Llista d'autors
>
Fitxa de l'autor
CHERTA, Joan
| Naixement/Mort: | |
| Any de referència: | 1755 |
| Professió: |
Geòmetra
|
| Estudis: | Tenia una formació tècnica com a geòmetra superior als seus predecessors (per exemple, el seu croquis cadastral de Madrona (1756) és l'unic amb escala gràfica). Potser es va formar a la Real Academia Militar de Matemáticas de Barcelona |
| Biografia: | Treballa com a geòmetra entre 1755 i 1786. La primera adscripció de Cherta a la Intendència és de 1755. A la Guia de forasters de 1777 hi consta com a geòmetra del Real Tributo de Catastro. A la de 1786, ja consta com a geòmetra propietari. També a la Guia de 1786 se’l cita coma exacadèmic de la Real Academia Militar de Matemàticas de Barcelona. Forma part del Cos de Geòmetres del reial tribut del Cadastre en un moment de canvi. Sota la presidència de l'intendent Castaños, passa a ser obligatori que els geòmetres treballin per parelles i deixa de ser preceptiva la inclusió de material gràfic, que desapareix de les canacions. |
| Obres: | És autor de Plano de la parte hierma del término de Vall-llebrera, 1756; del croquis cadastral de Madrona, 1756 ; del Plano ygnográphico que manifiesta la figura y extención del manso Mercadal antiguo y moderno en la parroquia de San Quintín de Bas, ca. 1769; del croquis cadastral de Madrona, 1756. També, de treballs de recanació: Relación de la consistencia y valor actual del término del lugar despoblado de Almacelles, que de orden del muy Ile. Sr. D. Joseph de Contamina, intendente general del Ejto. y Pdo. de Cataluña, ha medido..., abril 1755 (Arxiu del baró d’Esponellà, còpia a l’Ajuntament d’Almacelles) ; recanació de Vall-llebrera (Artesa de Segre) i cadastre de les Sitges (Torrefeta i Florejacs), gener 1756 ; cadastre de Madrona (Pinell de Solsonès) i cadastre i apeo de la Quadra de Su (Riner, Solsonès), abril 1756. El 1786, per encàrrec de la Junta de Comerç de Barcelona, preparà un molt ambiciós projecte, revisat i cartografiat pel director de l’Escola de Nàutica de la pròpia Junta, Sinibald de Mas, amb el Mapa en que se demuestra el plano de la azequia o canal que, a dirección de la Real Junta de Comercio de la ciudad de Barcelona, se pretende construir en el Principado de Cataluña desde la Conca de Tremp hasta el mar para subir y bajar barcos y regar el dilatado campo de Urgel (BURGUEÑO, 2001, núm. 514) |
| Mapes: | |
| Bibliografia: |
BURGUEÑO (2001) n.514
BURGUEÑO (2009) p. 267, 274
|
| Notes: |