Llista d'autors
>
Fitxa de l'autor
PUIG JUIOL, Mateu
| Naixement/Mort: | Nascut als volts de 1732 |
| Any de referència: | 1732 |
| Professió: |
Geòmetra
|
| Estudis: | Títol de mestre fuster de setembre de 1756 (Arranz, 1991, 378). |
| Biografia: | Fill de Mateu Puig Ferin. Data aproximada de naixement: 1732 (Arranz, 1991, 378). Treballa com a geòmetra si més no des de 1759 i fins el 1798. El 1777 consta a la Guia de forasters com a geòmetra del Real Tributo de Catastro. A les de 1786 i 1787, ja consta com a geòmetra propietari, i a la de 1798 com a geòmetra del Real Tributo del Catatstro (ja no a la de 1806). El 1781, sosté un plet contra Pau Fontanet, veí de Tàrrega (ACA: Reial Audiència. Consolat i Tribunal de Comerç, C-10016). Reemplaça son pare, probablement des de la seva mort el 1754. Forma part del Cos de Geòmetres del reial tribut del Cadastre en un moment de canvi. Sota la presidència de l'intendent Castaños, passa a ser obligatori que els geòmetres treballin per parelles i deixa de ser preceptiva la inclusió de material gràfic, que desapareix de les canacions. |
| Obres: | Autor (o autor probable) de diversos plànols: Plano ignográphico que figura el ámbito del estanque de Castellón según su actual estado […], ca. 1769 ; Plano ignográphico en el que se manifiesta la disputa [...][per uns terrenys de Collsuspina], juny 1778 ; Plànol de la propietat de Joan Lladó a Borrassà (Alt Empordà), maig 1779 ; Plano que manifiesta la riera de Arenys desde su nacimiento…, maig 1786 ; coautor amb Ignasi Carrer, del Plano que manifiesta los actuales límites del término y parroquia de Rexach con los confinantes, [...][Montcada i Reixac], ca. 1787 ; Plano que demuestra las tierras que se disputan entre partes de Estevan Illa [...][per uns terrenys de la Garriga, agost 1787 ; Copia de un plano ideal del término de Sarriá cuyo original incluye el mismo apeo de catastro hecho en el año 1730, 1790 (el de 1730 podria ser de M. Puig Ferín) ; realitza dos plànols referits a litigis per terres entre els termes de Gavà i les Begues, 1788 i 1794, i un més el 1795, en col·laboració amb Ignasi Mayans ; plànol del litigi entre Francesc Hom i Ferran Baró de Solà, a Monistrol de Calders (Bages), abril 1794. També realitzà treballs de recanació: cadastre i nova recanació del terme de Begues, 1759 (Arxiu de Complement de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat: Fons ACBL51-7 / Can Sadurní); cadastre i nova recanació de Biscarbó (les Valls d’Aguilar, Alt Urgell), novembre 1761 ; cadastre de Girona, 1765 (Ripoll, 2005, 147) ; hi ha notícia que, en col·laboració amb Comas, fa els cadastres del terme de Pedrís (Bellcaire, Noguera) i el Palau d’Anglesola (Pla d’Urgell), 1783 ; apeo i cadastre de Palamós, en unió d’Isidre Comas, 1784 (Ajuntament de Palamós, caixa 540). Probablement autor d’un interessant manuscrit datat el 1790 que representa la xarxa hidrogràfica de Barcelona i el projecte de desviament de les aigües a l’Estany del Port i al Bogatell (anticipant-se a una de les propostes de Cerdà). |
| Mapes: | |
| Bibliografia: |
ARRANZ (1991b) p. 378
BURGUEÑO (2009) p. 267, 281
RIPOLL (2005) p. 147
|
| Notes: |