Parlem amb Ty Debes

Soc en Ty Debes. Vinc dels Estats Units, d’Indiana. Tinc vint-i-dos anys i parlo onze llengües. Vaig estudiar català a la meva universitat, la Indiana University. Allà he cursat Lingüística espanyola. Dins del programa d’estudis, podíem estudiar també català o portuguès; jo vaig escollir català. He vingut a Catalunya a fer una estada de mobilitat d’un semestre, amb el programa CIEE, i aquí he finalitzat el grau. Ara tot just s’acaba la meva estada i continuo el meu viatge a altres països, com Grècia i Alemanya, on aprendré noves llengües i perfeccionaré les que conec.  

 

Com és la teva experiència d’aprenentatge de llengües i quines expectatives tens?

Les llengües m’agraden molt. Cada vegada que n’aprenc una de nova és com si es creés una càpsula al cervell on puc ficar tot el que aprenc. La meva meta és aprendre’n trenta. Sé que és molt difícil: és un repte. Conec una dona de setanta-vuit anys que parla vint-i-set llengües, i les parla molt bé. Això és el que voldria jo, poder parlar bé les que aprengui, amb un nivell C1 o C2. En català, ara mateix tinc un nivell entre el B1 i el B2. A Indiana vaig fer només un curs, després el vaig seguir estudiant en el meu temps lliure. Aquí he millorat molt. He fet l’esforç de parlar en català a les cafeteries, amb els meus professors, etc. El meu company de pis és de Vic, i els meus amics d’aquí parlen català, així que practico molt. Vull parlar-lo bé.

Què et va fer decantar per estudiar català, als Estats Units?

Jo estudio Lingüística espanyola i també francesa. El català, en certa manera, té característiques que el situen enmig de les dues llengües. Té una gramàtica que em sembla molt interessant, i sobretot els canvis fonètics que s’hi han produït des del llatí vulgar.

Com eren les classes de català a la Universitat d’Indiana?

Només hi havia una classe de català, era de nivell bàsic. A la classe érem 10 o 11 estudiants. La nostra professora volia que aprenguéssim moltes coses de Catalunya; no només de la llengua, també de la cultura. Vam parlar de Sant Jordi, de les torres humanes (castells), i de moltes més coses, com menjars i begudes típiques. Vam veure una miqueta els dialectes dels diferents llocs. Ens van ensenyar com es parla a la Catalunya Nord, però també a Mallorca, Menorca i València; encara que em costa molt entendre el mallorquí…

Fora de classe, vas trobar espais on poder practicar el català?

Sí, a la universitat es va crear un grup de conversa. El va organitzar la professora de català. Hi assistíem els alumnes que estudiàvem català, els que ho havien fet fa un temps i el volien continuar practicant i els que s’estaven plantejant començar a estudiar-lo en els següents mesos. També hi anaven dos estudiants catalans que estaven a la Universitat d’Indiana. Una vegada a la setmana quedàvem per fer un cafè i xerràvem. Hi anava qui volia, no era obligatori, però a mi em va ajudar a millorar l’expressió oral. Tot i que la meva professora parlava bé ­—va estudiar català aquí, a Catalunya—, tenia accent americà perquè és dels Estats Units. Per això ens anaven tan bé les classes de conversa amb els estudiants catalans, perquè podíem sentir l’accent i la pronunciació. Per exemple, ens anava molt bé sentir la «ll», que és molt difícil. Els estudiants catalans eren els que ens podien corregir més bé la pronunciació.

Quina va ser la reacció de la gent del teu entorn quan els vas dir que estudiaves català?

Fora de l’àmbit de la universitat, cap dels meus amics no sabia què és el català ni on es parla. Algunes persones, allà, saben que existeix l’èuscar, perquè és una llengua molt excepcional, però el català costa que algú el conegui. Cada vegada que explico que hi ha una llengua que es diu català i que es parla a Catalunya, primer em pregunten on és Catalunya. Als Estats Units, quan estudiem geografia, allò que importa són les fronteres; a la cultura dins dels països no se li dona gaire importància. Tinc un amic que va estudiar aquí el semestre passat i, quan el vaig veure, em va dir que estava sorprès perquè a molts cartells del carrer les paraules no estaven escrites correctament o faltaven lletres, com totes les «n» finals. Vaig haver d’explicar-li que el que havia llegit era català. Ell sabia que existia, però no que fos tan important. Pensava que es parlaria només als poblets.

