Cent cançons de Nadal en català

Que aquestes festes no ens falti la música!

Des dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona hem preparat una llista de Spotify amb un centenar de nadales que combinen tradició i modernitat.

La selecció inclou artistes d’arreu del territori de parla catalana, amb els quals sentiràs accents i maneres de parlar diferents. Descobriràs tot un ventall de propostes variades: un Fum, fum, fum vibrant del menorquí Cris Juanico, la delicadesa del Maresme de les germanes Nedderman amb el Prec de Nadal, el folk d’arrel de Pep Gimeno, Botifarra, amb una Nadala alacantina o les Coses de Nadal dels ponentins d’El Petit de Cal Eril.

Cent cançons de Nadal en català

Els estils musicals són d’allò més diversos: des de melodies tradicionals i dolces fins a ritmes urbans i sorprenents. Hi ha espai per al pop, el folk, l’ska i fins per a tocs electrònics, amb versions que donen nova vida als clàssics de sempre. Entre les lletres, trobaràs històries màgiques i emocionants, com ara les confessions nadalenques de Marc Parrot, una tendra Santa Nit de Marina Rossell o una llista de petons per regalar d’Obeses.

És la banda sonora ideal tant per ambientar els sopars familiars com per acompanyar-te mentre guarneixes l’arbre. No et perdis una llista de reproducció que et farà gaudir de les festes amb l’esperit i els ritmes més nadalencs!

Descobreix-la a l’Spotify i deixa’t captivar per aquestes 100 cançons de Nadal en català! ✨

Activitats d’acollida i dinamització a la Facultat d’Economia i Empresa

Des que vam començar el curs 2024-2025, a la Facultat d’Economia i Empresa no hem parat! Durant el mes de setembre, en el marc de l’acollida a l’alumnat de nou accés, els Serveis Lingüístics hem participat amb la resta de serveis de la Facultat en totes les sessions de benvinguda a l’alumnat que ha iniciat els estudis de grau aquest curs 2024-2025 (cinc sessions amb una assistència aproximada d’uns 700 alumnes). Una bona oportunitat per mostrar-los els serveis i recursos lingüístics que els poden ser útils a partir d’ara i durant els seus anys al centre. Aquest any, a més, alguns d’aquests serveis també s’han fet constar en el passaport a la professió: una iniciativa de la Facultat, conjuntament amb el Servei d’Atenció a l’Estudiant, per donar a conèixer als estudiants ja des del primer curs del grau diferents oportunitats que tant el centre com els diversos serveis de la Universitat posen al seu abast per orientar-los i perquè puguin anar ajustant el currículum al seu perfil personal i a determinats interessos professionals.

Serveis Lingüístics també hem participar a les jornades de benvinguda tant de l’alumnat de mobilitat internacional (uns 350 alumnes) com de l’alumnat SICUE. I hem col·laborat amb coordinadors de diversos màsters per fer arribar informació sobre cursos de català i altres recursos lingüístics relacionats amb l’acollida a estudiants d’aquests ensenyaments.

Però no només ens hem centrat en l’acollida lingüística, sinó que, com ja és habitual, hem participat, conjuntament amb el CRAI, en les sessions de formació adreçades a alumnes que comencen a redactar el treball final de grau (TFG) durant aquest primer semestre. Enguany ha estat arribar i moldre: no havíem acabat les dues primeres setmanes de curs, i ja havíem fet tres sessions, amb una assistència d’uns 65 alumnes.

Pel que fa a les activitats organitzades per la Comissió de Dinamització de la Facultat, volem destacar una nova edició del Club de lectura. Es tracta d’una molt bona ocasió per compartir mirades diverses (sovint complementàries, però també contraposades) sobre llibres d’autors catalans o de bones traduccions en català. A la sessió de l’octubre vam parlar de Sortir a robar cavalls, de l’escriptor noruec Per Petterson, i a final de novembre li toca el torn a la novel·la La mestra i la Bèstia, de l’autora catalana Imma Monsó.

Finalment, aquest semestre també s’han resolt els Premis a la qualitat lingüística dels treballs finals de grau, corresponents al curs 2023-2024, en les quatre categories (ADE, Economia, Sociologia i Estadística). Com ja és habitual, el lliurament de premis es fa coincidir amb els actes de graduació. Val a dir que, en alguna de les categories, el jurat ho ha tingut difícil, perquè hi havia força treballs amb una molt bona qualitat. Enhorabona a totes les persones premiades!

