Avui entrevistem el David Gallardo

Quina és la teva vinculació amb la Xarxa?

Quina és la meva vinculació amb la Xarxa…? Doncs… fa cosa d’uns anys, dos o tres, vaig ser escollit representant del meu Departament, el Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments  Psicològics, a la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Psicologia. I arran d’això, doncs… quan ha arribat el moment de fer el relleu a la presidència de la Comissió m’he vist amb cor d’agafar-lo.

Quina activitat desenvolupes a la Xarxa?

Sóc el president de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Psicologia (riu).

Ens pots explicar una mica què fas?

Bé, fa molt poc que hi sóc però bàsicament es tracta de donar informació i fer divulgació de les activitats que fan els Serveis Lingüístics en l’àmbit de la Facultat. Participar en l’organització d’activitats també de dinamització lingüística del campus de Mundet… Fonamentalment és això, tasques de divulgació i d’informació del que ofereixen els Serveis Lingüístics, i d’intentar promoure la llengua catalana entre els estudiants i el professorat… i d’altres llengües també.

Quina utilitat té la teva activitat?

Uuuuf… Ostres, aquesta pregunta és molt més difícil del que sembla i no té una resposta directa!

Home, jo crec que és una figura útil perquè la llengua catalana encara no és una llengua d’ús normal a la universitat, però gairebé. Sí que hem passat una etapa prèvia, de finals dels anys 70 a principis dels 80, en què la llengua havia de menester un impuls molt fort i es partia d’una situació molt a la defensiva. Jo crec que ara aquesta actitud tan a la defensiva no hi ha de ser, simplement s’ha d’assumir que el català ha de ser una llengua d’ús normal en la docència i en la recerca. I crec que la meva utilitat, o la utilitat de la meva feina, és aconseguir que això sigui així. Fugir d’esquemes i d’una actitud d’estar a la defensiva, i tractar el català com la llengua pròpia de la UB, que és el que és.

Ara una pregunta una mica estranya… T’agraden les aranyes?

Si m’agraden les aranyes…? No em desagraden! No sóc un gran fan de les aranyes però si en tinc una al voltant no em fa res, senyal que hi haurà menys mosques i mosquits.

Hi convius…

Sí, sí, però no perquè sigui molt deixat, sinó perquè hi ha menys mosques… És simplement per això. És com tenir un dragonet a casa: la gent diu que els dragons és mengen la roba… No, el que fan és buscar les arnes que es mengen la roba. Les arnes sí, que es mengen la roba, però els dragonets no.

Doncs no em desagraden… Les taràntules aquelles tan grosses em fan una mica d’angúnia, i aquelles aranyes que tenen les potes tan llargues també, però tenir una aranyeta petita pel voltant, no… no em molesta.

Fa ben poc que t’has incorporat a la Comissió de Psicologia de la Xarxa de Dinamització Lingüística. Per què vas decidir finalment incorporar-te a l’equip?

Sobretot per dos motius… o tres.

El primer és perquè estic tocat per la llengua. Aquesta és condició si ne qua non. Sense això no pots fer-ho.

El segon, perquè s’ha de contribuir al desenvolupament nacional del país, i aquest és un bon lloc des del qual fer-ho.

I el tercer motiu és que els professors no només ens hem d’involucrar en docència i recerca, sinó també en la gestió de la casa. I això és una gran manera de contribuir a la gestió acadèmica de la casa (quan dic la casa vull dir la UB).

I com ha estat aquesta incorporació?

Una mica aclaparadora (riu). Estic una mica aclaparat perquè, malgrat que formava part de la comissió i estàvem al cas de les decisions i de les activitats que es prenien, no coneixia el dia a dia… o l’intríngulis, i quan hi ha pics de feina hi ha molta feina, s’han de fer moltes coses… Has de tenir coneixements de circuits, de persones, de gent, de… quan tens el problema, de saber on has d’anar a buscar la solució. I moltes vegades per coses que es fan d’un any per l’altre; vull dir que no és un coneixement que el facis servir cada dia. És com ha passat amb la Primavera de la Llengua, de dir que has de saber quina persona s’encarregava d’això i retenir-ho per a l’any següent.