T’ha sorprès alguna cosa respecte al que vas estudiar a les classes de català?

Nosaltres vam aprendre molts aspectes de la pronunciació, però aquí m’he adonat que ens faltaven moltes coses per saber. Per exemple, que certes lletres no es pronuncien en català oral, com la «r» al final dels verbs. No ho he sabut fins arribar aquí. També he vist que el català està fortament dialectalitzat. Ja ho sabia, però he pogut comprovar que a Barcelona això és molt real. De vegades em costa una mica, no entenc igual de bé a tothom.

Coneixies la realitat lingüística a Catalunya abans de fer la teva estada? Com ho has viscut?

Sí, sabia que es parlava català i castellà. Aquí molta gent parla diàriament català, a tots els àmbits: universitat, institucions, al carrer, etc., però també he vist coses que m’han estranyat molt. Vaig conèixer una noia catalana nadiua que parla castellà amb els pares i amb els amics. Quan li vaig preguntar per què feien això a casa em va dir que perquè volien assimilar-se. Això em va sorprendre, que no parlis el teu idioma natal. No he estat als pobles ni a altres ciutats, només a Barcelona, així que no conec la dinàmica d’altres llocs de Catalunya. A Barcelona el que veig és que es parla molt català, però també molt castellà. Personalment, quan la gent s’adona que soc estranger, tenen tendència a canviar al castellà. Pensen que així és més senzill per a mi, però és una mica frustrant perquè no puc millorar si no sento parlar català. Crec que és normal; em va passar també a Alemanya. Allà vaig aprendre el dialecte bavarès, però, quan parlava al carrer, la gent em canviava immediatament a l’alemany estàndard. Es pensaven que no l’entendria bé, i feien aquest canvi per cortesia. Crec que aquí a Catalunya passa el mateix amb la gent que et canvia d’idioma, que no volen ser descortesos ni excloure ningú.

Una darrera pregunta. Quin creus que és el futur del català en la teva vida?

Encara que marxo ja de Catalunya, crec que aniré aprenent més i més català. Ara el puc parlar i el puc entendre, però vull parlar sense pensar, i això és difícil. He de cercar les paraules i fer les conjugacions al meu cap abans de dir alguna cosa. Tots els idiomes que aprenc els continuo practicant sempre. Ara, per exemple, estic practicant estonià, amb llibres, antics professors i amb els amics que conec a les estades. El català el continuaré parlant amb el meu company de pis i amb els meus amics. Sé que mantindré el contacte i que el català tindrà un futur important en la meva vida.

Deliberació i lliurament del XXIV Premi Carme Serrallonga. Paisatges lingüístics

Un any més (i ja sumen 24!), el Premi Carme Serrallonga ha rebut la participació d’aquells alumnes de la Xarxa Vives que s’han animat a realitzar una anàlisi sociolingüística de paisatges lingüístics quotidians a partir d’un recull i estudi fotogràfic. En la seva XXIV edició, cinc treballs han optat al Premi:

«Les llengües i l’art urbà a la ciutat de Calella»

«El predomini de l’anglès entre els dissenyadors independents. Anàlisi del paisatge lingüístic a la DesignGallery de Palo Alto Market»

«Del TQM‘07 al T’estimu‘17»

«El nom del porc. Paisatge lingüístic de les xarcuteries de Barcelona»

«Estudi de l’impacte de l’oficialitat lingüística en la retolació dels establiments comercials: el cas d’Andorra»

Durant la deliberació, els membres del jurat han destacat l’elevada qualitat dels treballs presentats enguany, tant en l’anàlisi realitzada com en l’elecció temàtica, ja que les propostes dels estudiants han resultat especialment innovadores i atractives. Després d’assenyalar els punts forts dels diferents textos presentats, un nom va aparèixer com a clar guanyador: el de l’Eva Bosch-Roura. El treball de l’Eva destaca per ser el més ben documentat i el que consta d’una anàlisi més exhaustiva, com han remarcat la Dra. Alba Ambròs, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, i la Dra. Meritxell Blasco, presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística i  Cultural, durant l’entrega del premi, que s’ha dut a terme el dia 26 d’abril a les 19 h, en un acte públic a l’Aula Capella de l’Edifici Històric. La Dra. Ambròs ha volgut emfatitzar la rellevància de la longeva trajectòria del Premi Carme Serrallonga, i ha fet públic el compromís de la Universitat per mantenir la pervivència d’aquesta convocatòria anual, oberta a tots els estudiants de la Xarxa Vives.

