citem en primer lloc la seva obra en el camp de la cartografia parcel·lària. Les obres més importants són els dos mapes del Masnou, el mapa en fulls 1:250 de Barcelona, conegut com a Quarterons, i el seu corresponen de la Barceloneta, a 1:300. En el camp de la cartografia urbanística i topogràfica es poden citar: a) El 21 maig 1840 la Diputació de Barcelona li encarrega els treballs de rectificació dels límits municipals entre Mataró i Argentona, establerta el 1823 (Garcia-Espuche; Bassols, 1989). b) Com a arquitecte municipal del Masnou, entre 1840 i 1850 traça un seguit de plànols (Tres plànols urbans i d’alineacions per encàrrec de l’Ajuntament: Plano iconogràfico del pueblo del Masnou, desembre 1840 (Museu Marítim de Barcelona); el 1844 aixeca un nou plànol per actualitzar la informació urbanística (Museu Municipal de Nàutica del Masnou); finalment, el 1847, el plànol Escenografia e iconografia o plano geomtérico del pueblo del Masnou; 1: 1250, amb el pla d’alineacions aprovat el 1851, per adaptar-se a la reial ordre de 1846 (Museu Municipal de Nàutica del Masnou). I dos plànols parcel·laris a 1:5000: [Plano parcelario del término municipal del Masnou], desembre de 1849, , inclòs dins la Estadística territorial de la villa del Masnou, aixecat amb finalitats fiscals per ordre del cap de la Comissió d’Estadística de la província de Barcelona, i un nou plànol, Plano geométrico del término de Masnou, del qual només es conserva una còpia, feta per Josep Maria Bladó datada a Barcelona el juny de 1850). c) El 1841, com a director de carreteres de la Diputació de Barcelona, elabora un projecte de carretera entre Vic i Barcelona, molt controvertit (el plànol s’ha perdut). d) El 1844, per encàrrec del consistori de Mataró fa un projecte de carretera de Mataró a Granollers (els plànols es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya)(Navas, 2011). e) L'any 1850 va aixecar un plànol topogràfic de Martorell a 1:1250, que no ha estat localitzat (Camarero, 1990). f) També aixecà un mapa de Granollers a 1:1250, el 1855. Des de l’inici de la dècada de 1850 la seva activitat cartogràfica es va centrant en Barcelona. L'abril de 1858, dins les accions d'integració d'Hostafrancs a Barcelona (feta el 1839), aixeca una cartografia detallada d'Hostafrancs a 1:1250, acompanyada d’una Memoria descriptiva del Plano de ensanche del barrio de Hostafranchs, i també tota una sèrie de plànols de connexió del caseriu amb Barcelona i plànols geomètrics parcials a 1:250, amb detall dels edificis públics (per ara no s’han localitzat). |
| Mapes: | |
| Bibliografia: |
BENA (1846-1847) 1846, n.5, p.76 ; 1847, n.23-24, p.370
MARTORELL-PORTAS (1955) p. 75-90
MONTANER-MARTORELL (1990) p. 590-596
NADAL (2011b) p. 3-79
NADAL; URTEAGA; MURO (2006) Annex 2 ; p. 51-54 i 243
NOBAJAS (2014) p. 205-220
SAGARRA (1996) p. 47 i ss ; p. 70-71, 84-88, i notes 36 i 37 del cap. 2 ; p. 289-306
TORRES-CAPELL; LLOBET; PUIG (1985) p. 47-51, 165-175
|
| Notes: |