El dilluns 5 d’octubre va tenir lloc la IV Jornada de Dinamització Lingüística de les Illes Balears, dedicada a parlar i debatre actituds, representacions i comportaments lingüístics que afecten l’ús de la llengua catalana.
Agustina Vilaret, secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, va ser l’encarregada de donar la benvinguda als assistents, que enguany hi eren presencialment i telemàticament. La situació sanitària va obligar a adaptar el format habitual de la Jornada, de manera que hi va haver la possibilitat de seguir les ponències també en línia i en directe. Aquet fet va facilitar que els becaris de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB hi assistíssim. Tot seguit us n’oferim un petit resum que hem elaborat col·lectivament.
Bernat Joan: “Treballar actituds lingüístiques des de les institucions”
La primera ponència va ser a càrrec de Bernat Joan, que ens va parlar d’alguns prejudicis lingüístics que condicionen els usos de les llengües i de com aquestes actituds no són mai una tria individual i independent sinó que formen part d’un context que les condiciona. Per exemple un parlant de francès rarament considerarà que parlar la seva llengua en el territori pot ser de mala educació i, en canvi, això mateix és estadísticament força probable en el cas de l’occità.
Bernat Joan va assenyalar un prejudici peculiar del cas català que implica que, sent una llengua minoritzada, paradoxalment sigui percebut com la llengua del poder; en canvi, la llengua de poder efectiva, en aquest cas el castellà, no és percebuda com a tal sinó com a un fet progressista i contestatari. En el seu territori, com més precària és la situació del català, més tendència hi ha a assenyalar-lo com a llengua imposada. Aquesta paradoxa, que segueix el paradigma de Milgram, encaixa amb el concepte del nacionalisme banal de Billing: el poder, com mes fort és, més invisible es fa. Així doncs, veiem que en molts casos el bilingüisme és la mort de les llengües subordinades i, en canvi, el multilingüisme n’és la seva supervivència.
Bernat Joan va donar exemples de com es pot actuar sobre aquests prejudicis des de les institucions: primerament, cal que existeixi un reglament lingüístic raonable i que es faci complir. Pel que fa al jovent, cap parar atenció als multiplicadors lingüístics, és a dir, aquelles persones que amb les seves actituds condicionen les dels altres, com ara els monitors de lleure i els encarregats d’esplais però també càrrecs públics, com ara els mestres, que constitueixen un exemple d’actitud lingüística per als seus alumnes. També és molt important donar suport al consum cultural en català: tot i que no se’n tregui un benefici d’immediat, té un gran impacte a la llarga, tant socialment com econòmicament. Finalment, cal suport institucional per revertir els discursos negatius al voltant de la llengua catalana.
La primer ponència va finalitzar amb una reflexió clau per al futur: cal acabar amb la idea que el català és una llengua marcada políticament, els usuaris l’han de poder triar sense que aquesta decisió els sigui incòmoda.
Isidor Marí: “Són modificables les actituds i els hàbits lingüístics?”
Tot seguit va ser el torn d’Isidor Marí, per parlar sobre la naturalesa de les actituds lingüístiques. Les actituds són les predisposicions a comportar-se d’una determinada manera, explicava, i els comportaments són les rutines que fem inconscientment. Els comportaments, quan són repetitius, es converteixen en hàbits, ja difícils de modificar. Marí ens va posar com a exemple l’hàbit de sortir de casa i, automàticament, tancar la porta amb el canvi de llengua (convergència) que fem els parlants d’una llengua recessiva quan algú ens parla en una llengua dominant. En aquest cas, l’ús espontani del castellà com a llengua dominant de comunicació ja està socialment tan consolidat, que és molt difícil canviar la situació.
Encara que sigui difícil, els hàbits sí que son modificables. S’ha d’incidir en les actituds i, per fer-ho, és important conèixer com s’adquireixen i en què es basen. En aquest sentit, cal saber aprofitar els canvis de context d’un individu per incidir-hi, ja que són moments propicis a la modificació d’hàbits: per exemple, el pas a la secundària, l’accés a la universitat, la incorporació al mercat laboral, la creació de noves amistats, etc. De totes maneres, no és el mateix modificar uns usos professionals que uns de particulars, sobre els quals només s’hi pot intervenir a través de la persuasió.
En definitiva, és important deixar de banda la idea que la llengua dominant és la que serveix per parlar amb tothom, la que té més utilitat social o que, per exemple, adreçar-nos en una llengua minoritzada a algun nouvingut és una mala idea. Isidor Marí va acabar la seva intervenció fent referència als Tallers per la llegua de Ferran Suay i Gemma Santginés, una eina interessant per a persones o col·lectius que vulguin adoptar conductes lingüísticament assertives per tal de facilitar el manteniment de la vitalitat de la llengua catalana.
Nanda Ramon: “La comunicació al servei de la llengua”
En aquesta última conferència abans de la pausa, Nanda Ramon va exposar de manera molt clara i visual el paper destacat de la comunicació en l’àmbit de la dinamització lingüística, i ens va donar quatre consells clau per fer-ne un ús eficient.
