L’any 2012, en el marc d’una ofensiva general contra l’estatus normatiu de la llengua catalana, les autonomies en què el Partit Popular va recuperar l’hegemonia ―l’Aragó i les Illes Balears― «van iniciar una croada contra el reconeixement, la protecció jurídica i la normalització lingüística de la llengua catalana». Al País Valencià, la continuïtat en el poder d’aquest partit polític «va fer rutinària una política lingüística que ha estat molt perjudicial per a la vitalitat i l’ús de la llengua». Arribats al 2013, al bell mig de les legislatures iniciades el 2011, «la consolidació de les noves orientacions ideològiques en relació amb el paper de la llengua catalana en el seu territori històric fa evident una involució sense precedents».
Ho conclou el VII Informe sobre la llengua catalana (2013), presentat el 17 de setembre de 2014 en una conferència de premsa a l’Institut d’Estudis Catalans. L’Informe, que es pot consultar en aquest enllaç, analitza la situació del català en els diferents territoris i el context social, jurídic i polític que afecta la llengua. Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT, és el coordinador de l’estudi. Llegir més.