Premi Jesús Tuson 2026 sobre diversitat lingüística (convocatòria oberta)

«La lingüística com a ciència del
llenguatge dels humans

s’ocupa, també, del món
i de la gent que hi viu.»

Jesús Tuson,
Mal de llengües.
A l’entorn dels prejudicis lingüístics

Un any més, i ja en són vuit, tenim el goig d’anunciar-vos una edició nova del Premi Jesús Tuson, la del 2026, per a treballs universitaris sobre diversitat lingüística. Les, fins ara, set edicions han donat per parlar de llengua i llengües, per descomptat, però també de sociolingüística, de legislació, d’identitats, d’esquerres i dretes, de comerç, de literatura, de fonologia, de traducció i de resistència. Perquè… sí, ja ho hem dit a l’encapçalament (bé, ens ho ha dit Jesús Tuson): la lingüística i les llengües sí que són d’eixe món; i conèixer-les i estudiar-les és, sens dubte, una de les millors maneres de conèixer i estudiar (o intentar-ho) els qui les parlen, és a dir, nosaltres.

Hem d’agrair, doncs, que el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona i la Xarxa Vives d’Universitats dediquin temps, recursos i esforços a promoure aquests estudis. I que sigui per molts anys!

El premi Jesús Tuson té «l’objectiu de recordar i reconèixer la tasca de Jesús Tuson per divulgar i fer respectar la diversitat lingüística del món» i «promoure la recerca i la divulgació del patrimoni lingüístic de la humanitat».

La convocatòria d’aquest 2026 ja és oberta i s’adreça «a professorat i estudiants de les universitats de la Xarxa Vives, així com a investigadors d’universitats estrangeres vinculades a programes de l’Institut Ramon Llull. Poden optar-hi treballs acadèmics de diferents formats: treballs de fi de grau (TFG), de màster (TFM), tesis doctorals, articles, llibres i capítols de llibre, sempre que tracten la diversitat lingüística com a objecte d’estudi. Els treballs poden presentar-se en qualsevol llengua, però caldrà aportar-ne una traducció completa al català».

El premi està dotat amb 1.000 euros i el termini de presentació d’obres per a l’edició d’enguany s’acaba el 31 de març de 2026.

En teniu tots els detalls al web de la Xarxa Vives d’Universitats i el formulari per a la presentació d’originals és a www.vives.org/tuson. Us animem a presentar-hi treballs per fer que l’edició d’enguany sigui tan productiva com les set últimes.

#Hilotesis: un fil que també es pot seguir en català

La cinquena edició del concurs #Hilotesis: Tu tesis doctoral en redes sociales, organitzat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, CRUE, la seva RedDivulga i la Fundación Ignacio Larramendi, ja té guanyadors. #Hilotesis convida els doctorands a posar a l’abast del gran públic la seva recerca, mitjançant fils a les xarxes socials (X, Threads, Bluesky o Mastodon) o bé carrusels d’imatges (Instagram). Una dada important: els fils es poden fer en qualsevol de les llengües oficials a l’Estat, independentment de la llengua de la tesi.

#Hilotesis, una iniciativa oberta a doctorandes i doctorands que treballen en la seva tesi o bé que l’han defensat en els darrers dotze mesos, vol potenciar l’habilitat de comunicar la recerca amb un llenguatge senzill i visual.

I, com ja us hem dit, clar i català.

A la UB, el català té premi

D’esquerra a dreta, Maribel Peró, directora de l’Escola de Doctorat, Mar Manyé i Maria Feliu, Vicerectora de Doctorat

La UB concedeix un premi addicional, de caràcter intern, a la millor proposta feta en català, i els Serveis Lingüístics de la UB hem format part del jurat i vam assistir al lliurament del premi durant la XIV Trobada de Divulgació UB d’enguany. El fil guardonat, creat per la doctoranda de Filologia Catalana Mar Manyé, aborda els canvis en la manera de fer biografies al llarg de la història, amb una exposició brillant i ben estructurada. El fil de la Mar destaca per combinar rigor acadèmic, sensibilitat lingüística i unes notes d’humor que enganxen.

Volem donar l’enhorabona a la Mar, pel reconeixement, i a la UB, per fomentar la recerca en català i la seva difusió creativa. La divulgació rigorosa i accessible és necessària i possible. I en català, també!

La Diada amb accent filològic: els actes de la Comissió de Filologia per Sant Jordi 2025

Amb motiu de la Primavera de la Llengua i la Diada de Sant Jordi, la Facultat de Filologia i Comunicació ha acollit diverses activitats organitzades per la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural (CDLC). L’objectiu ha estat promoure l’ús i el valor de la llengua catalana a través d’un conjunt d’actes oberts a tota la comunitat universitària. Xerrades, concursos i espais de reflexió han configurat una programació que posa la llengua al centre de la celebració, més enllà del llibre i la rosa. 

