Cecília Gaya Bretones guanya el Premi Carme Serrallonga en l’edició XXXI

La Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de Facultat de Filologia i Comunicació ha decidit atorgar per unanimitat el primer premi Carme Serrallonga en la seva XXXI edició (2024), dotat de 400 euros, al text Veure el món a través dels ulls d’una persona cega. David Panadés i el pòdcast «Com ho veus?».

El text premiat es va presentar sota el pseudònim de Tomás Nevinson —que correspon a Cecília Gaya Bretones. Els membres del jurat destaquen que l’esmentat treball és un text argumentatiu exemple d’una política lingüística i comunicativa democràtica clara, accessible i no discriminatòria envers les persones cegues, mitjançant una iniciativa radiofònica de Ràdio Igualada.

Pel que fa al segon premi de la present edició, la comissió ha decidit declarar-lo desert per la qualitat de la resta de tots els treballs dipositats.

Activitats de dinamització a la Facultat d’Economia i Empresa, del segon semestre (2023-2024)

Ja som a tocar de final de curs i és un bon moment per mostrar-vos algunes de les activitats més lúdiques que la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat d’Economia i Empresa ha organitzat durant el segon semestre.

A finals d’abril, vam aprofitar la celebració de Sant Jordi per fer el lliurament d’un parell de premis lingüístics. D’una banda, el Premi al millor TFM escrit en català, que ha estat per a un estudiant del màster en Internacionalització: Aspectes Econòmics, Empresarials i Juridicopolítics. Com que la qualitat dels treballs va ser molt alta, el jurat va decidir de donar un accèssit a una estudiant del màster en Gestió Cultural.

D’altra banda, també es van lliurar els premis Ensaïmada Lingüística a l’única tesi escrita en català aquest any a la Facultat i, per votació popular entre tots els membres del centre, a representants del PDI, PTGAS i alumnat que han destacat en la dinamització de la llengua catalana o que han mostrat interès per aprendre-la. Enhorabona a totes les persones premiades!

«Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos» o «La disjuntiva potser fora: o solitaris o solidaris» són alguns dels aforismes (les piulades del segle XX!) que es van sentir en el pati dels peixos de la Facultat en la Lectura multilingüe d’aforismes de Joan Fuster. Aquesta ha estat una de les activitats que ha tingut més bona acollida.

Aquest any els nostres participants han hagut de treballar de valent, però el resultat ha estat magnífic! Vam compartir amb tot el públic les paraules, la ironia i les sentències de Joan Fuster en català i traduïdes al basc, fang, farsi, hindi, letó, serbi i xinès a través de la veu d’alumnes i PDI internacionals.

Aquí en teniu una petita mostra en basc, d’una alumna del màster en Estadística i Investigació Operativa: «Heziketa on baten parte da jakitea noiz izan lotsagabekoa» («Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.»). I en serbi, d’una professora del Departament d’Empresa: «Језик постаје живо складиште или арсенал целокупног колективног искуства друштва које њиме говори». («L’idioma, de més a més, ve a ser el dipòsit o l’arsenal ─vius─ de tota l’experiència col·lectiva de la societat que el parla».)

I per acabar, les activitats organitzades en el marc del Club de lectura de la Facultat. Aquest semestre hem tingut dues sessions al voltant dels llibres Cap més veu de l’autora algeriana Maisa Bey (febrer) i El dia després de la felicitat de l’autor napolità Erri De Luca (juny). Però la més esperada i concorreguda ha estat, sens dubte, la trobada amb l’escriptora Carlota Gurt per parlar de la seva novel·la Sola (abril): una sessió interessant i divertida amb una escriptora que té molt a dir i que sap com dir-ho.

A partir d’ara ja podem començar a pensar en el proper curs!

