EIDEA està format per professores i professors de diverses universitats que desenvolupen la seva tasca docent en matèries relacionades amb el Món Antic.
Alejandra Guzmán Almagro és doctora en Filologia Clàssica i professora Agregada del Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. La seva línia de treball principal és la recepció i transmissió d’alguns aspectes de l’Antiguitat Clàssica en èpoques posteriors. En aquesta línia, ha treballat la transmissió de textos epigràfics romans al Renaixement i la cultura antiquària. També estudia el món de les creences a l’Antiguitat i la seva recepció. Com a docent, ha dissenyat diverses assignatures que involucren aspectes de l’Antiguitat Clàssica en àmbits no específics, com ara el Llatí per a graus i postgraus externs a Filologia. Pàgina institucional. Publicacions.
Xavier Espluga és Catedràtic de Llatí a la Universitat de Barcelona. Ha estat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Universitat Internacional de Catalunya. També és docent del Màster d’Educació de la Universitat d’Andorra i membre del col·legi de docents del Doctorat en Arqueologia, Història i Ciències de l’Home de la Università degli Studi di Sassari (2021). És autor de manuals de didàctica del Llatí i de la Cultura Clàssica. La seva recerca abraça camps diversos relatius al món clàssic i a la seva pervivència.
Lluís Pons Pujol és professor agregat de l’àrea d’història antiga de la UB (desde 2015). Format a la UB, a la Université de Paris-La Sorbonne i a la Universidad de Cádiz, és especialista en l’economia de l’Imperi Romà i en la presencia romana al Nord d’Àfrica. Recentment, també s’interessa pels jardins romans i el concepte del luxe a Roma.
Diana Gorostidi és professora Agregada del Departament de Filologia Catalana, Secció de Filologia Clàssica, de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), Investigadora Sènior de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica – ICAC i funcionària del cos de professors d’Ensenyament Secundari (especialitat Llatí, en excedència). Coordinadora del Grup de Recerca Arqueologia de les Produccions Artístiques, Literàries i Iconogràfiques i la seva Recepció de l’Antiguitat als nostres dies (ArPA&LIRA) (2021-SGR-1365) i investigadora principal de diversos projectes sobre temes relacionats amb epigrafia i els suports lapidis (Sulcato marmore ferro. Canteras, talleres, artesanos y comitentes de las producciones artísticas en piedra en la Hispania Tarraconensis, PID2019-106967GB-I00 / AEI). El seu interès principal en la divulgació docent és apropar els estudiants de secundària i els universitaris dels àmbits de Filologia, Història Antiga i Arqueologia a l’epigrafia romana a través de l’organització de seminaris, itineraris i treballs de camp sobre el patrimoni epigràfic de Tarragona. Pàgina web dels diferents projectes.
Bernat Torres és professor contractat doctor a la Facultat d’Humanitats de la UIC, on treballa des del 2010. Va obtenir l’acreditació de contractat doctor per a aquesta categoria a ANECA el 2016. Extensa experiència en l’ensenyament de les humanitats, tant a alumnes de l’àrea de ciències de la salut (medicina, fisioteràpia i Odontologia) com a estudiants D’humanitats (on coordina l’assignatura de Cultura
Clàssica juntament amb experts en literatura, història i art antics). El seu àmbit de recerca és per una part la filosofia antiga, espcialment l’obra de Plató (en aquest sentit és membre del grup de recerca EIDOS. Hermenèutica i Platonisme, de la Universitat de
Barcelona). Per altra part, la seva recerca es centra en l’àmbit de l’antropologia de la corporalitat, sobretot en relació amb el pensament i la cultura antigues (en aquest sentit és membre del grup de recerca SARX, de la Universitat Internacional de Catalunya).
Finalment, també ha fet recerca en l’àmbit de la Filosofia Política, especialment sobre l’obra del pensador alemany Eric Voegelin (en aquest sentit, és membre de la junta directiva de la Eric Voegelin
Gesellschaft, Múnic). Té més de 30 publicacions en revistes especialitzades. És membre del consell de redacció de l’Anuari de la Societat Catalana de Filosofia (editat per l’Institut d’Estudis Catalans) i de l’Eric Voegelin Studies (editat per Brill / Fink). Més info a la seva pàgina.
Borja Díaz Ariño, doctor en Historia por la Universidad de Zaragoza, con Premio Extraordinario (2007), es Profesor Titular de Historia Antigua desde el año 2019. Desde el año 2021 desempeña labores de Vicedecano de Estudiantes y Relaciones Internacionales de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Zaragoza.
