Buscant Serveis Lingüístics a Dret

Dret és una facultat amb tres edificis. Bé, de fet, hi hem d’afegir un mòdul amb 8 aules i els seus lavabos. Amb aquesta configuració, sembla un laberint per a ratolins. El formatge s’amaga rere despatxos, aules, passadissos i diferents construccions. Tenint sort, al punt d’informació s’explicaran prou bé; però, després de creuar mig campus, dubtes de la teva capacitat de retenció i tornes a preguntar.

En Phillip Hafferty sap bé del que parlo. Un dia, se li va ocórrer que participar en un grup de conversa l’ajudaria a entendre millor les classes que es feien en català. Així que, tot xino-xano, va posar rumb al despatx dels Serveis Lingüístics.

El primer dia de cerca no va ser gaire dur; de fet, l’edifici principal només té cinc plantes i un soterrani. Al segon dia, va sortir per la porta del darrere. La llum del sol va enlluernar-lo, però no defugiria d’intentar-ho, només quedaven tres edificis. Per sort, el segon edifici té bar, on va poder menjar una mica abans de continuar.

En una paret de la Facultat es podia llegir:

El tercer dia de recerca va ser més entretingut: plantes senceres amb despatxos aquí i allà; passadissos interminables amb portes i més portes; un, no, dos ascensors que semblaven portar sempre al mateix lloc. De fet, es va embolicar tant, que al quart dia va sortir per la porta oest i va creure que estava a la Facultat d’Economia i Empresa.

Finalment, va deduir que el despatx dels Serveis Lingüístics estaria al mòdul de fusta del final del campus, allà on es pon el sol. Tot plantat a la porta, va mirar a la seva dreta, va mirar a la seva esquerra, va empassar saliva, i tirant una moneda en l’aire, va decidir començar per la seva dreta. Devia ser el cansament o, potser, no haver fet un mos en tres dies, però el silenci dels passadissos i el grinyol del parquet enfonsaven el seu ànim aventurer. Vuit aules després va veure el vàter.

Faria un riu i deixaria estar la seva cerca. Potser Serveis Lingüístics només era un mite. Grups de conversa gratuïts, «Yeah man, just it is an urban legend». Es va apujar la cremallera, va estirar la cadena, es va rentar les mans, i decidit a tornar a classe va obrir la porta. Oh, sorpresa! A la seva esquerra va veure un petit cartell Horari de la Comissió de Dinamització Lingüística. Dimarts, dimecres i dijous: matins”. Efectivament, era divendres.