Elisabet Solé
Tècnica dels Serveis Lingüístics
a la Facultat d’Economia i Empresa

Lliurament de premis del PAPASSÈITics

Set

krakenimages.com

Set dies té la setmana. Set turons té Roma. Set cares té el dau de Dau al set. Set meravelles té el món. Set pecats són capitals. En set dies van fer el món i ja en són set, d’edicions del «concurs del personatge»: l’enFABRAts, l’emBROSSAts, l’enCATERINAts, l’enROIGits, el CINTOnitzats i l’enRODOREDA’t i, enguany, el PAPASSÈITics. I és important dir-ho, perquè veiem com, any rere any, la participació augmenta, i això no és fruit de la improvisació, sinó de la constància, l’encert i l’entusiasme de l’equip organitzador; del suport i les aportacions del delegat del rector i la cap dels Serveis Lingüístics; de la bona feina dels col·laboradors externs en el disseny, i dels interns en tota l’organització; i, per descomptat, de la confiança dels milers de participants que ens han acompanyat en aquestes set edicions.

Tenim corda per a set edicions més (com a mínim!).

Una trobada molt especial

El dia: un matí de maig esplèndid. El lloc: la «galeria dels rectors» i la porxada del primer pis de l’Edifici Històric de la UB. La gent: els guanyadors del concurs, els organitzadors i els representants de la Universitat. El motiu: el lliurament de premis del «concurs del personatge» d’enguany, el PAPASSÈITics. Una combinació de la qual només en poden sortir coses bones. Us les expliquem.

Organitzats i organitzadors

Trobar un bon dia per a tothom no és una feina fàcil. Però ens en vam sortir (gairebé). Hi havia els guanyadors: el Víctor (en representació de l’Alba, estudiant de Mundet), la Beatriz, PTGAS també de Mundet, i el David, estudiant de màster de… sí, ho heu endevinat: Mundet! (Malauradament, però, el David va arribar més tard i no surt a les imatges.) L’Alba ens va explicar que va començar a seguir els concursos dels Serveis Lingüístics a partir de l’enRODOREDA’t perquè li agrada molt l’obra de Mercè Rodoreda. «Salvat-Papasseit gairebé no el coneixia i m’he enganxat al concurs d’enguany per curiositat». El David explica que ell també és poeta i que, «tot i que ja coneixia Salvat-Papasseit, no l’havia llegit amb profunditat, cosa que sí que he fet arran del PAPASSÈITics», i afegeix que això l’ajudarà amb el català, perquè encara li costa una mica l’expressió escrita. La Beatriz, tot i que fa poc més d’un any que treballa a la UB, ja és tota una seguidora dels concursos dels Serveis Lingüístics. Ens explica que va començar amb la RodaGimcana de Mundet, amb la qual va descobrir la història de les Llars Mundet, el lloc on treballa, i ens agraeix «aquest tipus de concursos, que fan que coneguem escriptors d’una manera més propera».

I nosaltres, un cop llegit tot això, diem: BINGO!; perquè hem aconseguit els tres objectius principals del concurs del personatge: fer conèixer la literatura catalana, promoure el català i crear comunitat UB.

A la trobada hi havia, és clar, els representants institucionals de la Universitat: Joan Santanach, delegat del rector per a la política lingüística i publicacions, sempre entusiasmat amb el concurs i que n’augura una vida ben llarga, i Marta Juncadella, cap dels Serveis Lingüístics, que ens va comentar (ja ens ho havien fet arribar altres participants) que el concurs d’enguany ha estat dels més exigents. També hi havia els nostres dissenyadors de referència (en cos no, però, en ànima, sí), la gent de LUEE, representats per l’estupenda il·lustració que cada any ens fan i que ja és indissociable del concurs, i les companyes de Nous Formats (no surten a les fotos perquè les feien). Sense l’ajuda de la gent de Nous Formats i de moltes altres unitats de la UB, el concurs del personatge no seria el mateix. Gràcies!

I, per acabar la llista, hi havia també les creadores i organitzadores del concurs, Maria Casals i Elisenda Vilajoliu, i qui també hi va donar un cop de mà, Francesc Massana i l’altra Maria, l’Ortega, (que s’ho miraven de lluny, però). Sense l’equip PAPASSÈITics no hi hauria hagut concurs PAPASSÈITics.

