BORRELL CARDONA, Gabriel

Naixement/Mort: Nascut a Sabadell el 23 de novembre 1862. Mort a Barcelona el 6 d'octubre 1944
Any de referència: 1862
Professió:
Arquitecte
Estudis: A Sabadell va anar a l'Escola Pia, on va tenir com a companys Juli Batllevell i Arús i d'Enric Fatjó i Torras, que, com ell, també acabarien sent arquitectes. Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona on va obtenir el títol d'arquitecte el 1887.
Biografia: El 1880 ja consta com a resident a Barcelona (primer a la Baixa de Sant Pere i després al carrer Còrsega núm 417, en un edifici que el mateix va construir, i que utilitzaria com a despatx professional fins a la seva mort. Els seus primers treballs professionals els realitza per a l'Exposició Universal de 1888, a la Direcció d'Obres, com a ajudant de Gaietà Buïgas. Posteriorment, de 1889 a 1891 va treballar com a auxiliar facultatiu per a l'Ajuntament de Barcelona a la secció de Clavegueram i Sanejament. El 1892 va ser designat membre de la Junta de Belles Arts de Barcelona. El 1895 es presenta a la convocatòria per arquitecte municipal de Sabadell (també s’hi presentaren Enric Fatjó i Juli Batllevell, que va guanyar el concurs). El 1897 va ser nomenat arquitecte municipal de Sant Joan Despí, càrrec que va exercir fins a la seva mort el 1944. Paral·lelament també va treballar com a arquitecte municipal de Sant Feliu de Llobregat (1902-1933) i d'Esplugues de Llobregat (ca.1903-1920). També va treballar per compte propi en diferents poblacions catalanes, com Sabadell, Hospitalet de Llobregat, Solsona, Caldetes o Sant Esteve de Palautordera. A partir de 1901 va exercir com a professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, d'on seria catedràtic numerari fins a la seva jubilació, el 1932. D'entre les delegacions que li van ser encarregades per l'Escola, consten les de president de la Junta Consultiva del Centre de Contractistes i Mestres Paletes de Barcelona (1902) i membre de jurats dels tribunals d'oposicions a les places d'ajudants en les Oficines d'Urbanització i Obres de l'Ajuntament de Barcelona (1903) i a les del certamen dels aprenents de l'Ateneu Obrer d'Hostafrancs (1903). També se li va encarregar l'organització del III Congrés Nacional d'Arquitectes celebrat a Madrid el 1903. El 1904 es va fer soci numerari de la Societat Central d'Aparelladors d'Obres de Madrid, ja que també exercia com a contractista d'obres. Va participar com a ponent en diferents congressos d'arquitectura en diferents ciutats d'Espanya. (vikipèdia)
Obres: Sembla que, a principis del XX, copià el plànol de Sant Feliu de Llobregat de 1851, aixecat per l'enginyer Vicente Casanovas. És l'autor de diversos assaigs sobre els conflictes socials i laborals i sobre les condicions de millora dels habitatges dels treballadors.
Mapes:
Bibliografia:
Notes:
← Tornar