Davant de l’emergència lingüística, dinamització! Fem la carta als Reis

Benvolguts Reis de la Dinamització Lingüística,

Enguany, als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona hem fet molta feina: acollida, assessorament, formació, dades sociolingüístiques, activitats, cursos, traduccions, correccions, terminologia, documentació… De tot plegat n’anem parlant al nostre web, al butlletí i als blogs i xarxes i intentem (i això és una altra feina) dir-ho en veu alta i que tothom ho sàpiga. Però un dels projectes d’aquest 2025 té una rellevància molt especial i us en volem parlar: l’elaboració del II Pla de dinamització lingüística de la Universitat de Barcelona.

I és que, Majestats, ja feia 35 anys de l’últim Pla de dinamització i, de llavors ençà, ha plogut molt i el món, si bé no podem dir que s’hagi capgirat, ha canviat també molt. De manera que, un bon dia, per iniciativa dels responsables de la política lingüística de la Universitat, ens vam asseure i vam començar a rumiar-hi. Ja teníem clar que havíem d’actualitzar el Pla de l’any noranta, i vam entendre que, per fer-ho, havíem d’analitzar el context i les necessitats d’aleshores i d’ara (a la UB i en l’àmbit lingüístic català); que havíem de repensar el concepte de dinamització lingüística per adaptar-lo a aquest nou context i necessitats; que havíem d’entendre que la dinamització no és només una feina d’una àrea d’un servei de la UB, sinó que és una tasca transversal de tota la comunitat universitària i que havíem de posar tot això en solfa en un nou Pla.

Així que ens vam posar a la feina: recollir i enumerar textos i lleis i plans anteriors, analitzar-los, veure’n els actors implicats, resseguir-ne la trajectòria, els punts forts i els febles, i anar esbossant amb tot plegat el nou Pla, els seus objectius i les seves actuacions. No va ser pas un «dit i fet» (i les persones que hi van participar més intensament us ho sabran explicar), però de mica en mica el vam anar perfilant i, un cop redactat, el vam debatre i el vam fixar. Ja només quedava presentar-lo al Consell de Govern de la Universitat que el va aprovar el 16 de juliol del 2025.

Els objectius del II Pla de dinamització lingüística de la Universitat de Barcelona són tres: 1) normalitzar, promoure i incrementar l’ús de la llengua catalana a la Universitat de Barcelona, i millorar-ne la qualitat; 2) generar consciència lingüística, incidir en les actituds lingüístiques i sensibilitzar la comunitat de la UB per consolidar el català com a llengua de prestigi universitari; i 3) enfortir la coordinació de tots els agents i òrgans de la UB implicats en la implementació de la política lingüística i potenciar col·laboracions per a la dinamització lingüística. Es tracta de tres grans eixos de treball que aglutinen fins a 36 actuacions per dur a terme entre tots els agents. Sí, ha arribat l’hora de fer treballar la Universitat sencera per a la dinamització lingüística del català.

Vet aquí el que hem fet i vet aquí el que us demanem per al nostre Pla; tres cosetes de no res que, però, necessitem sens falta per fer-ne una execució de màxims. En primer lloc, Majestats, us demanem consens i que tothom es faci seu el nou Pla; en segon lloc, ànims i energia per dur-lo a terme (en tenim molts, però d’això no en sobra mai); i, en tercer lloc, que el context social sigui favorable i que tothom s’hi impliqui.

Ja ho veieu, Majestats, amb només un paràgraf en tenim prou per als nostres desitjos. Per això que confiem en la vostra magnanimitat perquè intercediu per nosaltres i ens els feu avinents.

Amb respecte i admiració,

Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona

 

En català, és de justícia

«El català, com a llengua oficial a Catalunya, és una de les llengües de l’Administració de Justícia»

De tots és ben sabuda la importància que té, en les societats desenvolupades, l’administració en general i, molt especialment, l’administració de justícia. D’aquí ve que bona part dels esforços —per part de diferents organismes i institucions— en la normalització i la dinamització del català s’hagin centrat en la llengua de l’administració i en el llenguatge jurídic. Els Serveis Lingüístics de la UB no en som una excepció i, en les nostres tres grans àrees de treball, hi hem contribuït: en la formació, amb cursos d’especialitat en llenguatge jurídic; en l’assessorament, amb la difusió de models documentals i reculls terminològics; i en la dinamització i la sociolingüística, amb l’explicació i promoció dels drets lingüístics.

Ara bé, malgrat tots aquests esforços, l’administració de justícia catalana és encara lluny de ser en català. Queda molta feina per fer. Per tant, qualsevol avenç en aquest àmbit, com les eines d’opció lingüística en l’aplicació tramital e-justicia.cat, l’hem de celebrar. Tal com podem llegir a la Seu judicial electrònica de Catalunya, les eines són bàsicament tres, que podríem resumir-les amb triar, rebre i traduir: «la possibilitat del professional de triar la llengua de notificació en la presentació telemàtica del document que inicia el procediment, el sistema d’avisos en el programa de tramitació perquè el personal judicial sàpiga l’opció triada i la incorporació d’un traductor automàtic per poder trametre a la part el document en la llengua triada». En el mateix enllaç trobem documentació i un vídeo explicatius sobre aquestes eines i els acords jurídics corresponents.

Després de tots els esforços dedicats, hem de fer que el català sigui de debò llengua de justícia.

