Ja som a tocar de final de curs i és un bon moment per mostrar-vos algunes de les activitats més lúdiques que la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat d’Economia i Empresa ha organitzat durant el segon semestre.
A finals d’abril, vam aprofitar la celebració de Sant Jordi per fer el lliurament d’un parell de premis lingüístics. D’una banda, el Premi al millor TFM escrit en català, que ha estat per a un estudiant del màster en Internacionalització: Aspectes Econòmics, Empresarials i Juridicopolítics. Com que la qualitat dels treballs va ser molt alta, el jurat va decidir de donar un accèssit a una estudiant del màster en Gestió Cultural.
D’altra banda, també es van lliurar els premis Ensaïmada Lingüística a l’única tesi escrita en català aquest any a la Facultat i, per votació popular entre tots els membres del centre, a representants del PDI, PTGAS i alumnat que han destacat en la dinamització de la llengua catalana o que han mostrat interès per aprendre-la. Enhorabona a totes les persones premiades!
«Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos» o «La disjuntiva potser fora: o solitaris o solidaris» són alguns dels aforismes (les piulades del segle XX!) que es van sentir en el pati dels peixos de la Facultat en la Lectura multilingüe d’aforismes de Joan Fuster. Aquesta ha estat una de les activitats que ha tingut més bona acollida.
Aquest any els nostres participants han hagut de treballar de valent, però el resultat ha estat magnífic! Vam compartir amb tot el públic les paraules, la ironia i les sentències de Joan Fuster en català i traduïdes al basc, fang, farsi, hindi, letó, serbi i xinès a través de la veu d’alumnes i PDI internacionals.
Aquí en teniu una petita mostra en basc, d’una alumna del màster en Estadística i Investigació Operativa: «Heziketa on baten parte da jakitea noiz izan lotsagabekoa» («Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.»). I en serbi, d’una professora del Departament d’Empresa: «Језик постаје живо складиште или арсенал целокупног колективног искуства друштва које њиме говори». («L’idioma, de més a més, ve a ser el dipòsit o l’arsenal ─vius─ de tota l’experiència col·lectiva de la societat que el parla».)
I per acabar, les activitats organitzades en el marc del Club de lectura de la Facultat. Aquest semestre hem tingut dues sessions al voltant dels llibres Cap més veu de l’autora algeriana Maisa Bey (febrer) i El dia després de la felicitat de l’autor napolità Erri De Luca (juny). Però la més esperada i concorreguda ha estat, sens dubte, la trobada amb l’escriptora Carlota Gurt per parlar de la seva novel·la Sola (abril): una sessió interessant i divertida amb una escriptora que té molt a dir i que sap com dir-ho.
A partir d’ara ja podem començar a pensar en el proper curs!
Elisabet Solé
Tècnica dels Serveis Lingüístics
a la Facultat d’Economia i Empresa
Imprimeix, envia i difon:
Bookmark on Delicious- Recommend on Facebook
- Tweet about it
- Subscribe to the comments on this post
- Print for later
- Tell a friend
El 24 d’abril el Campus Mundet va celebrar el lliurament del XIX Premi Emili Mira i López a la qualitat lingüística i de la XIII RodaGimcana. En aquesta edició el Premi Emili Mira s’ha dedicat a Joan Salvat-Papasseit i els autors s’havien d’inspirar en el vers «Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll», de Nocturn per a acordió del poeta barceloní. Els guanyadors van ser: Blanca Just, per Seca; Oriol Rodríguez, per Si sabéssiu; Anna Gas, per Clarividència, i Xènia Moseguí, per L’ofici de viure s’aprèn durant tota la vida.
L’estiu és viu, però un pèl excessiu. La tardor és recollida, però té un punt tristoi. L’hivern és reflexiu, però es fa llarg i avorrit. I la primavera és… LA PRIMAVERA DE LA LLENGUA!!!
