Category Archives: Primavera 2017

Poemes guanyadors a la Facultat de Medicina

Posted on by

La Jana Codina estudia segon de Medicina i enguany ha estat la guanyadora del XXIII Concurs Literari de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut en la categoria de poesia. Aquests són els poemes amb els quals ha guanyat:

Absència

Esperava el teu adeu pacientment;

l’esperava com qui espera una cosa

dolorosa, pròxima, inevitable;

que haurà de passar, i que caldrà que passi

i ben aviat, per acabar-ho ràpid

 

Esperava el teu adeu pacientment

resignada, una mica el desitjava

per albirar una fi al patiment d’ells;

a aquell dolor que tot ho ocupava

i dispensava la necessitat del meu.

 

Però després, tot sovint et fas present

quan penso que això li explicaria

que què diria ara si em veiés

i que potser em veu i potser em mira

I que tant de bo si encara hi ets.

 

Recordes

Recordes quan apreníem a comptar el temps

i sabíem ser conscients de l’aquí i de l’ara,

el passat es reduïa al que ha estat i ja no és

i el futur a tot el present que quedava?

 

Recordes quan l’estiu no estava entre hiverns

i un any semblava una espera massa llarga;

l’època en què els vells havien nascut vells

i la mare no era filla, ni neta, ni germana?

 

Recordes què va canviar l’abans pel després

i ens va regalar la perspectiva ampliada?

Perquè jo voldria, si pogués, encara,

aprendre a deixar de comptar el temps.

 

Voldria

Voldria guanyar-ho tot

i jugar a ambdues bandes,

controlar espasa i mot

i apostar totes les cartes

 

Voldria arribar ben lluny

fins al cim de les muntanyes

caminar amb el cor al puny

i intuir que no m’enganyes

 

Voldria saber-me part

d’un destí lliure d’alarma

i avançar amb el cap alçat

per allà on vulguis portar-me.

 

Lliurament del premi literari de la Facultat de Medicina

Posted on by

El passat 22 de juny, el jurat de la XXIII edició del Concurs Literari Sant Jordi de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut va fer l’entrega dels premis d’aquest any al Campus Clínic.

La Jana Codina, estudiant de segon de Medicina, va ser la guanyadora de la modalitat de poesia amb l’obra Absència, Recordes, Voldria. En un acte íntim i familiar, va recollir el diploma acreditatiu i un obsequi poètic per no perdre inspiració.

La Marta Garcia, graduada en Medicina, va guanyar la modalitat de prosa del premi amb el relat L’esquerda. No va poder assistir a l’acte de lliurament del premi perquè estava de viatge de final de carrera. Enhorabona per partida doble!

El jurat del Concurs estava compost pel Dr. Lluís Mont, president, el Dr. David Bartrés, el Dr. Carles Serra, en Jaume Palau, la Neus Portella i una servidora.

Volem agrair la tasca feta pel jurat, i en especial pel president, que aquest plega i passa el relleu al Dr. David Bartrés.

Bona feina a tothom i felicitats a les dues noies guanyadores!

Júlia Ojeda Caba
Becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística

Un combinat de biologia i literatura

Posted on by

El divendres 26 de maig va tenir lloc l’acte de lliurament de premis del I Concurs de Microrelats de la Facultat de Biologia.

Va començar amb la benvinguda de la presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Biologia, Teresa Carbonell, que va expressar l’agraïment als participants i als assistents i va presentar els membres de la taula i del jurat.

Va fer un petit apunt estadístic sobre la participació: dels 28 microrelats presentats, 9 els han escrit membres del PDI i del PAS, entre els quals el 40  % correspon a professorat associat. «Curiosament —va dir— el 40  % del professorat correspon a professorat associat, que, malgrat la seva precarització, imparteix docència, fa recerca i té el bon humor de participar en actes culturals.»

Els 19 restants els han presentat estudiants, la majoria del grau en Biomedicina (33  %), seguits d’estudiants de màster (28  %), estudiants de Bioquímica (22  %) i Biologia (17  %). Pel que fa al gènere, la Teresa Carbonell va remarcar que «tot i que les estadístiques diuen que predominen les lectores, entre escriptors i escriptores la balança ha estat equilibrada, amb un 59 % de la participació de dones, que es correspon amb el major nombre de noies que nois estudiants als nostres graus».