Previamente ha sido Investigador “Ramón y Cajal” (2013-18), investigador “Juan de la Cierva” en la Universidad del País Vasco (2010-12) y becario postdoctoral en la Universidad de Roma – La Sapienza (2007-09). También ha sido investigador visitante en el departamento de Estudios Clásicos de la Universidad de Cincinnati (2013), en el Centro de Estudios Epigráficos y Paleográficos, de la Universidad Estatal de Ohio (2014) y en el Instituto de Arqueología de la Universidad de Oxford (2015).
Su actividad investigadora se ha orientado principalmente al estudio de la realidad social, política y económica de Hispania y el Mediterráneo occidental en época de la República Romana, prestando especial atención a los fenómenos de transformación y contacto cultural.
Catalina Monserrat. Professora a la Universitat de les Illes Balears.
Doctora i llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Llicenciada en Lingüística per la mateixa universitat. Imparteix docència en la Universitat de les Illes Balears en el Graus de Llengua i Literatura Espanyoles, Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Anglesos i en el Màster universitari en Llengües i Literatures Modernes. Des del 2014 és coordinadora de les Proves d’Accés a la Universitat de les Illes Balears per a la matèria ‘Grec II’. Forma part de l’equip del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae i és membre investigador del projecte «Ampliación y desarrollo de la base de datos Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT) (3)» (PID2020-115276GB-C21). És membre fundador i investigador de l’Institut d’Estudis Hispànics en la Modernitat (IEHM) i de la seva unitat associada al CSIC. Investiga en l’àmbit de la lingüística llatina, en concret en els camps de la pragmàtica i l’anàlisi conversacional, i la lexicografia llatina medieval, i en l’àmbit de la tradició clàssica, especialment en l’humanisme i el Segle d’Or.
Núria Torras Benazet. Professora Lectora d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona.
Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona (UB) i doctora per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Formada en Egiptologia a l’ École Pratique des Hautes Études (EPHE), al Collège de France i a l’Institut Catholique de París. La seva recerca es centra en els àmbits de la geografia sagrada, els rituals màgics a l’antic Egipte i la seva continuïtat al món grecoromà. Ha estat membre del Grup de Recerca Consolidat “Màgia i endevinació a Grècia i Roma” i actualment és membre del Grup de Recerca Consolidat en “Visualització, Realitat virtual i Interacció Gràfica” (ViRVIG). És investigadora del projecte de R+D “La construcció del passat a la Grècia arcaica i clàssica: mecanismes compositius, genealogies i catàlegs” (2020-2024) de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV). És professora lectora d’Història de l’Art antic i clàssic del departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (UB), així com docent del Màster oficial interuniversitari de la Mediterrània antiga (UOC, UAH, UAB). Coordina l’assignatura “Història de l’Art de les Civilitzacions Antigues” en el Grau d’Història de l’Art de la UB. Ha col·laborat amb la Universitat de l’Experiència de la UB, el campus de l’Experiència de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), així com amb museus i diverses empreses de gestió cultural.
És autora de diversos materials didàctics, articles científics i d’alta divulgació en Història antiga i Egiptologia. Destaquen els seus darrers treballs centrats en el tractament màgico-religiós d’epidèmies a l’antic Egipte com The pure priest of Sekhmet, between health and disease (Archeopress, 2021), Funcions i Habilitats del sacerdot pur de Sekhmet: rituals màgics a el context del temple (Dykinson, 2017); i els seus treballs sobre Geografia cultual, per exemple, La província dels dos ceptres, un estudi de geografia cultual de l’antic Egipte (Institut d’Estudis Catalans, 2017). Actualment prepara la monografia La dix-neuvième province de Haute Égypte d’après les processions géographiques et d’autres sources textuelles per a la col·lecció Aula Aegyptiaca Studia (Servei de publicacions de la UAB).
Enllaços:
Juan Miguel Muñoz Corbalán. Doctor en Historia del Arte por la Universitat de Barcelona (1990) y profesor titular de Historia del Arte Moderno y Contemporáneo del Departamento de Historia del Arte de la UB. En la actualidad imparte docencia en las asignaturas Renaixement en el segle XV, Classicisme i Manierisme en el segle XVI y Fonts de la Història de l’Art. Es coordinador-tutor de las Pràctiques Externes Optatives del grado de Historia del Arte de la UB.