L’Eva, becària de tercer cicle del Grup d’Estudi de la Variació Dialectal (GEVaD)al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, ha parlat amb nosaltres abans de l’entrega del premi i ens ha explicat que ha gaudit molt redactant aquest text, ja que li ha servit per oblidar momentàniament el seu proper repte: la defensa de la tesi doctoral, que durà a terme d’aquí unes setmanes. Moltes felicitats per partida doble!

Aprofitem per felicitar també tots els participants d’aquesta edició que, amb la qualitat dels seus treballs, han delectat el jurat format per la Dra. Alba Ambròs, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, la Dra. Meritxell Blasco, presidenta de la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural, la Sra. Montserrat Nadal i Milà, cap del Servei de Foment de l’Ús del Català de la Direcció General de Política Lingüística, la Dra. Maria Rosa Lloret Romañach, el Dr. Emili Josep Boix Fuster, el Dr. Pau Freixa Terradas i la Dra. Maria Àngels Massip Bonet, professors de la Facultat de Filologia de la UB i membres de la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat de Filologia, i la Noemí Barrera, becària de la Xarxa de Dinamització Lingüística.

Premi Carme Serrallonga. Paisatges Lingüístics

La Facultat de Filologia convoca el Premi Carme Serrallonga. Paisatges Lingüístics

Els estudiants de la Universitat de Barcelona i tots els estudiants de la Xarxa Vives d’Universitats esteu convidats a participar en la XXIV edició del Premi Carme Serrallonga. Paisatges Lingüístics, que convoca la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Paisatges Lingüístics. Hi ha algun fenomen social, cultural, polític, artístic, etc. que us cridi molt l’atenció? Animeu-vos a treure la càmera fotogràfica al carrer i a capturar imatges que n’il·lustrin les particularitats lingüístiques. El premi Carme Serrallonga. Paisatges Lingüístics, dotat amb 400 euros, s’atorga a l’escrit que analitza més bé el paisatge lingüístic d’un fenomen elegit per l’autor. El treball consisteix en l’explicació raonada d’un conjunt de fotografies originals i inèdites que mostrin la realitat lingüística del fenomen escollit.

En voleu un exemple? L’esfera pública és plena de fenòmens que manifesten una realitat lingüística pròpia. Un exemple de treball seria el següent: El moviment estudiantil: pancartes i difusió escrita. Anàlisi del moviment a partir dels textos. Trobeu la temàtica que us motivi més!

Què s’ha de presentar, com i quan? Els estudiants que hi vulguin participar han d’enviar un dossier que consti d’una introducció al fenomen públic escollit (de què es tracta, per què heu optat per aquest fenomen o què us proposeu d’analitzar), un escrit que descrigui, des d’una perspectiva sociolingüística, allò que mostren les fotografies (entre 1 i 5) i, en últim lloc, les fotografies a partir de les quals han redactat el treball.

Els dossiers s’han d’enviar en format PDF a xdfilologia@ub.edu, juntament amb les dades personals: nom i cognoms, telèfon mòbil, universitat i número d’identificació de la universitat de pertinença.

Termini de lliurament: 23 d’abril de 2017.

Per a més informació, consulteu les bases de la XXIV edició del Premi Carme Serrallonga.

[Envers] IV Lectura de poetes de la UB

Escrius poesia en català o tradueixes poesia al català? Ja no saps on guardar els versos? T’oferim un micròfon i un espai perquè els deixis anar com vulguis. Et convidem a recitar el dimecres 26 d’abril de 2017 a les 19 h al Pati de Lletres de la Facultat de Filologia.

Adreçat a:

Estudiants, professorat i PAS de la Universitat de Barcelona

 Caldrà presentar:

Per poder participar-hi és tan senzill com enviar un correu electrònic amb l’assumpte «Lectura de poetes de la UB» a xdfilologia@ub.edu. S’hi haurà de fer constar noms i cognoms, si ets estudiant (NIUB), professorat o PAS, i adjuntar un tast de cinc poemes en pdf. És preferible que també s’adjunti un breu currículum poètic on s’especifiqui la trajectòria poètica (publicacions, obres inèdites, participació a recitals, etc.).

L’únic requisit és que sigui poesia en llengua catalana.

No hi ha restriccions formals ni temàtiques.

Termini de presentació:

Esperem les vostres propostes poètiques fins al 31 de març de 2017 inclòs.