El passat octubre, la Marialba i la Gisela, les dues becàries d’acollida i dinamització d’aquest any, vam participar en la XXIV Trobada de Voluntariat Lingüístic Universitari de la Xarxa Vives d’Universitats. Aquest any, organitzada per la Universitat Jaume I de Castelló, va tenir lloc del 24 al 27 d’octubre a Vilafranca, un indret privilegiat de la comarca dels Ports.
En aquestes jornades, amb el títol «Patrimoni i despoblació. Assertivitat versus conflicte», hem pogut conviure amb els voluntaris d’arreu dels Països Catalans, amb especial representació dels col·legues valencians. També hem après sobre la situació lingüística, social i cultural dels Països Catalans en general i de la zona de Castelló en particular.
Aquí us fem un tastet de les activitats a les quals vam assistir:
Després del viatge en tren, vam arribar a Castelló per unir-nos a la comitiva que venia d’Alacant, i després vam arribar a dinar a l’alberg La Parreta, a Vilafranca, on ens rebia un arròs al forn magnífic.
Amb la panxa plena i sense temps per descansar, vam visitar el municipi de Vilafranca i el museu dedicat a la pedra en sec. Ho vam fer de la mà d’un guia local que repassava històricament i de manera ben distesa totes les particularitats del poble i de la zona.
A continuació, hi va haver dues xerrades sobre aspectes culturals de la regió: una sobre la tècnica arquitectònica de la pedra seca i les construccions que podem trobar als Ports i arreu; i una altra sobre l’art rupestre, especialment l’art llevantí, que és el que predomina en aquesta zona.
Al vespre vam participar en el taller d’albades, la cançó improvisada típica del País Valencià, que va marcar la resta del cap de setmana i que fa: «Jo la cante, tu la cantes i entre tots la cantarem… i si algú no vol cantar-la, ací no l’obligarem!»
Finalment, vam anar a descansar després d’aquest dia tan llarg a l’habitació que compartíem amb voluntàries de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat d’Alacant.
Divendres estaven planificades dues rutes per la zona: una de més curta i amb destinació a les pintures rupestres de la cova Remígia, tot passant pel Museu de la Valltorta, i una de més llarga que recorria les construccions de pedra seca i els senders de pas dels pastors dels masos dels voltants. Nosaltres vam seguir la llarga, tot i que no ens vam cansar gens perquè no hi havia gaire desnivell.
El dinar no va ser tan fort com el de dijous, però es va compensar amb la visita al Forn de Lupi, on es va impartir un taller gastronòmic per aprendre a preparar els dolços tradicionals que, evidentment, vam tastar. La resta de voluntaris van reconstruir una part dels murs de la ruralia de l’alberg, seguint les indicacions de Jordi Marín i Hermini Garcia, dos experts de la pedra en sec. A continuació, Vicent Querol va oferir-nos una xerrada sobre el despoblament que pateix la zona rural de la comarca.
A la nit, la Universitat d’Alacant va organitzar un trivial musical, amb preguntes i cançons intergeneracionals i interterritorials, que va guanyar el nostre equip!
Dissabte, més tard del que el guia hagués volgut, vam tornar a apuntar-nos a la ruta més llarga i vam passejar pel Bosc de Palomita fins a arribar a La Pobla de Bellestar, guiats per Ricard Pitarch, biòleg de la UJI, que ens va il·lustrar sobre la vegetació i els masos de la zona. Per sort, la pluja no ens va enganxar gaire i no es va mullar res més que els paraigües. Paral·lelament, les guies de La Parreta acompanyaven l’altre grup en dues sortides més curtes per anar a veure les construccions de pedra seca destinades a l’agricultura, i el bosc que les envolta.
A la tarda, va haver-hi la xerrada sobre l’assertivitat lingüística de Ferran Suay. L’aportació d’aquest professor de Psicobiologia de la Universitat de València ens va donar les claus per mantenir el valencià — en situacions poc favorables per a la llengua, sense la necessitat d’entrar en conflicte. També ens va comentar les raons ideològiques per fer-ho, ja que, altrament, «ens danya com a individus i com a comunitat amb una identitat i unes característiques pròpies». A continuació es va projectar el documental Nous ponts, noves ruralitats, que vam comentar juntament amb Vicent Querol.
Després de sopar brou, pollastre al forn i les delícies del Forn de Lupi acompanyades amb mistela, la jornada va acabar amb un concert de Manyacaes i Palmer al teatre municipal de Vilafranca.
Finalment, diumenge, per acabar d’arrodonir-ho i acomiadar-nos, vam visitar Sant Pau d’Albocàsser, una ermita que conté frescos barrocs interessants, on vam comptar amb la xerrada de Vicent Pitarch sobre l’obra de Carles Salvador i la Colònia Escolar Valencianista.
Ha estat una experiència realment enriquidora i que ens ha servit per teixir xarxa arreu del domini lingüístic i aprendre sobre les realitats sociolingüístiques i culturals dels Serveis Lingüístics de les universitats de la Xarxa Vives.
Esperem que es pugui continuar fent molts anys més, i que més voluntaris i becaris en puguin gaudir per tal de potenciar la nostra llengua catalana.
Marialba i Gisela
Becàries d’acollida i dinamització
Imprimeix, envia i difon:
Bookmark on Delicious- Recommend on Facebook
- Tweet about it
- Subscribe to the comments on this post
- Print for later
- Tell a friend
¿Hi ha llengües de comunicació? No ho dubtéssiu pas. I ¿quines són aquestes llengües? Totes, sense cap excepció. I si algun prejudicador arribés mai a trobar una llengua que no fos, entre d’altres coses, un sistema de comunicació, faríem bé de fer-li un monument fastuós, perquè hauria descobert un cercle perfectament quadrat.
