Sobre el catàleg
De la labor duta a terme pels agrimensors catalans per al sector públic al llarg del segle XIX en tenim un bon coneixement, gràcies a la gran quantitat de documents (contractes, llibres d’amidament de terres, amillaraments, plànols i atles parcel·laris, plànols de perímetres) que s’han conservat i també a les investigacions que s’han publicat durant els darrers anys sobre aquests documents. Hom pot copsar l’abast d’aquesta activitat si consulta el recurs digital «Catàleg de la cartografia parcel·lària municipal de Catalunya (1849-1897) aplegada pel GEHC» (www.ub.wsu/gehc/publicacions/item/catalegs-en-linia), que va elaborar Alexandre Nobajas. Aquest recurs digital proporciona informació sobre 249 mapes parcel·laris municipals corresponents a 185 municipis catalans diferents, aixecats, entre 1849 i 1897, per un petit exèrcit format per 74 agrimensors.
Per contra, de les activitats que els agrimensors catalans van dur a terme, durant aquest segle, per al sector privat (plànols i atles parcel·laris de propietats privades, parcel·lacions de projectes urbanístics, plànols parcel·laris de companyies de ferrocarril, taxació de terres ...) en tenim un coneixement molt menor. Malgrat això, en tenim constància gràcies a que en diversos arxius públics i privats es conserva documentació relativa a aquest tipus de treballs.
La informació base que ha permès bastir aquest diccionari ha estat la documentació històrica aplegada per diferents membres del Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia (GEHC) al llarg de tres projectes de recerca subvencionats, entre l’any 2001 y el 2011, per la Dirección General de Investigación:
- 1) Estadística territorial y cartografia parcelaria en España (1845-1895): una aproximación local (2001-2004, investigador principal: Francesc Nadal).
- 2) La documentación cartogràfica de la Contribución de Inmuebles, Cultivo y Ganadería (1845-1895): cartografia parcelaria de las provincias de Baleares, Lérida y Tarragona (2005-2008, investigador principal: Luis Urteaga).
- 3) Cartografía y agrimensura en Cataluña y Baleares (1845-1895) (2009-2011, investigador principal: Luis Urteaga).
En aquest sentit, cal fer especial menció tant a les aportacions documentals com als estudis publicats pels següents investigadors del GEHC: Jesús Burgueño, per les recerques dutes a terme a les províncies de Girona i Lleida; José Ignacio Muro, per les de les províncies de Barcelona i Tarragona; Francesc Nadal, per les de les províncies de Barcelona i Girona; i Luis Urteaga, per la de la província de Barcelona.
I, en concret, s’ha partit de tres publicacions que recullen, de forma parcial, informació biogràfica i professional del col·lectiu dels agrimensors actius a Catalunya durant els segles XVIII i XIX:
- a) Francesc Nadal, Luis Urteaga i José Ignacio Muro (2006), «Annex 2: Nòmina de geòmetres», dins Francesc Nadal. Luis Urteaga i José Ignacio Muro, El territori dels geòmetres. Cartografia parcel·lària dels municipis de la província de Barcelona (1848-1895), Barcelona, Diputació de Barcelona, 239-248.
- b) Francesc Nadal i Jesús Burgueño (2008), «Agrimensors a la província de Girona durant la segona meitat del segle XIX», Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Barcelona, núm. 65, 2008, 452-464.
- c) Jesús Burgueño (2009), «Els geòmetres del cadastre de Catalunya (1720-1815», Cuadernos de Geografía, València, núm. 86, 261-288.
Cal esmentar també les contribucions d’ordre divers realitzades per d’altres membres d’aquest grup de recerca com Carme Montaner, Alexandre Nobajas, Tomàs Vidal i Vicenç M. Rosselló i Verger. Així com, la labor duta a terme en el disseny i materialització electrònica d’aquest diccionari dels també membres del GEHC, Joan Capdevila i Meritxell Gisbert.
L’existència d’aquest diccionari no hauria estat, tanmateix, possible sense la labor d’Anna M. Casassas i Ymbert, bibliotecària i membre durant molts anys de la Cartoteca de Catalunya (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), que s’ha fet càrrec d’ordenar i transcriure la informació en forma de diccionari.
La confecció d’aquest diccionari ha seguit el camí obert a les illes Britàniques, ara ja fa uns quants anys, per Peter Eden quan va dirigir la publicació del Dictionary of Land Surveyors and Local Cartographers of Great Britain and Ireland, 1550-1850 (Folkestone, 1975-1979). També s’han pres com a model de referència d’altres obres, com la ja clàssica de R.V. Tooley, Tooley’s dictionary of mapmakers (Amsterdam, 1979). Així com l’obra cabdal de l’historiador Manuel Arranz i Herrero, Mestres d’obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII (Barcelona, 1991).
El format digital del present diccionari d’agrimensors permetrà anar ampliant la informació a mesura que noves recerques i estudis augmentin el coneixement que posseïm dels professionals de l’agrimensura a Catalunya.