Llista d'autors
>
Fitxa de l'autor
SORIANO TOMBA, Ramon Francesc
| Naixement/Mort: | Nascut a Alfés el 5 de novembre 1846 i mort a Barcelona el 1902. |
| Any de referència: | 1846 |
| Professió: |
Mestre d'obres
|
| Estudis: | Va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts, carrera de Maestros de Obras y de Agrimensores y Aparejadores, de la Llotja els anys 1863-1866. Va tenir com a professors als arquitectes Elies Rogent Amat, Francisco de Paula del Villar Lozano i Josep Casademunt. Va obtenir el títol de mestre d’obres el 4 de desembre de 1866. |
| Biografia: | Fill del metge d’Alfés, Ramon Soriano Suñol, es traslladà a Barcelona a estudiar i, després de titular-se, a més d’exercir la seva professió, participà activament en diverses associacions culturals de Barcelona, ocupà càrrecs en el Centre de Mestres d’Obres de Catalunya i va ser soci fundador i primer secretari de l’Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesa, que tenia com, a objectiu reunir, conservar i exposar objectes de valor artístic i crear un museu arqueològic. Va participar i obtenir algunes medalles a la primera Exposición de Artes Decorativas de Barcelona de 1880-1881, a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, a l’Exposició Universal de París de 1889. Fou comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica i del Crist de Portugal. La seva obra més coneguda és la façana del Col·legi dels Jesuïtes de Casp a Barcelona (1889), i la reconstrucció del castell de Castelldefels, encarregada el 1897 pel banquer, empresari i polític Manuel Girona Agrafel, que aquell any havia comprat la baronia d’Eramprunyà. (Diccionario biográfico de la Real Academia de la Historia) |
| Obres: | La relació amb Manuel Girona feu que Soriano aixequés diversos plànols de les propietats de la Baronia d'Eramprunyà als municipis de Begues, Gavà i Castelldefels els anys 1897 i 1901 (ara a l'Arxiu Nacional de Catalunya). Els mapes de 1897 són a escala 1:7500. Tres corresponen a un Plano de operaciones para situar...les finques de la Baronia (cuarterones 1º Gavà i Castelldefels, 2º Begues, 4º Castelldefels); dos són parcel·laris de les finques Marinas de Gavà y Castelldefels; i tres més són còpies de plànols anteriors (Terme de Gavà, d'Albert Moliner, una finca de Gavà, de Medir Sabater, i una finca de Begues de Pere Ribas Parellada. El 1901 hi ha dos plànols geomètrics de les Marines de Gavà i Castelldefels a 1:4000, i un altre encara a 1:7500. Publicà articles sobre arqueologia, art, arquitectura i patrimoni arquitectònic de Catalunya. El llibre més conegut, “Apuntes per a la monografia de la catedral basílica de la Santa Creu y Santa Eulalia de Barcelona”, 1879 (reeditats el 1892), és una de les primeres monografies sobre la catedral. |
| Mapes: | |
| Bibliografia: | |
| Notes: |