Llista d'autors
>
Fitxa de l'autor
MORENO RAMÍREZ, Pedro
| Naixement/Mort: | Nascut a Porcuna, Jaén, el 3 de desembre de 1819. Mort probablement a Barcelona, post. 1890 |
| Any de referència: | 1819 |
| Professió: |
Agrimensor
Geòmetra
Pèrit agrònom
|
| Estudis: | |
| Biografia: | Especialista en planimetria parcel·lària i en treballs d’estadística territorial, tasques a les que va dedicar la major part de la seva vida. Durant els seus trenta anys en actiu va haver d'adaptar la seva empresa professional als nombrosos canvis de la situació política i la legislació sobre el cadastre. De 1951 a 1958 va tenir una activitat intensa a la província de Barcelona, en estreta col·laboració amb la Comisión de Estadística Territorial de la Província (dirigida fins a 1854 per Enrique Antonio Berro) i amb contractes amb els ajuntaments. Treballà a les Balears de 1857 a 1861. Entre 1857 i 1860 fa gestions, sense resultat, per a ser contractat per la Comisión de Estadística General del Reino (creada el 1856), amb la tramesa de projectes i de plànols. De 1870 a 1880 torna a tenir una important tasca cartogràfica i estadística a les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida. Hi ha notícies d'activitat, sobretot en el camp de les valoracions de terres, fins a 1890. Excepte per al cas de les Balears, no es té notícia dels seus col·laboradors. Admissió al Centro Agronómico Catalán el 27 de novembre de 1879 |
| Obres: | Entre 1851-1858, aixecà els plànols de 31 municipis de la província de Barcelona i, entre 1857-1860, de 25 municipis de les Balears. Envià a la Comisión de Estadística General del Reino la còpia de 43 plànols (41 de municipis de Catalunya i 16 de les Balears), que en molts casos són els que s'han conservat (originals perduts). Després d'uns anys difícils, el 1870 tornà a treballar intensament a les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida. En aquest periode produí atles prioritàriament. Les seves últimes obres cartogràfiques conegudes són de 1881. El desembre de 1874 signa l'amillarament de Tortosa i el seu eixample. |
| Mapes: | |
| Bibliografia: |
RCAC (1879-1884) 1880, Tom II, p.160
|
| Notes: | Primera època (1851-1858): Albesa ; Canovelles ; Cardedeu ; Castellar del Vallès ; Castellbisbal ; Cerdanyola del Vallès ; Collsuspina ; Corbera de Llobregat ; Fogars de la Selva ; Lliçà de Munt ; Malgrat de Mar ; Montnegre ; Olzinelles ; Palafolls, Palau de Plegamans ; Papiol ; Polinyà ; Prats de Lluçanès ; Rellinars ; Ripollet ; Rubí ; Sant Cugat del Vallès ; Sant Esteve de Palautordera ; Sant Iscle de Vallalta ; Sant Martí Sescorts ; Sant Pere de Terrassa ; Santa Creu d'Olorda ; Santa Maria de Palautordera ; Sentmenat ; Sitges ; Tiana ; Tordera ; Torrelles de Llobregat ; Vacarisses ; Vallgorguina. Segona època (1871-1881): Avinyó ; Campins ; Castellbell i el Vilar ; Cornellà de Llobregat ; Sallent ; Sant Celoni ; Sant Fruitós de Bages ; Sant Martí de Provençals |