Catalunya és un referent en autonomia de centres a partir de l’aprovació de la Llei educativa (LEC) de 16 de juliol de 2009. Aquesta va suposar la concreció de dos principis fonamentals sobre organització i gestió educativa: el Decret d’autonomia de centres educatius i el Decret de Direccions de centres públics. Analitzant aquesta situació educativa i social, és d’interès tot el treball i la influència que desenvolupa la Inspecció en el procés de l’autonomia de centres per a la millora de la qualitat educativa. S’entén que la Inspecció és un dels majors responsables en la recerca d’aquesta qualitat i de l’obtenció de la millora de resultats educatius. En aquest nou escenari el present estudi vol conèixer i analitzar els canvis que s’estan produint en les funcions de la Inspecció educativa en la seva relació i implicació amb els centres educatius i la Direcció escolar a partir del desplegament del Decret d’autonomia de Centres. La realització d’aquest Tesi s’ha desenvolupat a partir d’una revisió bibliogràfica de diferents autors experts en la matèria, de la normativa educativa actual que competeix a Catalunya i l’aplicació d’un marc metodològic a partir de l’estudi col·lectiu de casos. L’interès es centra en indagar en la Inspecció educativa a partir de l’estudi intensiu de diversos casos. La metodologia ha combinat aproximacions quantitatives i qualitatives i ha considerat la regió com a cas d’estudi. L’estudi de camp ha inclòs l’aplicació d’un qüestionari amb una mostra final de 88 inspectors / es dels 243 existents, 12 entrevistes en profunditat i 2 grups de discussió de 5 inspectors/es d’educació i de 6 directors/es de centres educatius. L’estudi quantitatiu realitza un anàlisi descriptiu i el qualitatiu aprofundeix en algunes dades i busca processos interpretatius per part dels implicats en la temàtica. En una primera fase descriptiva de la nostra investigació, el qüestionari ajuda a oferir una visió general i dins d’aquesta mateixa fase, es treballa l’entrevista en profunditat per aportar una visió més específica. Per tant, en aquesta fase inicial es combina la metodologia qualitativa i quantitativa. El tractament estadístic del qüestionari es realitza amb la intenció de cobrir diverses finalitats, en funció dels propis objectius de la investigació. Així, es realitzen dos tipus d’anàlisis estadístiques: un descriptiu de les respostes recollides en el qüestionari, i un segon inferencial de les variables implicades característics de la mostra: 1) Situació professional i 2) Càrrec en la Inspecció. L’aplicació que s’utilitza és Google Drive i l’explotació de la informació es realitza a través de l’aplicació estadística IBM-SPSS-22. Les entrevistes busquen la identificació i tractament a través de categories, combinant processos de revisió reiterada i de saturació de la documentació amb l’eina computacional ATLAS-TI (versió 7). Per identificar, validar i contrastar informació, es va voler crear diferents grups de discussió amb els agents educatius (Inspecció, Direcció escolar). El propòsit era contrastar les opinions dels participants i conèixer l’experiència dels participants sobre els temes tractats en les entrevistes i el qüestionari. Les fases descriptiva i interpretativa es completen amb una tercera fase propositiva que és sotmesa a validació per 6 experts del món educatiu i la Inspecció. Aquest grup d’experts (Secretaris generals d’ensenyament, subdirecció general de la inspecció, subdirecció general de les direccions, caps d’inspecció, …) ajuden a contrastar els resultats obtinguts en la mostra seleccionada i acabar de definir les propostes de millora sorgides de les conclusions. Entre les conclusions de l’estudi s’afirma que la Inspecció ha d’evolucionar cap a una realitat més pràctica i presencial i menys burocràtica, definint i seleccionant les seves tasques i funcions.