Les becàries de la XDL en marxa!

Des del dimecres 1 i fins al dimarts 7 de febrer sis estudiants s’han estat formant per dur a terme la seva tasca com a becàries de col·laboració amb la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB.

Les becàries participen en la difusió dels serveis i recursos dels Serveis Lingüístics als centres de la UB i en les campanyes de sensibilització de l’ús del català entre l’alumnat.

La formació d’enguany ha consistit com sempre en una explicació general dels Serveis Lingüístics i de cada una de les àrees i de la Xarxa de Dinamització Lingüística. D’aquesta manera els nous becaris coneixen tots els serveis i recursos que oferim des dels Serveis Lingüístics a la comunitat universitària, la feina que fem i la que hauran de fer ells. De la formació cal destacar les sessions d’aprenentatge simultani de llengües i les dues sessions sobre la Borsa d’intercanvi lingüístic, que hauran de gestionar ells. Una de les jornades més interessants fou la del divendres 3 de febrer, en que Juli Palou, del Departament d’Educació Lingüística i Literària i de Didàctica de les Ciències Experimentals i de la Matemàtica, va presentar el projecte de les biografies lingüístiques, que tant té a veure amb les històries de vida i la microsociologia. Aquesta presentació enllaçava amb la sessió «Tècniques teatrals en diferents situacions», que va dur a terme l’Ana Adán, professora, actriu i pallassa. La jornada del divendres va ser molt completa ja que també poder comptar amb el taller de comunicació que va impartir en Barnaby Noone.

El neologisme del 2016

L’Observatori de Neologia de la UPF i l’IEC fan una crida oberta a participar en la tria del neologisme de l’any 2016. Experts de les entitats organitzadores han triat dotze neologismes per a la votació, que s’obre el 12 de desembre i es tancarà el 8 de gener. Es pot votar per mitjà d’aquest formulari.

El dimarts 10 de gener de 2017 es donarà a conèixer el neologisme del 2016 i el nom del guanyador del sorteig que es farà entre tots els participants.

S’entén per neologisme una paraula que es fa servir en el nostre dia a dia i que, o bé no està inclosa en el Diccionari de la llengua catalana, o bé sí que hi és, però amb un significat diferent.

Font: IEC

Lliurament dels premi d'(auto)biografies lingüístiques

El dijous 17 de novembre, a les set de la tarda, a la sala de professors de l’edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia es lliuraran els premis del Tercer concurs d'(auto)biografies lingüístiques. Durant l’acte de lliurament hi haurà l’actuació de la cantant aranesa Alidé Sans.
cartell_lliurament_autobiografies_2016

Tríptic del decàleg: Sigues Lingüísticament Sostenible

Podeu consultar el decàleg en les llengües següents:

Català Català (667 KB) Galego Galego (665 KB)  
Deutsch Deutsch (958 KB) Italiano Italiano (665 KB)
English English (663 KB) Occitan Occitan (665 KB)
Español Español (667 KB) Tamazight Tamazight (954 KB)
Esperanto Esperanto (763 KB) ελληνικά ελληνικά (1.254 KB)
Euskara Euskara (665 KB) 中文 中文 (1.160 KB)
Français Français (960 KB)

Somnis en temps de guerra

El Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) organitza la presentació de l’autobiografia de l’escriptor kenyà Ngugi wa Thiong’o que edita Raig Verd. La presentació anirà a càrrec de la Carme Junyent del Grup d’Estudi de Llengues Amenaçades (GELA).

fetch

Dijous, 3 de novembre, a les 19 h a l’aula 0.1 de l’Edifici Josep Carner, Aribau 2.

Sobre l’autor i la seva obra, la Carme ens diu: «Ngugi wa Thiong’o va començar escrivint en anglès. Era un escriptor compromès i els seus llibres eren certament radicals, però el fet és que a Kenya passaven sense pena ni glòria. En aquells moments la població de Kenya que podia llegir en anglès no arribava al 10%. Per tant, ningú no es preocupava del que pogués dir un autor que, fonamentalment, escrivia per a nosaltres. Va arribar un moment, però, en què el kikuiu, la seva llengua, va ser l’única llengua raonable per a un projecte. I va començar a escriure en kikuiu. Com a resultat el van empresonar i ara ja fa molts anys que viu a l’exili. Ell ha hagut de pagar un preu molt alt per escriure en la seva llengua, però també va mostrar fins a quin punt la pròpia llengua és un compromís.

El seu exemple és especialment pertinent en temps de mundialització. Ens mostra com, per voler participar del mercat, podem contribuir a la marginació de molts.»