Parlem del català a la Universitat

Són les sis de la tarda, d’un dia típic de juny i ens trobem a la Facultat d’Economia i Empresa per tal de xerrar sobre la llengua catalana a la Universitat, amb en Raimundo Ramos, estudiant xilè del grau d’Administració i Direcció d’Empreses (itinerari en anglès), i l’Alessandra Schirinzi, estudiant italiana de mobilitat a la Facultat. Van ser dos dels afortunats amb el premi Ensaïmada Lingüística 2017.

Els dos heu triat estudiar a la Universitat de Barcelona. Tu, Raimundo, per fer-hi tota la carrera i, tu, Alessandra, per estudiar-hi un semestre dins el programa Erasmus. Què us va portar a decidir estudiar a la UB?

Raimundo: A mi m’agrada viatjar i anar per molts països. El fet d’estudiar aquí em donava l’opció de viure i treballar a la Unió Europea, a més a més, a Barcelona ja tenia alguns contactes. De fet l’any passat va ser el primer cop que sortia de Xile. I és clar, tenir un títol de la UB també ajuda, té bona reputació a fora. Tot i així, ha sigut un procés difícil pel fet de venir d’un país de fora de la UE.

Alessandra: En el meu cas, només em quedava acabar els últims exàmens de la carrera, i vaig guanyar la possibilitat de fer l’Erasmus, que no m’esperava. La meva primera opció va ser Barcelona, no només perquè havia estudiat espanyol, sinó perquè Barcelona és més semblant a Itàlia: la gent, el mar, són coses per mi molt importants. A més a més, altres ciutats europees són molt cares per viure-hi. I Barcelona té la fama de tenir moltes possibilitats de feina, així que sense cap dubte Barcelona; si no fos pel treball final de carrera, em quedaria a Barcelona. De fet, si hagués pogut quedar-me més temps, ja tenia feina.

Sabíeu, abans de venir a Barcelona i a la UB, que el català hi és present en el dia a dia, tant al carrer com a les aules?

R: Jo trobo que, des de fora, no es veu que es promogui tant la llengua; molta gent no en té ni idea. I d’altra banda, la meva impressió és que es parla força el català.

A: A mi també m’ha sorprès que es parlés tant el català. I en relació amb això que dius del desconeixement de la promoció de la llengua, jo crec que és perquè vens d’un lloc una mica lluny d’Europa; a Itàlia se sap, potser perquè tothom va de viatge a Barcelona. Quan fa dos anys vaig visitar Barcelona, ja vaig notar que es parlava català i que a les botigues els rètols estan escrits en català. Jo ja en sabia alguna cosa perquè a Itàlia han arribat algunes notícies que Catalunya vol la independència. També vull dir que pels carrers de Barcelona no només es parla català o castellà, sinó moltes altres llengües.

Però coneixíeu alguna cosa de la llengua catalana i la seva situació sociolingüística? Sabíeu que era la nostra llengua pròpia? I, per tant, cooficial amb el castellà?

A: No, no sabia que el català fos una llengua cooficial. Sí que he notat que hi ha gent que només parla català i poc castellà, però, abans de venir aquí em pensava que era un dialecte. De fet, em pensava que es parlava entre els vells (com passa amb el dialecte del meu poble) i que els rètols en català era perquè us agradava, per això hi havia la doble forma català/castellà, però no que fos una llengua cooficial.

R: La veritat és que jo no estava tant al corrent sobre aquest tema. A Xile tenim els maputxes que parlen mapudungun. I és curiós perquè, des del meu punt de vista, hi ha cert punt de similitud entre el que passa a Catalunya i el que passa al poble maputxe a Xile. Els dos han passat per una repressió terrible, però la diferència és que el maputxe ha sigut brutalment reprimit, de tal manera que ja quasi no es parla. Jo soc de la regió de l’Araucania, i no conec cap persona que parli mapudungun, fins a aquest punt hem arribat.

Els dos heu participat als cursos de català que ofereixen els Serveis Lingüístics de la UB a la vostra facultat. Què us va motivar a matricular-vos-hi?

A: Crec que estudiar llengües és una de les coses que mai pararé de fer. M’agraden i, com he dit abans, com que el meu pla era quedar-me a treballar aquí, pensava que era important tenir una preparació bàsica de català. Per mi és molt important entendre la gent, conèixer les persones i la llengua que parlen. És conèixer més llengües per poder «menjar-te el món». No en vaig tenir cap dubte: la primera cosa que vaig fer abans de marxar d’allà va ser inscriure’m al curs de català, i sense cap dubte seguiria estudiant català.

R: Jo també seguiria estudiant català. Considero que el català és una llengua superbonica, a més, també és una manera de retornar les coses que estic obtenint aquí, com un guany cultural, del que estic aprenent de la gent, del que bec aquí, de les coses que m’ofereix Catalunya. És una manera de ser respectuós amb Catalunya.

A: Sí, sí, totalment d’acord.

R: Aprendre la llengua, i després intentar reproduir-la.

El fet de tenir com a llengua materna una altra llengua romànica, el castellà i l’italià, respectivament, us ha ajudat?

R: Jo crec que té coses positives i coses negatives. El cantó positiu és la seva similitud, tenen moltes paraules iguals. Però, el cantó negatiu és precisament aquest, costa molt poc confondre’s entre el teu idioma i el català, no saps si ho estàs dient bé o estàs parlant la teva llengua.

A: Per mi ha sigut bastant fàcil, de fet no parlo molt bé català, però sí que l’entenc força bé. A més a més, quan fas el curs, com que són dues hores al dia, estàs entrenat. M’ha sigut bastant fàcil perquè s’assembla bastant a l’italià; de fet molt, moltes paraules són iguals. Però també m’ha ajudat que a l’escola vaig estudiar francès, llatí, anglès, castellà.

I per acabar, com ha sigut la vostra experiència amb el català a la universitat? Què us ha sorprès més? Alguna anècdota?

A: A la universitat quan em parlen es dirigeixen més o mantenen el català, però al carrer quan intento parlar català, sempre m’han contestat en castellà. Com que soc estrangera em contesten en castellà; llavors quan he volgut practicar una mica més el català he tingut una mica de dificultat. Ho havia de fer amb estudiants, i també estudiants estrangers, per ajudar-nos, perquè si vas practicant directament al carrer et parlen en castellà.

R: A mi em passa el mateix. Crec que al principi quan acabes d’arribar, t’ajuda molt que la gent et parli en castellà. Però quan es produeix el canvi, quan tu vols aprendre català, és quan tens el problema, perquè totes aquestes persones catalanes estan acostumades a parlar-te en castellà i clar, a vegades és difícil que canviïn i et parlin en català. I com a anècdota, haig de dir que tinc un professor que quan s’enfada ens renya en català, i les meves classes són en anglès!

Moltes gràcies a tots dos!

Alba, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística