Parlem de llengua, divulgació i gènere amb l’astrofísica Carme Jordi i Nebot

Com t’agradaria presentar-te per explicar qui ets i què fas a algú que no et coneix?

Soc professora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona, membre de l’Institut de Ciències del Cosmos i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Des de fa molts anys em dedico a l’ensenyament i a la recerca i ho combino amb activitats de divulgació per a nens petits, a les escoles, i per a gent gran.

Actualment en quina investigació estàs treballant?

Em dedico a la investigació espacial. Estudio les estrelles que pertanyen a la nostra galàxia amb la idea d’entendre una mica més com és, com s’ha format i com evoluciona. Aquestes investigacions , que desenvolupo des de fa quasi vint anys, formen part de la missió espacial de l’Agència Espacial Europea (ESA) que es diu Gaia.

Quin rol creus que té el català en l’àmbit científic que t’envolta?

Una cosa és la llengua que fem servir nosaltres per fer les classes i una altra és la llengua que fem servir a les reunions de treball. En el nostre grup hi ha persones que han vingut de fora: d’Alemanya, de Dinamarca, d’Anglaterra; tenim postdocs que han vingut a treballar aquí perquè volen que els ensenyem les dades de Gaia … Això comporta que moltes de les nostres reunions es facin en anglès aquí, a Barcelona. Amb això vull dir que realment el dia a dia cada vegada es va fent més en anglès. Constantment fem teleconferències amb gent de fora. En tots aquests grups de treball som una barreja de gent d’aquí i de fora i tot el que escrivim és en anglès. Així és en el dia a dia.

He llegit que fas divulgació científica. En quina llengua la sols fer?

Tot i que en el nostre dia a dia de la recerca el català té un lloc petit, quan fem divulgació la fem en català. Molt del material que elaborem per a divulgació el generem en català i el traduïm després al castellà i a l’anglès. Hem fet moltes coses: pòsters, fulletons, exposicions per distribuir a les escoles, per distribuir a les biblioteques… Tenim una aplicació de Gaia que és en català; n’hem fet també versions en castellà i en anglès.

Algunes coses les compartim amb altres equips perquè així es tradueixin en altres llengües, com ara el francès, l’italià, etc. O al revés: a vegades ells generen material que nosaltres després traduïm al català. Intentem que si es fa la traducció al castellà també es faci al català. Mai deixem el català de banda, però és veritat que en el dia a dia l’anglès se’ns menja.

Hem col·laborat també amb el Termcat per trobar les traduccions d’alguns mots anglesos. El que passa és que molts cops acabem buscant la paraula equivalent en castellà o català quan la paraula anglesa ja està establerta. Al final, encara que acabis trobant-ne la traducció més idònia, encara que existeixi la paraula catalana, en el dia a dia acabes utilitzant el terme anglès dins de la conversa en català. Hi ha paraules que tenen una traducció molt difícil i que per traduir-les has de buscar solucions que acaben sent una mica artificials, utilitzant dos o tres paraules per descriure el mot anglès, i, al final, acabes fent servir la paraula original perquè és més curta o més pràctica.

Estàs pensant en algun mot en concret?

Sí, per exemple la paraula seeing, que és l’efecte de difuminació i centelleig que s’observa en la imatge d’un objecte celeste vist a través d’un telescopi com a conseqüència de la turbulència de l’atmosfera terrestre. Després de discutir-ho —no només entre catalans, sinó que també amb altres astrònoms de la resta d’Espanya— no s’ha aconseguit trobar una traducció al català. S’ha acceptat com a vàlid el terme en anglès.

Entre els temes de les teves conferències de divulgació científica  n’hi ha un que m’ha cridat molt l’atenció: els descobriments i les condicions de treball de l’astrònoma Henrietta Leavitt. Com creus que ha canviat el rol de la dona en l’àmbit científic?

La xerrada era per commemorar el centenari dels seus descobriments. Van obrir la porta a entendre que la nostra galàxia no era l’única. L’univers no està ple d’estrelles; està compost d’aglomerats d’estrelles que són les galàxies, entre altres coses. L’encàrrec de la Henrietta, dins d’un projecte de l’Observatori de Harvard, va ser comparar les fotografies que s’anaven fent repetides vegades del que se’n diu núvols de Magalhães, que es poden observar des de l’hemisferi sud.

El Gran Núvol de Magalhães en òptic. Crèdits: ESO/R. Gendler. Imatge extreta de la pàgina web de l’European Southern Observatory (ESO).

Els homes la consideraven  una feina massa rutinària i repetitiva. Les dones en principi estaven acostumades a no tenir un paper rellevant en la societat; estaven acostumades a fer feines molt meticuloses com, per exemple, passar-se tot el dia brodant labors molt petites assegudes en una cadira. L’agudesa visual la tenien molt ben desenvolupada. També feien feines sacrificades, com ara cuidar gent gran sense buscar res a canvi.

Totes aquestes coses els va fer pensar que les dones podien fer bé aquesta feina. Van provar-ho i va funcionar. A Harvard se les anomenava les dones computadores. Algunes d’aquestes dones —aproximadament cinquanta treballaven en aquest projecte— han tingut molta rellevància. Henrietta Leavitt, per exemple, va tenir un paper molt important. Ella, a més a més de mesurar el que li van dir, es va adonar d’unes quantes coses. Va anar una mica més enllà de la feina que faria un ordinador, la feina que li havien encarregat. L’anaven a proposar per al Premi Nobel, però, com que era una dona que tenia problemes de salut, va morir bastant jove, abans no ho poguessin fer, i els Nobel no es concedeixen a títol pòstum.

Creus que hem fet passos endavant? Quins passos t’agradarien que es fessin encara?

Hem fet passos endavant, lògicament, molts passos endavant. Avui en dia hi ha dones a llocs rellevants. L’ESO (l’Observatori Europeu del Sud), per exemple, el va dirigir una dona. Tenim la Francesca Figueras, que és la presidenta de la Societat Espanyola d’Astronomia des d’aquest any. Se’ns reconeix, hi ha dones en papers rellevants i hi ha dones que n’han fet moltíssima, de feina, i de molt bona. Però d’igualtat encara no n’hi ha. Suposo que has sentit a parlar del diagrama de tisora.

Diagrama de la tisora. Imatge cedida per Sònia Estradé.

Aquest diagrama ens mostra que avui en dia hi ha més homes en llocs rellevants que dones.  Ara tenim més dones que homes a nivells baixos; hauria d’arribar un moment en què això s’anés desplaçant perquè van passant les generacions. I no, sembla que està estancat. No avança. Perquè els càrrecs no ens els donen, perquè les condicions laborals no són prou bones per compaginar família i feina, perquè  la crisi ens ha colpit massa. No en sabem ben bé el perquè, però això no ha pujat, en els llocs de directius continua havent-hi molts més homes que dones.

Gràcies pel temps que ens has dedicat i per la feina que fas!

Carol Rodríguez, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística