XIX Trobada del Voluntariat Lingüístic Universitari

Els dies 25, 26, 27 i 28 d’octubre, la Laia, becària de Dinamització Lingüística de Serveis Lingüístics de la UB, va tenir la sort de poder assistir a Prada de Conflent, França, a la XIX Trobada del Voluntariat Lingüístic Universitari. Aquesta trobada es duu a terme cada any en un lloc diferent dels Països Catalans, està organitzada per la Universitat de València i els participants són voluntaris de les universitats que formen la Xarxa Vives.

Aquest any es va decidir fer-la a la Catalunya Nord per donar a conèixer la situació sociolingüística, la història, l’ensenyament, la cultura popular, la música, les tradicions i la política lingüística d’aquest territori. La Laia ens explica la seva experiència:

Vam estar-nos a l’alberg Pau Casals-Canigó, un indret envoltat de natura a la falda del Canigó.

El primer contacte amb la Catalunya Nord va ser a Perpinyà, quan intentava parlar en català amb la gent i tothom em contestava en francès. Després, en arribar a Prada, el mateix.

La primera activitat va ser una xerrada d’Alà Baylac-Ferrer, director de l’Institut Franco-Català Transfronterer, de la Universitat de Perpinyà, que ens explicà que hi havia una visió positiva de la llengua catalana a la zona. Als estudis estadístics que ens va mostrar, els ciutadans demanaven aprendre el català, se sentien catalans i entenien la llengua, però no la practicaven. També ens va parlar de les dificultats que hi ha des de fa molts anys perquè l’estat francès reconegui les llengües regionals. També en la mateixa línia, una xerrada sobre l’escola Bressola, la primera escola immersiva en català, que va aparèixer el 1976, ens va ajudar a situar-nos en el context. Tot i haver sofert moltes dificultats econòmiques i de reconeixement per part de l’estat, ara mateix escolaritza més de 1.000 infants i disposa de 8 centres escolars (7 escoles i un col·legi), implantats en 5 municipis de la Catalunya Nord.

El segon dia vam fer una ruta literària a Perpinyà, on vam poder veure molts contrastos entre els diferents barris de la ciutat, que la gent només parla en francès a excepció de quatre persones i que la comunitat gitana és l’única que manté el català fermament. Aquell mateix dia vam poder gaudir de balls regionals dinamitzats per Ramon Gual, que ens va animar a tots a cantar i dansar picant de mans i amb cops de bastons.

El diumenge vaig poder gaudir d’una excursió excepcional a les Gorges de Carançà: un recorregut entre muntanyes de colors grocs i rogencs a través de passos entre rius, ponts i vies ferrades.

Gràcies a aquesta experiència he pogut conscienciar-me de les diferents situacions sociolingüístiques que vivim als Països Catalans, he pogut gaudir de la natura des d’un lloc amb una història i un encant indescriptible i he conegut gent molt maca que està interessada en la llengua catalana i la seva promoció.

Va ser una experiència genial! Sens dubte tornaria a repetir!

Laia

Becària de Dinamització Lingüística dels Serveis Lingüístics de la UB