El divendres 21 d’abril, en el marc de les Matinals de Llengua de la Direcció General de Política Lingüística, vam poder gaudir d’un recorregut per la ciutat, amb set parades, que explorava la vida i l’obra d’un dels grans pares de la gramàtica catalana, Pompeu Fabra i Poch.
Aquesta ruta, dissenyada per David Paloma i Mònica Montserrat, que també en són els guies, ha estat impulsada inicialment per la càtedra Pompeu Fabra de la UPF i l’Institut d’Estudis Catalans.
La primera parada va ser al mateix punt on ens vam trobar els participants, davant de l’emblemàtic cafè Zurich de la plaça Catalunya. A manera d’introducció, vam conèixer els primers anys de vida de Pompeu Fabra, quan encara vivia a la vila de Gràcia amb la seva família.
Seguidament ens vam posar en marxa cap al carrer de les Moles, 1, 1r pis i ens vam remuntar a l’any 1883, quan el jove Pompeu, amb tan sols 15 anys, va escriure la seva primera gramàtica: Ensayo de gramática del catalán moderno. A finals de segle xix les coses importants encara s’escrivien en llengua espanyola. Tot i que va ser un intent admirable, l’autor encara estava mancat de preparació lingüística i va limitar-se a descriure la forma i l’estil de la llengua oral que ell sentia parlar pels carrers de la Barcelona del tombant de segle.
Al llarg d’aquells anys Fabra es va dedicar a preparar-se per a l’ingrés a la Universitat de Barcelona, on posteriorment va estudiar Enginyeria Química, i on va travar grans amistats com la de Jaume Baladia o Puig i Cadafalch, els quals formarien part del popularment anomenat grup dels 30 o «els pequeños». Eren aficionats a Wagner, al Liceu i tenien aires europeistes.
Continuant el recorregut, vam adreçar-nos al carrer de la Portaferrissa, 21, que és on hi va haver la primera redacció de la revista L’Avenç, amb la qual Pompeu Fabra va estar vinculat de moltes i diverses maneres al llarg de tota la seva trajectòria acadèmica i professional a partir de 1891.
Un altre punt clau de la seva vida va ser el Centre Excursionista de Catalunya, lloc on es va produir la primera aparició pública del lletrat. L’afició de Pompeu Fabra per l’excursionisme li va permetre conèixer les diferents variacions de la llengua catalana (variants dialectals, lèxic, etc .) per tot el territori.
D’allà vam saltar al Teatre Principal, després d’aturar-nos a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, un centre acadèmic i cultural imprescindible del seu moment, encara que no estigui especialment vinculat amb el nostre personatge. El Teatre Principal de la Rambla va ser un dels llocs més concorreguts pels intel·lectuals catalanistes i progressistes de l’època, precursors del modernisme català. Fabra hi tenia un paper destacat. A més, el Teatre també va ser la primera seu de l’Ateneu Barcelonès i l’espai que va acollir el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).
L’última parada va ser a l’edifici emblemàtic de l’Institut d’Estudis Catalans. Pompeu Fabra va ser membre de la Secció Filològica de l’IEC, al costat d’altres grans noms de les lletres catalanes com els escriptors Joan Maragall o Àngel Guimerà.
La ruta va ser molt interessant i didàctica, amb l’interès afegit que l’any que ve celebrarem els 100 anys de la publicació de Gramàtica catalana, obra de Pompeu Fabra i primera gramàtica normativa del català.
Júlia Ojeda Caba i Alba Santos, becàries de la Xarxa de Dinamització Lingüística
Imprimeix, envia i difon:
Bookmark on Delicious- Recommend on Facebook
- Tweet about it
- Subscribe to the comments on this post
- Print for later
- Tell a friend