SOLER MESTRES, Joan

Naixement/Mort: Nascut a Barcelona 15 de setembre de 1797 i mort a Barcelona el 1863
Any de referència: 1797
Professió:
Agrimensor
Arquitecte
Mestre de cases
Estudis: Va estudiar arquitectura a la Classe d'Arquitectura de l'Escola de Nobles Arts que Antoni Celles i Azcona va dirigir de 1917 i 1834. Títol d'arquitecte el 8 maig 1830 i títol per la Real Academia de Bellas Artes de San Fermando el 1839. Títol d´agrimensor per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 5 de març de 1835
Biografia: Net de Joan Soler i Faneca, fill de Tomàs Soler i Ferrer i probablement pare o oncle de Tomàs Soler i Linés, mestres d'obres. Administrador dels molins i del Rec Comtal (abril-juliol 1817), càrrecs com a mestre de cases de la Intendència degut a la malaltia del seu pare (1832-1833), administrador dels molins i mestre de cases del Rei (1836-1863), membre de la Comissió Especial d'Avaluació i Repartiment de Barcelona (1849-1851), arquitecte de la Comissió Provincia d'Estadística de Barcelona (1848-1854), president de la primera secció creada per dur a terme l'apreciació i reconeixement de les finques urbanes de Barcelona, requerida per la Comissió d'Avaluació i Repartiment (1849-1851). Acadèmic de mèrit de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la de San Carlos de València. Apareix a la llista de directors de camins veïnals com a resident a Barcelona (Canuda, 20) a la Guia general de Barcelona de Saurí i Matas (1849).
Obres: Va treballar en plans d’irrigació (Santa Coloma de Gramanet, 1827-1852, Canal de la Infanta, 1850-1852) i altres obres hidràuliques i en cartografia urbana (alineacions i edificis). En cartografia cadastral, el 1837 fa la còpia d'uns plànols geomètrics d'uns terrenys a Barcelona, va acompanyar el seu cosí Josep Oriol Mestres i Esplugues a l´aixecament en el Plano parcelario de Barcelona enllestit el 27 d´agost de 1849. Té plànols d'Hostafrancs (1849), de Barcelona (Plano geométrico)(1851), dos plànols parcel·laris de Gràcia (1849, 1851), de Mataró (Plano geométrico e ignográfico), (1851); Masnou (Plano geométrico)(1852), de la partió entre Gavà i Viladecans (1858); i, com a membre de la Comissíó Provincial d'Estadística de Barcelona, d'Olesa de Montserrat (Croquis [del] perímetro y contorno)(185-)
Mapes:
Bibliografia:
COROMINAS (1990) p. 249-255
COROMINAS (2002) p. 39-40
GISBERT (2017) p.79-84
NADAL; URTEAGA; MURO (2006) p. 45-49 i 247, Annex 2
Notes:
← Tornar