És amb aquestes informacions, quan dius: ostres, quantes coses! Però fora d’això… Fora d’això, bé. El traspàs ha estat molt agradable, la Montse Cortès m’ha ajudat molt, vosaltres també… O sigui, que vosaltres ho heu fet molt fàcil. I de fet, que us cuideu de totes les coses administratives facilita molt, molt la vida.

Com veus la situació del català a la UB?

Francament millorable. Ha millorat bastant… Bé, les estadístiques diuen que ha millorat bastant.

Però encara tinc la impressió que quan comparem la UB amb altres universitats del mateix entorn o de característiques similars, l’ús del català a classe encara es podria millorar més. El que passa és que de mica en mica es van fent petites passes, i més val que la cosa camini a poc a poc que no pas que no camini. Fora d’això, el que també caldria impulsar és l’ús de l’anglès a classe, i incorporar grups de docència en anglès, també, a tots els graus, perquè sinó els nostres estudiants no seran competitius a nivell internacional. Però això són coses internes de cada titulació, de cada facultat, etc.

Què milloraries en relació amb la situació del català?

Pel que fa al professorat, l’elecció de llengua a classe és fonamentalment una qüestió personal, que moltes vegades simplement es fonamenta en les seves actituds polítiques o les actituds socials. Per tant, a l’hora de millorar el català, a l’hora de millorar l’ús del català a classe, jo crec que no hem de promoure ni mesures coercitives ni mesures de reforç, perquè crec que no funcionarà. El que funcionarà serà que el professorat jove que entra a la casa sigui conscient de quina és la situació, vegi que el català realment és una llengua de docència tan normal com la resta, que és una llengua parlada per gairebé deu milions de persones a Europa, que les universitats de llengua catalana són unes universitats molt potents especialment al sud d’Europa, encara que no tan potents quan les comparem amb la resta del continent.

I potser una cosa que sí que funcionaria és promoure més l’elaboració de materials docents en català, que els alumnes tinguin tot el material en català i/o en anglès. Fonamentalment el que jo faria és això.

Una cosa que desitjaria és que les universitats fessin proves de nivell pròpies i que es fes servir el nivell de català com a requisit bàsic. Especialment en totes aquelles carreres en què la llengua oral és una eina bàsica. I aquí, per exemple, també hi podria haver Dret, Psicologia indubtablement, i probablement Magisteri. Vull dir que en aquestes situacions en les quals la llengua és important per al desenvolupament professional posterior a la universitat, jo crec que sí que s’haurien de buscar criteris d’excel·lència lingüística. O sigui, ja no d’uns mínims, no, sinó criteris d’excel·lència lingüística. És clar que potser amb aquesta generalització també hi haurà professors que no hi estaran d’acord, però també s’hauria de generalitzar el dir «doncs si no ets capaç de redactar un treball amb uns mínims estàndards de la llengua, doncs aquest treball se’t suspèn per molt bé que estigui de contingut».

Quin dels recursos dels Serveis Lingüístics et va agradar més i per què?

(Pensa) M’agraden especialment dos recursos: el de correcció de textos en qualsevol llengua és una eina que jo faig servir sovint, molt sovint. De fet la considero una eina de treball com… qualsevol laboratori, qualsevol servei cientificotècnic, perquè dins del procés de comunicació científica, la revisió de textos, o sigui la comunicació de la teva recerca, és fonamental. Encara no he fet servir el de revisió de textos docents, però prometo que el farem servir, o sigui que… tard o d’hora us portarem material en anglès, i en català també.

El segon que m’agrada molt és la Borsa d’intercanvi lingüístic, perquè realment és molt útil. O sigui, que els estudiants tinguin la possibilitat de parlar altres llengües… Perquè una llengua sempre t’obre una cultura. Que nosaltres puguem aportar la cultura catalana als estrangers que vénen de fora i que els nostres estudiants s’obrin a d’altres cultures és molt enriquidor. És com viatjar, és com fer petits viatges però sense moure’t de Barcelona. Sempre veig que feu excursions també… Que us ho passeu molt bé!

Acomiada’t.

Adéu (riures).

(Com a president, per exemple) Bé, més seriosament, com a president, doncs que espero que la meva feina durant els pròxims anys o mesos sigui fructífera, que es vegi algun canvi significatiu en els propers anys… I donar-vos les gràcies a tots els companys de SL que esteu donant un cop demà, perquè sense vosaltres aquesta feina no seria possible.