Foto: Miquel Llobera

L’acte va continuar amb la conferència «Ciència i literatura», a càrrec de Joandomènec Ros, on es va parlar de com ha canviat la manera de fer ciència. Abans un informe potser podia començar amb: «Aquell matí passejant per la muntanya vaig trobar un exemplar magnífic de Lacerta agilis […]» Ara no s’accepta. S’ha perdut la part literària perquè el llenguatge científic ha de ser molt directe i concís. Amb tot, tenim científics que fan literatura (David Jou) i tenim un bon nombre de científics que es dediquen a la divulgació de la ciència (com el mateix David Bueno i Daniel Closa, que eren a la taula com a membres del jurat).

Després de dissertar sobre aquestes qüestions, Joandomèc Ros va compartir la seva tria ben personal de literatura científica, entre els quals El miratge de Déu, de Richard Dawkins, La conquesta social de la Terra, d’Eduard O. Wilson, El viatge més improbable, de Walter Álvarez i La qüestió vital. Per què la vida és com és, de Nick Lane. No cal dir-ho, no hi van faltar referències al famós Carl Sagan.

Tot seguit es van explicar breument els criteris per escollir els relats guanyadors i es van anunciar els finalistes. Es va deixar espai a la preciosa gravació de la lectura dels relats guanyadors, acompanyats de música, per part de l’equip EnVeuAlta i a l’entrega de premis.

L’acte va acabar amb la intervenció de Gustavo Llorente, degà de la Facultat de Biologia, i amb el sorteig de tres llibres entre els participants. A la sortida es van poder emportar un díptic amb un recull dels microrelats guanyadors:

La joia etèria:

Reivindicació d’ésser viu:

La trobada:

 

Foto: Miquel Llobera

Acabem aquest apunt amb un fragment de la presentació de la Teresa Carbonell:

«Sabem  que molts dels participants no teniu el català com a llengua d’ús familiar, fins i tot alguns ni la vam aprendre a l’escola. Per això és tan significatiu que pugueu jugar amb ella escrivint relats emocionants, poètics, sensibles, enjogassats o atrevits. Gràcies a tots i totes per participar-hi.»

Carol Rodríguez, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB
Núria Castells, tècnica dels Serveis Lingüístics a les facultats de Física i de Química

El Masterquímica es consolida

Posted on by

Ja tenim els pòsters del concurs Masterquímica penjats al vestíbul de la Diagonal. I és que en la tretzena edició ja podem dir que el Masterquímica està ben consolidat a la Facultat de Química.

Foto: J. Rubiralta

Durant tres dies els pòsters estan exposats i, entremig, el dimecres dia 17 de maig, fem l’acte central del concurs. Comença a les quatre. Ens hem trobat tots al vestíbul. Ens passa l’estona volant entretinguts amb els pòsters i amb aquest intercanvi de coneixements que es produeix entre els participants i assistents, que, encuriosits pels treballs dels companys, no dubten a preguntar.

Foto: J. Rubiralta

Tot seguit baixem a l’Aula Magna, on el degà de la Facultat, Miquel Vidal, ens adreça unes paraules, juntament amb la presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística, Dolors Velasco, i la delegada del rector per al multilingüisme, Mercè Puig.

El degà agraeix la participació a tots els alumnes i dona les gràcies per poder gaudir d’aquest concurs que ha arrelat a la Facultat, ja que aquesta n’és la tretzena edició. La presidenta de la Comissió explica els criteris del jurat a l’hora de decidir els pòsters guanyadors: la capacitat comunicativa, l’estructura pròpia d’un treball de recerca, la qualitat lingüística i el disseny. També hi ha hagut ocasió de parlar de la qualitat lingüística dels pòsters i de la possibilitat de millorar l’expressió escrita en català amb l’ajuda dels Serveis Lingüístics.

Foto: J. Rubiralta

Després s’ha passat a l’entrega de premis. L’Anna de Juan és l’encarregada d’anunciar tots els participants, a qui se’ls entrega, a més d’un diploma de participació, un llibre com a obsequi i un dossier de tots els resums dels pòsters presentats al concurs. Finalment, la mateixa Anna de Juan, que ha agraït un cop més la col·laboració dels Serveis Lingüístics, ha fet públic el nom dels guanyadors:

  • Cristina Roncero Barrero (tercer premi) amb Estudi de les interaccions de spin i del magnetisme del ‘breathing crystal’ Cu(hfac)2LR(LR = butil-pirazolil nitrolil nitròxid)
  • Mònica Solé (segon premi) amb Compostos ciclometal·lats de platí(IV): síntesi, caracterització i estudi de l’activitat biològica com a possibles agents antitumoral
  • Lorena Villegas (primer premi) amb Digestió enzimàtica de proteïnes en línia amb l’electroforesi capil·lar acoblada a l’espectrometria de masses

Les autores dels pòsters guanyadors han fet una breu i deliciosa presentació del seu treball i tot seguit ens hem trobat a fora de l’Aula Magna un petit refrigeri per celebrar-ho. Si tot va bé, el curs que ve hi tornarem!