El passat 30 d’abril de 2025, a l’Aula Gabriel Oliver de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, es va inaugurar el cicle de taules rodones «Qui treu la llengua?», organitzat per la CDLC amb el suport del Vicerectorat de Política Lingüística i dels Serveis Lingüístics. 

La primera sessió, moderada per Àngels Massip, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, va estar dedicada a la presència del català a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Hi van intervenir Enric Gomà, guionista, escriptor i divulgador lingüístic; Laura Serra, periodista del diari Ara; i Èlia Fernández, graduada en Filologia Catalana i estudiant del màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes. 

Els participants van reflexionar sobre els reptes i les oportunitats de la llengua catalana en l’entorn digital actual. Gomà reclama que no es censuri o que s’apliqui la lupa de la correcció normativa al català que es manifesta lliurement en els registres col·loquials de les xarxes. També creu que els joves s’han d’incorporar més als mitjans. Al seu torn, Serra explica que el seu diari ha decidit fer sortir el tema de la llengua dels límits de l’àmbit lingüístic i tractar-la transversalment en totes les seccions com ara l’economia, la tecnologia, l’educació, etc. Per la seva banda, Fernández denuncia la poca presència dels dialectes occidentals en els mitjans de comunicació i reivindica la normalitat de fer servir en les xarxes la llengua pròpia, com fa ella a TikTok. Aquest debat va permetre a la cinquantena d’assistents reflexionar sobre la presència i la visibilització del català en diferents espais socials. 

Durant l’acte també es van fer saber els noms dels guardonats del XXXII Premi Carme Serrallonga, una distinció anual atorgada per la CDLC de la Facultat de Filologia i Comunicació, creat en honor a la filòloga i traductora Carme Serrallonga i Calafell (1909-1997) i que reconeix treballs d’estudiants universitaris que proposin raonadament una organització destacada per la seva política comunicativa exemplar. Aquest premi s’ha consolidat com una iniciativa significativa dins la Universitat de Barcelona per fomentar una comunicació rigorosa, ètica i compromesa amb la diversitat lingüística. En aquesta ocasió, l’estudiant Anna Casals va ser guardonada pel seu treball El combat de corrandes de la Garrotxa. La vigència d’una tradició secular (ja disponible al DDUB: https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/220859), «una iniciativa cultural que promou la llengua catalana a través de la glosa improvisada, transmetent missatges clars, no discriminatoris i accessibles que permeten la participació democràtica de qualsevol ciutadà en un espai per a la crítica social de manera respectuosa i pacífica, i que transmet valors com la companyonia i la no competitivitat». El jurat, constituït pel vicerector de Política Lingüística, Josep Monserrat, un membre de la Societat Catalana de Sociolingüística i la CDLC de la Facultat, va destacar «la qualitat comunicativa del treball, que permetia, amb llenguatge clar i entenedor, posar en valor aquesta pràctica comunicativa arrelada al territori i alhora innovadora en la seva difusió». Podeu saber-ne més al web de la facultat.

D’altra banda, aquest any la Comissió ha donat suport a la iniciativa Jocs Cítrics. Es tracta d’un concurs de traducció de les llengües clàssiques al català impulsat fa tres anys per l’Associació d’Estudiants de Clàssiques de la UB, Els Tarongers, amb l’objectiu d’acostar la cultura i les llengües clàssiques —i no tan clàssiques, ja que aquest any s’ha incorporat la categoria Pomelo de traducció de grec modern a les categories ja existents— a l’àmbit universitari i al batxillerat. En aquesta tercera edició, s’hi han presentat gairebé vuitanta traduccions, la majoria de batxillerat i amb participants de fins a quatre universitats diferents —UB, UAB, UCM (Complutense) i Universitat de Leiden—, de diferents graus i de tots els cursos (de 1r a 4t). En l’acte del passat dimarts 6 de maig a l’Aula Magna vam poder conèixer els premiats i la sessió va culminar amb una representació del Grup de Teatre Clàssic. 

