Crònica de les jornades Tampere-Barcelona sobre l’ensenyament de la filosofia a Europa

Com ja sabeu, la Xarxa de Dinamització Lingüística està constituïda per dinou comissions de dinamització lingüística (CDL), una per cada centre universitari. Gràcies a aquestes comissions es convoquen premis i concursos lingüístics, jornades com la Primavera de la llengua, o el Taller d’assaig. De tant en tant, la Comissió rep alguna petició dels alumnes per dur a terme alguna activitat que, normalment, es limiten a demanar una aula o suport econòmic per dur-la a terme.

En la darrera reunió de la Comissió Lingüística i Cultura de la Facultat de Filosofia, l’alumna Maria Ricart va demanar la nostra col·laboració per organitzar les jornades «L’ensenyament de la filosofia a Europa» Tampere-Barcelona, una iniciativa original que coordinava ella mateixa.

Ara que ja han passat unes quantes setmanes, podem valorar-les.

Durant els quatre dies que van durar ―del 18 al 21 de febrer―, vam poder gaudir d’una  experiència molt bona. Una vintena de joves finesos relacionats de maneres diverses amb la universitat de Tampere van venir a Barcelona a parlar del seu sistema educatiu: el Dr. Jan Forsman va ser l’encarregat d’explicar- d’una manera formal com és el grau en filosofia a Finlàndia. En realitat, però, les conferències es van convertir en taules rodones a mesura que les intervencions enriquien el discurs principal.

Maria Ricart volia que les Jornades estiguessin obertes a la participació dels estudiants: no hi ha ningú millor per explicar com s’ensenya alguna cosa que les persones que ho estudien. Així doncs, Francesco Petrone i Victoria Lavorerio van parlar, respectivament, de l’ensenyament de la filosofia a Itàlia i a l’Uruguai. No tot havia de ser el nord d’Europa! Tots dos exemples ens van demostrar que no és tan estranya la nostra manera de fer.

L’endemà, Emma Infante i Jan Forsman van parlar de diversos aspectes dels seus projectes de recerca doctoral: com havien arribat al tema de recerca, quines inquietuds els hi havien empès, o quins problemes s’havien trobat a l’hora d’iniciar la investigació. Va ser una aproximació a l’embolcall de dos subjectes de recerca molt diferents: d’una banda, «la legitimitat moral de matar animals convivents», de l’altra, «la seriositat del dubte cartesià i els efectes reals que comporta».

També va haver-hi temps per als recorreguts històrics. D’això se’n va encarregar el Dr. Francesc Pereña, un professor molt estimat a la Facultat de Filosofia. Ell va parlar de la universitat alemanya ideada per Humboldt i de la seva experiència com a alumne de filosofia a l’Alemanya dels anys setanta.

En la darrera sessió de les jornades, el Dr. Francisco Esteban va intentar respondre a la pregunta «Quin és el rol de la universitat avui dia?». Professor de pedagogia i defensor de la idea comunitària d’universitat, el ponent va il·luminar-nos amb una idea ben senzilla: la universitat ha d’intentar fer de frontissa entre dos mons ―el món de la universitat com a lloc de trobada de les persones que busquen el saber, i el món modern de l’efectivitat per poder trobar una feina.

Els membres de la Xarxa de Dinamització Lingüística treballem per promoure l’intercanvi lingüístic mitjançant la Borsa d’intercanvi de llengües, però no ens oblidem de promoure també l’intercanvi cultural. Per aquest raó, haver pogut posar el nostre gra de sorra amb iniciatives com aquesta ens fa sentir una gran joia.

Mònica Rex

Comissió de Relacions Internacionals, Mobilitat i Política Lingüística de la Facultat de Geografia i Història