Elisabet Solé
Tècnica dels Serveis Lingüístics a la Facultat d’Economia i Empresa

Crònica de la XXIV Trobada del Voluntariat Lingüístic Universitari

El passat octubre, la Marialba i la Gisela, les dues becàries d’acollida i dinamització d’aquest any, vam participar en la XXIV Trobada de Voluntariat Lingüístic Universitari de la Xarxa Vives d’Universitats. Aquest any, organitzada per la Universitat Jaume I de Castelló, va tenir lloc del 24 al 27 d’octubre a Vilafranca, un indret privilegiat de la comarca dels Ports.

En aquestes jornades, amb el títol «Patrimoni i despoblació. Assertivitat versus conflicte», hem pogut conviure amb els voluntaris d’arreu dels Països Catalans, amb especial representació dels col·legues valencians. També hem après sobre la situació lingüística, social i cultural dels Països Catalans en general i de la zona de Castelló en particular.

Aquí us fem un tastet de les activitats a les quals vam assistir:

Després del viatge en tren, vam arribar a Castelló per unir-nos a la comitiva que venia d’Alacant, i després vam arribar a dinar a l’alberg La Parreta, a Vilafranca, on ens rebia un arròs al forn magnífic.24 d'octubre_inauguració (4)

Amb la panxa plena i sense temps per descansar, vam visitar el municipi de Vilafranca i el museu dedicat a la pedra en sec. Ho vam fer de la mà d’un guia local que repassava històricament i de manera ben distesa totes les particularitats del poble i de la zona.

A continuació, hi va haver dues xerrades sobre aspectes culturals de la regió: una sobre la tècnica arquitectònica de la pedra seca i les construccions que podem trobar als Ports i arreu; i una altra sobre l’art rupestre, especialment l’art llevantí, que és el que predomina en aquesta zona.

Al vespre vam participar en el taller d’albades, la cançó improvisada típica del País Valencià, que va marcar la resta del cap de setmana i que fa: «Jo la cante, tu la cantes i entre tots la cantarem… i si algú no vol cantar-la, ací no l’obligarem!»

Finalment, vam anar a descansar després d’aquest dia tan llarg a l’habitació que compartíem amb voluntàries de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat d’Alacant.

Divendres estaven planificades dues rutes per la zona: una de més curta i amb destinació a les pintures rupestres de la cova Remígia, tot passant pel Museu de la Valltorta, i una de més llarga que recorria les construccions de pedra seca i els senders de pas dels pastors dels masos dels voltants. Nosaltres vam seguir la llarga, tot i que no ens vam cansar gens perquè no hi havia gaire desnivell.

El dinar no va ser tan fort com el de dijous, però es va compensar amb la visita al Forn de Lupi, on es va impartir un taller gastronòmic per aprendre a preparar els dolços tradicionals que, evidentment, vam tastar. La resta de voluntaris van reconstruir una part dels murs de la ruralia de l’alberg, seguint les indicacions de Jordi Marín i Hermini Garcia, dos experts de la pedra en sec. A continuació, Vicent Querol va oferir-nos una xerrada sobre el despoblament que pateix la zona rural de la comarca.

A la nit, la Universitat d’Alacant va organitzar un trivial musical, amb preguntes i cançons intergeneracionals i interterritorials, que va guanyar el nostre equip!

Dissabte, més tard del que el guia hagués volgut, vam tornar a apuntar-nos a la ruta més llarga i vam passejar pel Bosc de Palomita fins a arribar a La Pobla de Bellestar, guiats per Ricard Pitarch, biòleg de la UJI, que ens va il·lustrar sobre la vegetació i els masos de la zona. Per sort, la pluja no ens va enganxar gaire i no es va mullar res més que els paraigües. Paral·lelament, les guies de La Parreta acompanyaven l’altre grup en dues sortides més curtes per anar a veure les construccions de pedra seca destinades a l’agricultura, i el bosc que les envolta.

 

A la tarda, va haver-hi la xerrada sobre l’assertivitat lingüística de Ferran Suay. L’aportació d’aquest professor de Psicobiologia de la Universitat de València ens va donar les claus per mantenir el valencià — en situacions poc favorables per a la llengua, sense la necessitat d’entrar en conflicte. També ens va comentar les raons ideològiques per fer-ho, ja que, altrament, «ens danya com a individus i com a comunitat amb una identitat i unes característiques pròpies». A continuació es va projectar el documental Nous ponts, noves ruralitats, que vam comentar juntament amb Vicent Querol.