De la categoria Mandarina, adreçada a estudiants de batxillerat 

  • Primer premi de la modalitat de Llatí: Yaiza Díaz Martínez, de l’Institut Guinovarda de Piera 
  • Segon premi de la modalitat de Llatí: Carla López del Castillo, de l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès 
  • Primer premi de la modalitat de Grec: Tamara Shahnazaryan Movsisyan, de l’Institut Bosc de la Coma d’Olot 
  • Segon premi de la modalitat de Grec: Yaiza Díaz Martínez, de l’Institut Guinovarda de Piera 

De la categoria Taronja, adreçada a estudiants de grau: 

  • Segon premi de la modalitat de Llatí: Joan Carrillo Barrera, grau d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra 

De la categoria Llimona, adreçada a estudiants de màster i doctorat: 

  • Primer premi de la modalitat de Llatí: Oriol Febrer i Vilaseca, doctorand en Estudis Clàssics a la Universitat de Leiden 
  • Segon premi de la modalitat de Llatí: Leia Jiménez Torres, doctoranda en Estudis Clàssics a la Universitat Complutense de Madrid 
  • Primer premi de la modalitat de Grec: Tom Colomer Saus, màster en Formació del Professorat 
  • Segon premi de la modalitat de Grec: Leia Jiménez Torres, doctoranda en Estudis Clàssics a la Universitat Complutense de Madrid 

De la categoria Pomelo, adreçada a estudiants de grau, màster i doctorat: 

  • Premi únic: Ainhoa Navarro Arrufat, Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona 

En definitiva, la Diada de Sant Jordi d’enguany a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona ha estat un exemple viu de com la llengua pot esdevenir eix vertebrador de la vida universitària i motor de cohesió social. Tant els debats sobre la presència del català als mitjans i a les xarxes, com el reconeixement de projectes innovadors i compromesos amb la diversitat lingüística —com el Premi Carme Serrallonga i els Jocs Cítrics—, han posat de manifest la vitalitat, la creativitat i el compromís de la comunitat universitària amb la promoció i la normalització del català. Aquestes iniciatives no només celebren la llengua, sinó que també la projecten cap al futur, tot generant espais de participació, reflexió i reconeixement que contribueixen a fer de la universitat un referent cultural i lingüístic al servei de la societat. 

Gisela Santero Piqué
Becària de Dinamització

XXXII Premi Carme Serrallonga a la qualitat comunicativa. Edició de 2025

«El seu esperit vitalista i ple de curiositat l’empeny a aprendre rus pocs anys abans de morir, el 1997: volia llegir Txèkhov en la seva llengua originària i traduir, per plaer, un llibre de poesies d’Anna Akhmàtova.»

De la fitxa de Carme Serrallonga al web de l’AELC

 

Aprendre una llengua per llegir un autor, pel plaer de traduir. I, per descomptat, defensar la llengua pròpia, el català, en l’ensenyament, contra totes les circumstàncies, en «els anys negres del franquisme»; i, a més, fomentant la «creativitat dels alumnes a través de la música, el teatre i les arts plàstiques, la coeducació i la no inculcació ideològica ni religiosa».

Vet aquí per què la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona recorda la filòloga, professora i traductora Carme Serrallonga, en un premi que, enguany, arriba a la 32a edició.

El Premi Carme Serrallonga a la qualitat comunicativa vol reconèixer aquells estudiants que proposin raonadament una organització que hagi destacat per la seva política comunicativa exemplar. La convocatòria s’adreça a tots els estudiants universitaris de la Xarxa Vives d’Universitats de les terres de parla catalana. I els guardons d’enguany constaran de dos premis: un primer premi de 400 euros i un segon premi de 200 euros.

El termini de presentació de treballs finalitza el 22 d’abril de 2025 i s’han d’enviar en format electrònic a l’adreça de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat: xdl.filologia@ub.edu.

El jurat valorarà especialment les polítiques comunicatives que gosin anar més enllà del que estableix la normativa legal i s’arrisquin a fer-ho. A més, el redactat de la proposta haurà de ser adequat, coherent, cohesiu i correcte.

En aquest mateix web podeu consultar les bases del concurs.

«Qui treu la llengua?» – Xarxes socials i mitjans de comunicació

Per al proper 30 d’abril a la una del migdia, la Comissió de Dinamització Lingüística i Cultural de la Facultat de Filologia i Comunicació ens proposa una taula rodona sobre un tema d’actualitat: la llengua a les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Aquesta taula rodona forma part de l’espai de reflexió i anàlisi «Qui treu la llengua?», un cicle de taules rodones que giren entorn de la situació actual de la llengua catalana des de la perspectiva de diferents àmbits socials. La iniciativa té el suport del Vicerectorat de Política Lingüística i dels Serveis Lingüístics.
Hi participaran el guionista, escriptor i divulgador lingüístic de la llengua catalana Enric Gomà, la periodista del diari Ara Laura Serra i l’estudiant del grau en Filologia Catalana Èlia Fernández Belchi. La taula estarà moderada per la professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística general i membre de la comissió de Dinamització Lingüística i Cultural, Àngels Massip.