Aquest any 2021, per la diada de Sant Jordi hem volgut conèixer les tries de llibres en català o de traduccions al català que fan els membres de l’equip rectoral. Els hem demanat que comparteixin els llibres que els hagin impactat, els de capçalera que hagin rellegit una i mil vegades, els que els van regalar en una ocasió ben especial, les novetats, etc. Aquí teniu les seves respostes i les seves preferències! Un bon tast per a una bona lectura!
La tria de Jordi Ardanuy
He triat una petita excentricitat: Sobre els extraterrestres. Teoria del cel (1755), d’Immanuel Kant [Salt: Edicions Reremus, 2020. Col·lecció Sensibilitas, 3]. En un primer període d’estudi, aquest filòsof redactà la seva tesi doctoral amb una defensa de la creença en extraterrestres, tal com s’entenia llavors que poblaven els diferents planetes del sistema solar, amb una realitat física adaptada a les condicions conegudes o suposades d’aquests astre. L’edició, a cura de Ramon Alcoberro, incorpora una petita selecció de textos relacionats amb la temàtica dins la tradició filosòfica i religiosa occidental. També conté algunes il·lustracions de Rafael Teruel-Rafater, especialista en el gènere fantàstic i els videojocs.
La tria de Joan Santanach
Jo proposo les Perles de Jacint Verdaguer, poemari en què l’autor reprèn i reescriu el Llibre d’amic e amat de Ramon Llull. Es tracta d’una singularíssima operació de coautoria literària, a sis segles de distància, a càrrec de dos escriptors centrals de la tradició catalana. Verdaguer hi fa seves les paraules de Llull, sense que deixin de ser de Llull.
La tria de Xavier Triadó
El llibre de capçalera que he rellegit unes quantes vegades? El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry. Aquest magnífic llibre és una suma de missatges, un darrere d’un altre, i cada lectura és diferent. «Només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.»
Un que m’hagi impactat? El quadern gris de Josep Pla. L’obra comença un dia després que la Universitat de Barcelona, on Josep Pla estudiava dret, tanqués per culpa de l’epidèmia de grip de 1918, fet que marcarà la seva joventut. Josep Pla fa coincidir l’inici de l’obra amb el dia del seu aniversari, cosa que li permet fer un balanç de la seva vida mentre tasta el pa de pessic i la crema que ha preparat la seva mare per al dinar d’aniversari. Ara agafa una actualitat inesperada, altre cop.
El que voldria llegir i encara no n’he tingut l’ocasió? La vostra sang, de Francesca Forrellad. El tinc pendent i aviat l’agafaré quan acabi l’actual.
La tria de Gustavo Llorente
Jo proposo L’infinit dins d’un jonc d’Irene Vallejo. Un llibre sobre els llibres, la seva primera història. Però és més que una història sobre la plasmació de la lletra sobre una sèrie variada de suports físics… És la història èpica, lírica i íntima sobre el que són i representen els llibres com a reservori d’idees, de pensament i d’emocions. Un extraordinari amor als llibres, sense sensibleries, dimana de cada pàgina d’aquest meravellós assaig. En les seves pàgines s’albira la influència que la paraula escrita exerceix sobre l’autora i, en definitiva, sobre tots nosaltres, lectors empedreïts. En definitiva, un molt bon llibre molt recomanable.
La tria d’Ernest Abadal
La meva recomanació és Principi de realitat, de Jordi Muñoz, un professor de la UB. És una anàlisi pragmàtica i crítica del procés independentista català feta des del sobiranisme.
La tria de Maria Feliu
Doncs jo us recomano La companyia nòrdica de l’Albert Villaró. És l’última novel·la en català que he llegit. M’ha enganxat des de la primera pàgina, potser perquè conec l’autor i estic mig emparentada amb el Pirineu, però és un relat magnífic.
La tria d’Agustí Alcoberro
Inevitablement, he d’anar a parar a La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Perquè recull i ordena dos conceptes que només he vist clarament diferenciats en anglès: la story (història com a relat) i la History (com a història col·lectiva). Perquè sovint una novel·la és un personatge, més i tot que un argument; i la Natàlia, després Colometa, pateix tots els embats d’una societat violenta, i n’és una supervivent. Perquè, escrita a l’exili, és la millor crònica dels nostres anys trenta: «d’aquell aire fresc d’abril», de «tots els llums eren blaus» per esquivar els bombardeigs, de la fam i la proximitat de la mort.