Després de sopar brou, pollastre al forn i les delícies del Forn de Lupi acompanyades amb mistela, la jornada va acabar amb un concert de Manyacaes i Palmer al teatre municipal de Vilafranca.

Finalment, diumenge, per acabar d’arrodonir-ho i acomiadar-nos, vam visitar Sant Pau d’Albocàsser, una ermita que conté frescos barrocs interessants, on vam comptar amb la xerrada de Vicent Pitarch sobre l’obra de Carles Salvador i la Colònia Escolar Valencianista.

Ha estat una experiència realment enriquidora i que ens ha servit per teixir xarxa arreu del domini lingüístic i aprendre sobre les realitats sociolingüístiques i culturals dels Serveis Lingüístics de les universitats de la Xarxa Vives.

Esperem que es pugui continuar fent molts anys més, i que més voluntaris i becaris en puguin gaudir per tal de potenciar la nostra llengua catalana.

 

Marialba i Gisela

Becàries d’acollida i dinamització

 

 

 

 

 

 

 

Participació dels Serveis Lingüístics a la Fira de Mobilitat Internacional de la UB

El passat 17 d’octubre de 2024, els Serveis Lingüístics van participar en l’edició anual de la Fira de Mobilitat Internacional que organitza la Universitat de Barcelona i que aquest any va tenir lloc a l’Edifici Històric (Plaça Universitat), de 10 h a 15 h.

Juntament amb una vintena d’estands de facultats, centres adscrits, l’Erasmus Student Network, l’Institut Confuci i l’Escola d’Idiomes Moderns, s’oferien als estudiants de la UB totes les opcions de mobilitat nacional i internacional de què disposen, així com informació sobre els diferents suports a la mobilitat i altres serveis.

Imatge gràfica de la Fira de Mobilitat Internacional de la UB

A l’espai dels Serveis Lingüístics tothom qui s’hi acostava rebia l’atenció personalitzada dels nostres becaris dels CAL, de dinamització i d’acollida sobre els recursos d’autoaprenentatge i les activitats d’aprenentatge no formal de llengües, tant presencials com en línia: els centres d’autoaprenentatge de llengües, els grups de conversa, la borsa d’intercanvi lingüístic i molts altres recursos per assolir i acreditar el nivell B2.

taula dels Serveis Lingüístics a la Fira de Mobilitat Internacional

A més a més, vam poder comptar amb la intervenció dels Serveis Lingüístics en les xerrades al Paranimf, on es va poder fer un repàs exhaustiu de les opcions que s’ofereixen, en especial el programa Rosetta Stone. Al llarg del matí vam rebre un munt d’estudiants interessats que van tornar a casa amb les butxaques plenes de postals i motivació per practicar i millorar els seus coneixements en llengües estrangeres.

Si voleu saber com va anar la jornada, podeu fer un cop d’ull al vídeo que es va enregistrar per a les xarxes institucionals.

 

Lliurament del VI Premi a la qualitat lingüística dels treballs de final de grau a la Facultat de Belles Arts

Les premiades i el jurat el dia del lliurament dels premis

El passat dilluns 7 d’octubre va tenir lloc l’acte de lliurament dels diplomes als guanyadors del VI Premi a la qualitat lingüística dels treballs de final de grau a la Facultat de Belles Arts, coincidint amb la inauguració de l’exposició Sense Títol, una selecció dels TFG de l’última promoció de la facultat.

La convocatòria del premi vol encoratjar els estudiants del grau en Belles Arts, del grau en Disseny i del grau en Conservació-Restauració de Béns Culturals a utilitzar la llengua catalana en la redacció de la memòria i l’exposició dels treballs finals de grau, i alhora a millorar-ne l’ús.

El jurat integrat per Lydia de Casademunt Porta i Teresa Pera Hospital, representants de la facultat, i Rosa Gual Via, representant dels Serveis Lingüístics, va decidir atorgar quatre premis, dotats amb 300 euros cadascun, als treballs següents «per la claredat, coherència i facilitat de lectura de les idees expressades, així com la bona estructuració i disseny formal».

Grau en Belles Arts

Paraula de paraules. El mot que comunica i el medi que l’acull, de Judit Freixas Boix.

De pedres i colors. Una aproximació artística al Montseny, de Gemma Jané Tarragó.

El refugi, d’Ot Esquius Orriols.

Grau en Conservació-Restauració

Gegants: un vincle centenari entre història, identitat i tradició a Catalunya, de Rut Flores Rimbau.

Així mateix, el jurat va felicitar totes les persones que han participat en aquesta sisena convocatòria del Premi.