Primera entrevista de l’aranya de la XDL

En algunes xarxes hi ha una aranya, es diuen teranyines. La Xarxa de Dinamització Lingüística de la UB no és una teranyina però també té una aranya. Una aranya periodista…

Avui vaig a caçar dues noies ben interessants.

La Mònica és una estudiant de quart de Filosofia i s’interessa molt per la filosofia política. La Marta és una doctoranda de Filologia Romànica i està escrivint una tesi sobre poesia catalana contemporània. L’última cosa que en sé és que van organitzar juntes l’activitat de la Castanyada. Vaig a entrevistar-les.

Quina és la vostra vinculació amb la Xarxa de Dinamització Lingüística?

Som dues becàries de la Xarxa de Dinamització Lingüística. La Mònica s’ocupa des de fa un any de les facultats de Filosofia, Geografia i Història, i Biblioteconomia i Documentació. La Marta s’ha incorporat recentment a l’equip i treballa a les facultats de Filologia i Matemàtiques.

Quines activitats implica aquesta vinculació?

― Mònica: implica difondre els recursos que ofereixen els Serveis Lingüístics, dinamitzar grups i parelles lingüístiques de la Borsa d’intercanvi lingüístic, organitzar els premis: el Premi Pensa d’assaig filosòfic (Fac. de Filosofia) i el Premi Temps, Espai, Forma d’assaig (Fac. de Geografia i Història). Aquestes són les tasques més importants. A més, penjo cartells amb les diferents activitats puntuals que duem a terme, etc.

― Marta: faig les mateixes tasques que la Mònica. En el cas de Filologia, però, tenim el premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística, que tot just ara començarem a difondre. Ep! i no puc oblidar-me del grup de conversa italià-català. Ja t’he dit que és un grup molt dinàmic i divertit?

― Mònica: mil vegades, Marta, mil vegades!

Això per a què serveix?

― Mònica: per apropar la llengua catalana als estudiants dels programes de mobilitat internacional, per divulgar els cursos de català, i també per difondre recursos lingüístics en línia com l’Argumenta, el CUB, el Vocabulària, el Sens Dubte… i un recurs que m’agrada molt, el verificador ortogràfic, que m’ha ajudat molt més d’una vegada.

― Marta: escolta, Mònica! que ens oblidem del més important. Quina castanyera és la culpable? Tu o jo?

― Mònica (riu). Tu, tu, tu ets la culpable.

(La Marta es posa vermella com el verí amb què va matar la víctima.) 

T’agraden les aranyes?

― Marta: sabies, aranya, que ets un animal molt poètic? La teva teranyina surt en molts versos. Mira, mira, ara te’n canto un:

Les aranyes filaven

palaus de rei,

estances que empresonen

passos d’hivern.

(Salvador Espriu)

― Mònica: (riu). Com flipa, la castanyera! Ja t’has pres una copa de moscatell abans d’esmorzar? A mi les aranyes només m’agraden quan les caça el meu gat i me les porta com a ofrena. Després se les menja.

― Marta: ecs! Després es queixa de la meva poesia.

Com se’t va ocórrer el joc de rol de la castanyera assassina?

― Marta: la veritat és que tenia ganes de crear una activitat original i divertida, i poc convencional. Aleshores, vaig recordar uns jocs de rol que muntàvem en unes colònies a Viladrau (lloc que recomano) i d’aquí va venir la idea. Gràcies a la Mònica tot va prendre cos, i, mare meva, quina tarda!

Com et vas sentir fent la performance de la castanyera?

― Mònica: al principi una mica cohibida, però, al final, quan entres al paper i veus que els participants s’ho passen bé, i s’ho passen bé amb tu i no rient-se de tu, acaba sent una experiència molt enriquidora per a ells i per a un mateix. Ara que hi penso, no m’haurien anat malament un parell de glops de moscatell abans d’entrar en escena. (riu)

Com veus la situació del català a la Universitat de Barcelona?

― Marta: tinc percepcions molt contradictòries. Des que sóc becària de la Xarxa he vist que hi ha molta gent interessada a aprendre català i la veritat és que m’ha sorprès molt. La meva experiència quotidiana ha estat una mica diferent: alumnes que a classe no entenen el català i, d’entrada, demanen al professor que canviï de llengua. També he vist moltes vegades una reacció contrària a la llengua catalana perquè hi ha qui té la sensació que se li imposa. La meva opinió actual ha canviat. Veig que la gent que arriba a la Universitat Barcelona coneix la nostra llengua i la vol aprendre per viure la cultura. Les dues coses es donen la mà. Quan experimentes això, el cor s’accelera, t’entusiasmes.

― Mònica: crec que la Marta ho ha dit gairebé tot. Jo, com a estudiant de Filosofia sempre he sabut en quina llengua s’impartiria cada assignatura. En aquest sentit, no m’he trobat mai en la situació incòmoda que un alumne demani al professor si pot fer la classe en una altra llengua. De fet, els professors sempre han respectat la llengua anunciada als programes. A més, amb els col·legues de classe, si hi ha algú que té dificultats, entre tots sempre li donem un cop de mà.

Què milloraries?

― Mònica: jo ho tinc clar, la difusió del català entre els estudiants provinents de l’Estat espanyol. A diferència dels Erasmus, quan un alumne de fora de Catalunya arriba, ja sigui dins del programa Séneca o autònomament, no tenim eines per posar-nos en contacte amb ells i fer les sessions de benvinguda, tal i com fem amb els estudiants Erasmus. Això implica que no els arriba la informació de cursos, de drets lingüístics, o que no els podem oferir les guies de conversa castellà-català. I encara és més difícil quan són alumnes de nou accés, perquè no podem aconseguir-ne cap registre de procedència. I, esclar, no podem planificar una difusió específica destinada a ells.

― Marta: caram! Es nota que la Mònica és una dinamitzadora imparable. I vinga xerrar! (La Mònica s’ha adormit mentre prenia notes de la resposta)

Acomiada’t 

― Marta: Apa! Mònica, desperta’t! És interessant escoltar-me, eh…..

― Mònica: Au, va… convida’m a un cafè, que tant xerrar… A més, tinc cinc minuts abans d’anar a la taula de difusió que munto cada dijous en un pis diferent de la Facultat.

― Marta: I tant! Som-hi! Però…. què fem amb l’aranya?

― Mònica: el meu gat no volta per aquí, no hi ha cap perill. Deixa-la teixir… segur que hi caurà alguna altra presa.