La tria de Montserrat Puig
Quan iniciava la meva llicenciatura en Antropologia Social em van regalar L’antropòleg innocent, de Nigel Barley; fa una introducció molt divertida a la vida d’un antropòleg social.
El llibre de capçalera que he rellegit unes quantes vegades? L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. M’agrada perquè et transporta a la Barcelona de la primera meitat del segle xx i parla de com els llibres poden moure i encendre emocions i accions.
Em va impactar Sexe i temperament en tres societats primitives, de Margaret Mead. El motiu: descobrir els relats a les seves recerques que porten a negar la predominança dels factors biològics, introduint estudis sobre sexualitat humana i construcció social de categories de gènere. Va ser una lectura realitzada durant la llicenciatura d’Antropologia que va confirmar-me la necessitat de tenir aquesta mirada social i cultural.
Voldria llegir El fill de l’italià, Premi Ramon Llull 2019, de Rafel Nadal.
La tria de Jordi Garcia
21 lliçons per el segle xxi, de Yuval Noah Harari. Sorprenent, impactant, preocupant, que fa reflexionar molt cap a on anem…
La tria de Jordi Matas
La tria que faig aquest Sant Jordi és el llibre d’Antoni Campañà La capsa vermella, editat per Comanegra. Una càmera Leica, dues capses vermelles i un tresor amagat durant decennis. La gènesi del llibre és una meravellosa i atzarosa història familiar. En aquest llibre hi trobem l’expressió visual de trossets de vida quotidiana d’anys convulsos. Una mirada intrèpida i dura, plena de matisos: mirades, gestos, proclames, vestits, objectes, arquitectura…i patiment. És un llibre que no s’acaba mai. Una delícia.
La tria de Carme Pineda
Jo proposo Els Impostors, de Pilar Romera, companya nostra a la UB. És una novel·la que narra la vida de tres persones des d’abans de la Guerra Civil espanyola fins a la postguerra. És molt fàcil de llegir i dins la trama surt la Universitat de Barcelona i com funcionava en aquella època.
La tria de Conxita Amat
La meva proposta és Plans de futur, de Màrius Serra. És la vida novel·lada d’un matemàtic figuerenc, Ferran Sunyer, que va néixer amb una discapacitat física molt important, amb una grau en dependència gairebé total. Va ser autodidacta i un matemàtic molt reconegut internacionalment. La vida d’en Ferran Sunyer és un exemple de superació des de l’acceptació d’una situació dramàtica per a la majoria, però que ell va viure amb normalitat, amb l’ajuda imprescindible de la seva mare i les seves cosines. L’important és aprofitar les capacitats de cadascú al màxim. En Màrius Serra novel·la la vida del matemàtic amb un estil fresc i optimista.
La tria de Víctor Climent
Jo proposo Temps de gel, de l’escriptora francesa Fred Vargas. Aquesta novel·la ens submergeix en la Revolució Francesa amb personatges com Danton, Robespierre o Fouché, en una trama que va paral·lela a un seguit d’assassinats comesos anys enrere a la costa sud d’Islàndia. És una novel·la trepidant i molt ben escrita.
La tria de Marta Ferrer
Us proposo un clàssic de la novel·la gràfica: Maus, d’Art Spiegelman. Aquest còmic, a través de personatges animals antropomòrfics, narra dues històries entrellaçades: la biografia del pare de l’autor, Vladek Spiegelman, un jueu polonès que va viure en primera persona la Primera Guerra Mundial i l’Holocaust, i la relació entre pare i fill en el present de l’autor. Una aproximació original i diferent a un tema colpidor, que va guanya el premi Pulitzer el 1992. Una bona experiència de lectura!
La tria de Marina Solé
Imprimeix, envia i difon:
Bookmark on Delicious- Recommend on Facebook
- Tweet about it
- Subscribe to the comments on this post
- Print for later
- Tell a friend
