Llista d'autors
>
Fitxa de l'autor
PAPELL LLENAS, Joan
| Naixement/Mort: | Nascut i mort a Figueres, 1835-1897. Segons altres fonts va neixer cap a 1838 i morí cap a 1910 |
| Any de referència: | 1835 |
| Professió: |
Agrimensor
Director de camins veïnals i canals de reg
Mestre d'obres
|
| Estudis: | Estudià agrimensura a l'l'Escola de Belles Arts de Barcelona el curs 1852-1853 (inici del Pla Reinoso, que creava la Carrera d'Agrimensors i Aforadors). Forma part de la primera promoció sortida d’aquest centre (RACBSJ, 1852-1855). Títols d'agrimensor, 1853, i de mestre d'obres, juny 1855 (Bassegoda), per l'Escola de Belles Arts de Barcelona |
| Biografia: | Durant trenta anys té una gran activitat professional, sobretot a l'Alt Empordà. A Figueres va crear una empresa titulada Centro Facultativo Artístico e Industrial, com a resposta a aquesta demanda. Actiu a Figueres entre 1865 i 1892. Va treballar com a agrimensor i com a mestre d’obres (entre altres, l’any 1877 va construir l’Asil Vilallonga, que forma part del patrimoni arquitectònic de Figueres). També va participar, de forma activa, en la vida política de Figueres. Durant els anys 1877-1879 va ser regidor de l‘Ajuntament de Figueres com a membre del Partit Liberal (Moreno Chacón, 2004). Condemnat i empresonat el 1896 per falsedat documental (Burgueño, 2008). Va ser soci corresponsal del Centro de Maestros de Obras de Cataluña entre 1875 i 1910. |
| Obres: | És autor d’un dels principals manuals de dibuix topogràfics publicats a l’Espanya a la segona meitat del segle XIX: Tratado completo de dibujo topogràfico (Barcelona, 1859, reimp. 1872, i Figueres, 1892, reimp. a Barcelona, 1896). El 1878 publicà a Figueres Almanaque o Guia del Ampurdan para el año 1878, que inclou un Plano de la ciudad de Figueras y su reforma, fet arran de l’arribada del ferrocarril. El 1891, també a Figueres edita una veritable monografia comarcal: Itinerarios para viajes y excursiones, precedidos de la descripción geográfica, historia descriptiva, topográfica y estadística de la ciudad de Figueras y pueblos del Alto Ampurdán (1891), que conté un Plano del Ampurdán y de la zona marítima de Gerona a escala 1:100 000. Entre les seves obres com a mestre d’obres, destaca l'asil Vilallonga de Figueres (1877), que forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat. Com la major part dels cartògrafs de l’època, una bona part de la seva activitat professional va estar destinada a satisfer encàrrecs privats. Al Fons Setmenat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, hi ha quatre plànols parcel·laris, tres del municipi de Terrades (1864, 1866) i un de l’Escala (1873). També se li coneixen plànols parcel·laris de: Besalú, 1862 ; Esponellà i els seus agregats Vilert i Centenys, 1864 ; Navata i l’agregat Canelles, 1864 ; Sils, 1865, El 1883 Joan Papell va aixecar els plànols de Sant Miquel de Campmajor i dels seus agregats Briolf, Falgons Sant Martí de Campmajor i Ventatjol. Entre 1860 i 1880, aixecà el de Sarrià de Ter, cap a 1869 el de Crespià, el de Mieres el 1885 i el de Maià de Montcal la dècada de 1880. |
| Mapes: | |
| Bibliografia: |
BASSEGODA (1973) p.93
BERNILS (1994) p. 173-175
BURGUEÑO (ed.) (2008) p.XCVII-CIV, p. 145-166
BURGUEÑO; GRAS (2014) p.153
MORENO-CHACÓN (2004) p.255, 276
NADAL; BURGUEÑO (2008b) p. 441-442
|
| Notes: |