Un premi amb molt de contingut i molta dolçor

Enguany, com sempre, una part del premi ha estat un llibre de xocolata amb la imatge del concurs de Casa Vives i, per pair-lo, hem proposat als nostres concursants una ruta Salvat-Papasseit per la Barceloneta. Per aprofundir en la poesia del nostre autor, n’hem triat l’edició de l’obra completa, Joan Salvat-Papasseit, poeta amb majúscula, publicada per Godall Edicions; i, per postres (recordeu que el llibre de xocolata ens l’hem menjat de primer), entrades per a la conferència «Salvat-Papasseit i Barcelona: escenaris vitals i poètics» i l’audició «Salvat-Papasseit i la Nova Cançó», totes dues activitats per gentilesa del MUHBA.

I bé, amb això ja tanquem el concurs d’enguany. Només ens queda agrair, un cop més, la participació dels nostres seguidors (els incondicionals i els nous); de debò que n’estem encantats.

Gràcies i fins l’any que ve!!!

Equip PAPASSÈITics

Tanquem el PAPASSÈITics, l’ofici que més ens agrada

Tot s’acaba; el PAPASSÈITics, també. Ha estat la setena edició, després de l’enFABRAts, l’emBROSSAts, l’enCATERINAts, l’enROIGits, el CINTOnitzats i l’enRODOREDA’t, del concurs del personatge de l’àmbit de la llengua i la literatura catalana que els Serveis Lingüístics de la UB organitzem des de l’any 2018 en col·laboració amb el Vicerectorat de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística 

I ha estat tot un èxit! Hi ha hagut 3.631 participacions que corresponen a gairebé 600 participants, entre estudiants i treballadors de la UB. I encara més important: molts de vosaltres heu estat fidels a les deu preguntes i, a més, en sabeu un niu, del Salvat-Papasseit, perquè el percentatge de respostes correctes ha estat de gairebé el 80 %!

I, tot i que potser encara no sabeu què és guardar fusta al moll, sí que sabeu què és participar al PAPASSÈITics, segurament l’ofici que més us agrada! 

Mil gràcies per haver-nos acompanyat! O, més ben dit, 3.631 gràcies, que és el total de respostes rebudes que hem obtingut! 

L’any que ve, hi tornem. Ja us avisarem!

Totes les preguntes del PAPASSÈITics

 

imatges PAPASSÈITics

El PAPASSÈITics, el concurs dels Serveis Lingüístics sobre Joan Salvat-Papasseit, ja ha acabat, però les deu preguntes d’aquesta edició queden obertes i a disposició de tothom:

Pregunta 1. Qui va ser Joan Salvat-Papasseit?

Pregunta 2. De petit, Joan Salvat-Papasseit va viure en un orfenat. Què tenia d’especial?

Pregunta 3. Quin d’aquests títols NO correspon a cap obra de Joan Salvat-Papasseit?

Pregunta 4. A quin d’aquests oficis NO es va dedicar mai Joan Salvat-Papasseit?

Pregunta 5. Joan Salvat-Papasseit va dir només una d’aquestes frases. Quina?

Pregunta 6. Joan Salvat-Papasseit va ser un dels introductors a Catalunya d’una tècnica poètica. Quina?

Pregunta 7. Diversos músics d’estils diferents han cantat poemes de Joan Salvat-Papasseit. Quin d’aquests poemes NO té una versió musical?

Pregunta 8. Amb quin pseudònim firmava Joan Salvat-Papasseit els articles que escrivia a la revista «Los Miserables»?

Pregunta 9. El passat mes d’abril es va batejar amb el nom de Joan Salvat-Papasseit un tipus de vehicle. Quin?

Pregunta 10. «Óssa menor» recull poemes que Salvat-Papasseit va escriure poc abans de morir i que guardava…