Configura.cat: si no tries tu, trien per tu

T’ha passat mai que has enviat un enllaç d’una ubicació de Barcelona i t’ha sortit el nom en castellà? No saps com configurar un determinat aparell en català? No trobes el català en un servei a internet? Se’t descarrega per defecte una aplicació en anglès o en castellà quan tu la voldries en català? Ja sabem la resposta: sí. Doncs per mirar de resoldre aquesta tendència que, sovint, ens empeny a utilitzar dispositius, aplicacions, etc. en una llengua diferent del català, s’ha creat un portal que, a partir d’ara, serà imprescindible: configura.cat.

Configura.cat t’ajuda a configurar els teus dispositius en català, des de l’ordinador o el mòbil, fins als navegadors i altres aplicacions. Perquè «configurant-los en català demostres coherència amb la teva manera de parlar i de viure i contribueixes a fer la nostra llengua visible i més present a Internet. És un petit gest amb un gran impacte», perquè les grans empreses tecnològiques incorporaran el català en funció dels dispositius que detectin configurats en la nostra llengua.

En el món digital (dispositius, aplicacions, programes, portals, etc.), si volem donar existència al català del món real, hem de triar. Si no, trien per nosaltres i la tria, malauradament, és sempre la de deixar el català (i altres llengües, és clar) en una situació subsidiària, marginal i de desprotecció. Per tant, si volem sentir el català en el món digital, l’hem de triar. I, per triar-lo: configura.cat.

«Si penses, parles i escrius en català, per què no tens el mòbil i l’ordinador en català?»

Configura.cat és una iniciativa de l’Aliança per la presència digital del català, impulsada per Accent obert, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i SoftCatalà. Gràcies!

Lliurament del VII Premi a la qualitat lingüística dels treballs de final de grau a la Facultat de Belles Arts

El passat dilluns 13 d’octubre de 2025 va tenir lloc l’acte de lliurament dels diplomes als guanyadors del VII Premi a la qualitat lingüística dels treballs de final de grau a la Facultat de Belles Arts. L’acte va coincidir amb la inauguració de l’exposició Sense Títol, una selecció dels TFG de l’última promoció de la facultat.

La convocatòria del premi vol encoratjar els estudiants del grau en Belles Arts, del grau en Disseny i del grau en Conservació-Restauració de Béns Culturals a utilitzar la llengua catalana en la redacció de la memòria i l’exposició dels treballs finals de grau, i alhora a millorar-ne l’ús.

El jurat integrat per Rosa Povedano Ferré i Cristina Pastó Aguilà, representants de la facultat, i Rosa Gual Via, representant dels Serveis Lingüístics, va decidir atorgar cinc premis, dotats amb 300 euros cadascun als treballs següents:

Del grau en Belles Arts:

  • Som allò que queda en els altres, d’Aina Sanz Oliva
  • De call vermell. Guaret, almangra i terrer, d’Antònia Sansó Sastre
  • Pensar calaixos, traduir contorns, de Maria Rodón Peyrí

Del grau en Conservació – Restauració:

  • Hidrofugants en pedra de Montjuïc: revisió crítica i avaluació experimental de la seva eficàcia i compatibilitat, de Montserrat Burgaya Ribell

Del grau en Disseny:

  • Höga. Sistema d’il·luminació per l’espai d’oficina domèstica, de Núria Jiménez Mestres

El Jurat va destacar la claredat, coherència i facilitat de lectura de les idees expressades, així com la bona estructuració i disseny formal dels treballs premiats. També va remarcar que, respecte d’edicions anteriors, hi havia hagut una millora substancial en la correcció lingüística i la capacitat d’expressió escrita.

Així mateix, va felicitar totes les persones que havien participat en aquesta setena convocatòria del Premi.

#Hilotesis: un fil que també es pot seguir en català

La cinquena edició del concurs #Hilotesis: Tu tesis doctoral en redes sociales, organitzat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, CRUE, la seva RedDivulga i la Fundación Ignacio Larramendi, ja té guanyadors. #Hilotesis convida els doctorands a posar a l’abast del gran públic la seva recerca, mitjançant fils a les xarxes socials (X, Threads, Bluesky o Mastodon) o bé carrusels d’imatges (Instagram). Una dada important: els fils es poden fer en qualsevol de les llengües oficials a l’Estat, independentment de la llengua de la tesi.

#Hilotesis, una iniciativa oberta a doctorandes i doctorands que treballen en la seva tesi o bé que l’han defensat en els darrers dotze mesos, vol potenciar l’habilitat de comunicar la recerca amb un llenguatge senzill i visual.

I, com ja us hem dit, clar i català.

A la UB, el català té premi

D’esquerra a dreta, Maribel Peró, directora de l’Escola de Doctorat, Mar Manyé i Maria Feliu, Vicerectora de Doctorat

La UB concedeix un premi addicional, de caràcter intern, a la millor proposta feta en català, i els Serveis Lingüístics de la UB hem format part del jurat i vam assistir al lliurament del premi durant la XIV Trobada de Divulgació UB d’enguany. El fil guardonat, creat per la doctoranda de Filologia Catalana Mar Manyé, aborda els canvis en la manera de fer biografies al llarg de la història, amb una exposició brillant i ben estructurada. El fil de la Mar destaca per combinar rigor acadèmic, sensibilitat lingüística i unes notes d’humor que enganxen.

Volem donar l’enhorabona a la Mar, pel reconeixement, i a la UB, per fomentar la recerca en català i la seva difusió creativa. La divulgació rigorosa i accessible és necessària i possible. I en català, també!