Per exemple, a l’hora de voler transmetre a les persones nouvingudes la importància de parlar la llengua catalana, una de les coses per tenir en compte és que cal centrar-se en un sol argument, prioritzar un dels relats i poder-lo expressar amb tres idees bàsiques. D’aquesta manera s’evita la dispersió de temes i allò que volem transmetre queda concentrat. Un altre aspecte important per tenir present és a qui va dirigit el nostre missatge, quin és el target objectiu. D’això ens en podem fer una idea a través de les xarxes socials, enquestes, grups, etc. El pas següent és determinar amb quins recursos comptem; cal ser realista i fer una bona planificació. En aquest sentit, el missatge haurà de ser afinat i clar, però també creïble, versemblant i planificat i caldrà que es repeteixi per aconseguir-ne certa interiorització.
Per acabar, Nanda Ramon va apuntar que en estratègia comunicativa sovint pot ser útil recórrer a l’humor, que té una gran capacitat de fer recordar, o a l’associació amb d’altres valors positius que reforcin amb fermesa la nostra idea.
Marina Massaguer: “Perfils, ideologies i rols sociolingüístics no catalanoparlants”
Marina Massaguer va presentar la seva recerca sobre les ideologies lingüístiques dels perfils de no catalanoparlants L1, un sector de la població cada cop més gran i sense el qual no es pot entendre la realitat sociolingüística dels Països Catalans. També ens va parlar de la importància de la demolingüística i del model econòmic en la distribució dels usos lingüístics: el turisme de masses és poc sostenible també des del punt de vista sociolingüístic, i les condicions sociopolítiques que es troben les persones que arriben marquen la manera com circulen per les dinàmiques sociolingüístiques.
En els seus estudis, Massaguer es basa en la definició de Sorolla del concepte “rol sociolingüístic”, que el descriu com la pauta de comportament sociolingüístic que cada individu efectua tant en relació amb la seva posició́ sociolingüística com amb les expectatives de comportament sociolingüístic que el grup espera que segueixi en funció del seu estatus sociolingüístic. També ens va presentar els conceptes de nacionalisme banal com a marcs que condicionen la ideologia lingüística majoritària en els no catalanoparlants.
Finalment, va proposar accions que es poden fer per actualitzar les accions de política lingüística per tal d’augmentar el valor instrumental i simbòlic del català: incorporar veus diverses i generar espais de convivència per generar vincles entre catalanoparlants i persones que l’estan aprenent.
Avel·lí Flors-Mas: “Agència i minorització del català entre els adolescents: com hi intervenim?”
En aquesta ponència, Avel·lí Flors-Mas ens va parlar sobre la situació del català entre els joves de les diferents àrees dels Països Catalans. Ens va fer referència al model de Natxo Sorolla per explicar la substitució lingüística, amb mecanismes necessaris (bilingüització i distribució funcional) i mecanismes suficients (interrupció de la transmissió intergeneracional i ús endolingüe de la llengua dominant) per a la minorització lingüística.
Flors-Mas ens va mostrar dades que il·lustren com, en totes àrees de parla catalana de l’Estat espanyol, el castellà té una influència molt forta en els usos lingüístics dels joves. Veiem els casos concrets de les Illes Balears i de Castelló de la Plana, on es descriu un fenomen d’ocultació del català entre els joves que parlen aquesta llengua a casa per mimetitzar-se amb la tria que consideren no marcada, el castellà.
Finalment, Flors-Mas va proposar mesures d’intervenció des de la dinamització lingüística per tal de revertir aquesta tendència a la convergència: garantir l’accés al català, fent èmfasi en l’entorn col·loquial i proporcionant una posició socialment legítima dels catalanoparlants; apoderar i conscienciar els adolescents de les conseqüències socials de les tries pròpies; ampliar espais segurs on el català sigui la tria no marcada, habilitant el desplegament d’identitats catalanoparlants amb independència de l’origen i proposar activitats socialment atractives, i eixamplant possibilitats, minimitzant tensions i maximitzant aspiracions d’esdevenir.
Mireia Trenchs: “Vivint entre llengües: reptes, actituds i estratègies lingüístiques dels joves catalans”
Mireia Trenchs ens va presentar quina és la situació sociolingüística plurilingüe i pluricultural a les aules dels joves del segle XXI a través d’entrevistes.
Segons el resultat d’aquesta recerca, la normalitat a les classes és la mescla de llengües, la no-acomodació en el bilingüisme i la no-convergència dins la mateixa conversa. També va parlar de la normalitat del translingüisme plurilingüe amb els amics, que els joves utilitzen com a estratègia: per pragmàtica, per crear complicitat i per comunicar-se de manera secreta. Afirmava que els joves fan tries lingüístiques conscients. Pel que fa a la jerarquia lingüística, resulta que el català està considerat una llengua culta entre els joves.
També va aparèixer el fenomen del rebuig de varietats lingüístiques diferents de les de la zona on es residia. Com, per exemple, una noia argentina que amb els seus companys mirava de parlar un castellà peninsular. També es va fer referència al rebuig a les formes de parla no perfectes.
Trenchs també va parlar de la motivació instrumental i integrativa que es pot generar per aprendre català entre els joves. Finalment, va fer èmfasi en l’aparició d’una nova i forta tendència a la no-acomodació.
Materials de la Jornada: http://www.caib.cat/govern/sac/fitxa.do?codi=4370684&coduo=2390443&lang=ca
Apunt redactat col·lectivament pels becaris de la Xarxa de Dinamització Lingüística. Serveis Lingüístics.
Universitat de Barcelona
Imprimeix, envia i difon:
Bookmark on Delicious- Recommend on Facebook
- Tweet about it
- Subscribe to the comments on this post
- Print for later
- Tell a friend