La documentació cartogràfica de la contribució d’immobles, cultiu i ramaderia (1845-1895): cartografia parcel·lària de les províncies de Balears, Lleida i Tarragona
La documentació geogràfica i estadística generada per la reforma fiscal de 1845 és, per a algunes províncies espanyoles molt rica. La implantació de la Contribució d’immobles, cultiu i ramaderia va donar lloc a l’aixecament d’un important conjunt de plànols municipals a gran escala, amb informació parcel·lària i un registre estadístic annex. Els plànols parcel·laris aporten una font homogènia de valor excepcional, tant per a l’estudi de les estructures agràries com per a la reconstrucció del paisatge rural del vuit-cents. El propòsit d’aquesta investigació és recuperar i estudiar la cartografía parcel·lària de caire fiscal, que es troba dispersa i sense catalogar en la seva major part.
Objectius
1 – Localitzar i catalogar la cartografía parcel·lària d’àmbit municipal, i les peces estadístiques connexes, de les províncies de Balears, Lleida i Tarragona.
2 – Estudiar el funcionament de la contribució territorial des d’una perspectiva comparada, posant en relació les diferents experiències provincials.
3 – Analitzar la planimetria parcel·lària municipal, retent compte del seu procés d’elaboració, escala, simbologia i detall del seu contingut.
4 – Establir una nòmina provincial de geòmetres.
Resultats
La recerca duta a terme ha permès localitzar, inventariar i analitzar una abundant documentació cadastral relativa a les províncies de Balears, Barcelona, Lleida i Tarragona. La investigació pot considerar-se tancada en el cas de Barcelona. Per a la resta de les províncies esmentades prossegueixen les tasques de cerca i catalogació. Tanmateix, podem oferir ja una sèrie de conclusions producte del treball realitzat.
A les illes Balears, i a les províncies de Barcelona, Lleida i Tarragona la gestió de la Contribució d’immobles, cultiu i ramaderia es va recolzar en una informació estadística i cartogràfica complexa. La formació dels amillaramients, que contenen el repartiment individual de les quotes tributàries, va estar precedida, en força casos, d’una completa indagació pericial, que va consistir en la delimitació del terme municipal, l’amidament de totes les propietats, i l’avaluació del seu producte. Les operacions esmentades quedaren reflectides en dos tipus de documents diferents: a) llibres de recanament o d’amidament de terres, en els que se consignava de forma literal el resultat de l’operació, o b) mapes parcel·laris municipals que representen el parcel·lari de rústica amb identificació numèrica de les parcel·les. La documentació esmentada constitueix una sèrie documental homogènia i de gran riquesa, ja que permet reconstruir el paisatge rural a escala parcel·lària, i oferir una idea precisa de la distribució geogràfica de la propietat agrària i dels usos del sòl (tipus de cultius, superfície forestal, xarxa viària, poblament urbà i dispers, activitats industrials, etc.).
Els treballs pericials requerits per al repartiment de la contribució territorial varen ser encarregats a geòmetres privats, que actuaven com a contractistes per encàrrec dels ajuntaments i, de forma eventual, com a tècnics a sou de les administracions provincials d’Hisenda. Alguns geòmetres eren autèntics empresaris, capaços d’organitzar equips d’agrimensors que treballaven, de forma simultània, en diverses províncies (un d’aquests contractistes va arribar a efectuar aixecaments cartogràfics a Barcelona, les illes Balears, Lleida i Tarragona). La majoria, tanmateix, operaven en l’àmbit local (comarcal o provincial), i realitzaven de forma simultània els treballs d’estadística territorial amb finalitats fiscals amb la pràctica privada de l’agrimensura.
El treball efectuat ajuda a aclarir el procés formatiu dels agrimensors i els requisits d’ingrés a a professió. Les relacions d’agrimensors titulats en els instituts de Figueres, Girona i Lleida, dels examinat a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, unit a la nòmina de geòmetres que hem pogut confeccionar a partir de l’inventari de la cartografía parcel·lària de les províncies de Barcelona i Tarragona, fan possible oferir una aproximació quantitativa a la dimensió del col·lectiu professional: durant la segona meitat del segle XIX es van mantenir en actiu a Catalunya prop de mig miler de geòmetres. Una xifra que posa de relleu la importància de la professió.