Foto: J. Rubiralta

Claudi Mans reflexiona sobre terminologia

Posted on by

El passat 24 d’abril a l’Aula Magna de la Facultat de Química vam tenir el professor emèrit Claudi Mans fent una conferència amb motiu de la diada de Sant Jordi, convidat per la Comissió de Dinamització Lingüística de la facultat.

El dia de Sant Jordi no només es coneix perquè els carrers de la ciutat s’omplen de roses; sinó també perquè és el dia del llibre (un 23 d’abril va morir Josep Pla i és el dia en què es commemora la mort de Cervantes i de Shakespeare). A la Facultat de Química no volíem perdre l’ocasió —en una jornada on la literatura i els llibres hi són tan presents— per demostrar que els científics podem parlar molt bé sobre moltes coses i també sobre el llenguatge.

Claudi Mans —autor d’un bon repertori de llibres de divulgació científica tan coneguts com ara La truita cremada (2005); Els secrets de les etiquetes (2006); La vaca esfèrica (2008); Sferificaciones y macarrones (2010); La química de cada dia (2016)—, va triar per a la conferència un títol molt suggeridor: «Sofre orgànic, DDT inorgànic. Reflexió sobre la terminologia».

Va fer èmfasi en el valor dels termes i va mostrar situacions que es produeixen quan s’utilitzen de manera impròpia o fora del seu camp d’especialitat, en contextos de llengua general, per exemple. És el cas d’utilitzar com si fossin sinònimes les paraules producte i substància. Depèn del registre, la sinonímica podria ser més o menys correcta o del tot errònia.

I és que les paraules tenen un valor terminològic per a l’especialista quan les utilitza en el seu camp de coneixement. Fins i tot, les mateixes paraules poden tenir valors terminològics distints en camps diferents. Així, dens i fluid tenen un significat quan parlem del trànsit, i un altre en química, per exemple, on hi ha fluids fluids (poc viscocos), fluids poc fluids (molt viscosos), fluids densos i fluids poc densos.

D’altra banda, va mostrar els usos impropis, frívols o fins i tot enganyosos quan aquestes paraules amb valor terminològic es porten cap al terreny de la publicitat.

Ningú no té el monopoli del llenguatge; els químics tampoc. Ens agradi o no —diu Claudi Mans—, no ens queda altre remei que adaptar-nos-hi o marginar-nos. No hi podem fer gaire cosa més que ser-ne conscients i ajudar quan sigui possible a esclarir errors i ambigüitats.

Ho explica molt bé a DDT inorgànic, sofre orgànic del seu blog personal: «Acceptat això, cal que tot científic sigui conscient de quin ús fa la població no experta dels termes amb contingut científic, i aclareixi sistemàticament la diferència: cal tenir una espècie de diccionari de traducció entre lèxic expert i lèxic no expert. […] I, òbviament, educar a tots els nivells sobre les terminologies i el valor diferent de les paraules segons el context.»

Després de mostrar la polisèmia dels termes de l’àmbit de la química amb exemples ben variats, va remarcar el valor i la importància d’adquirir i d’emprar un llenguatge científic correcte, rigorós. Claudi Mans sempre convida a la reflexió. I dona motius propis, ben personals. Per què cal tenir la terminologia correcta? No hem de caure en la degeneració dels termes científics, ja sigui per dignitat personal, per evitar errors i males interpretacions o per no sucumbir a les possibles imprecisions i errors procedents de les pseudociències i de la publicitat.

La conferència, que va estar plena de picades d’ullet, va acabar amb la rifa entre els assistents d’un llibre seu: La vaca esfèrica. Ah, i no us perdeu l’article del mateix Mans a la Revista de la Societat Catalana de Química que ell mateix va citar i ens va convidar a llegir: El residu: Negatius però positius.

Carol Rodríguez, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB
Núria Castells, tècnica dels Serveis Lingüístics a les facultats de Física i de Química