Miembro investigador del proyecto I+D+i Cartografías de la ciudad en la Edad Moderna: relatos, imágenes, interpretaciones (CARCEM) (PID2020-113380GB-I00) y del grupo de investigación Ars Dertosæ (2021 SGR 00317). Actividad investigadora centrada en la labor profesional de los ingenieros militares en la época moderna. También se interesa por diversos temas de arte, arquitectura y urbanismo de los siglos XVI a XVIII, iconografía urbana, literatura artística y patrimonio cultural. Entre sus numerosas publicaciones cabe reseñar los libros Los ingenieros militares de Flandes a España (1691-1718) (Ministerio de Defensa, 1993), La Academia de Matemáticas de Barcelona. El legado de los ingenieros militares (Ministerio de Defensa, 2005), Jorge Próspero Verboom: ingeniero militar flamenco de la monarquía hispánica (Fundación Juanelo Turriano, 2015), y Les Fonts de la Història de l’Art d’època moderna i contemporània (Universitat de Barcelona, 1999). Miembro fundador de SOS Monuments. Asociación para la Defensa Cívica del Patrimonio Cultural. Más información de sus proyectos aquí.
Ana María Sánchez Tarrío is an Associated Professor with Aggregation at the Department of Classical Studies at the School of Arts and Humanities of the University of Lisbon, and responsible for the chair of Galician Studies at the same institution. Her main research interests concern 15th and 16th Portuguese Humanism and Literary culture. She is the author of several scientific articles, monographs and editions, namely “Paisagem e erudição no humanismo português”, published by the FCG – Foundation Calouste Gulbenkian (2009); and “Leitores dos Clássicos. Para uma geografia do primeiro humanismo português, secs. XV-XVI”, published by the Portuguese National Library (BNP) (2015). Among other studies, Ana Maria Tarrío focuses on Latin humanism and the classical tradition in 16th-century Portuguese culture, addressing the literary work of several Portuguese humanists, such as Sá de Meneses, Rodrigues de Lucena, Duarte de Resende, Martim de Figueiredo, João de Barros, Damião de Góis, and Fernando Oliveira. She is also the Portuguese representative of the European network “Europa Humanistica”, coordinated by the CNRS – Centre National de la Recherche Scientifique (Paris), and the Principal Investigator of the project HPRT 5 (Humanistica). Among other projects, she is a researcher of the Luso-Spanish project “Escritura expuesta y poder en España y Portugal (siglos XVI-XVII)”, and of the “Online epigraphic catalog” (HAR2015-63637-P). Founder of the group Humanistica Iberica.
Catarina Gaspar es profesora en la Universidad de Lisboa, en el Departamento de Estudios Clásicos e investigadora integrada del Centro de Estudios Clásicos. Tiene un doctorado en Estudios Clásicos, especialidad en Lingüística Latina (Universidad de Lisboa, 2009). Sus intereses de investigación incluyen sociolingüística histórica, latín vulgar, multilingüismo, epigrafía y lingüística latina. Es autora de ponencias en congresos internacionales y de artículos y capítulos de libros. Es la coordinadora del grupo de investigación HPRT 3 (Epigraphica – Epigrafia e Linguística) del Centro de Estudios Clásicos y colaboradora en diversos proyectos internacionales relacionados con la epigrafía romana. A nivel docente, es coordinadora de las áreas de latín, de lingüística histórica y multiculturalismo en los estudios de Primer Ciclo (Latim I, Do Latim às Línguas Românicas e Cultura e Globalização) y ha coordinador junto a Ana María Sanchez Tarrío el seminario Tópicos em Estudos Clássicos – Latim Intensivo para los grados de Historia Antigua, Derecho, Estudios Románicos, entre otros.
ORCID: https://orcid.org/0000-0002-3617-7057
CienciaVitae: 9F19-CA9F-1462
Research ID: H-7256-2015
Scopus: ID 57198788395
María Limón Belén. Universidad de Sevilla.
David Pino Alonso. Doctorand al programa d’Estudis lingüístics, literaris i culturals de la Universitat de Barcelona. Becari ANID (Xile), ara mateix desenvolupa la seva tesi dins l’area de la lexicografia llatina aplicada als estudis bíblics.
Al món academic, va treballar a la docència i a la gestió acadèmica. Com professor, va ensenyar Llatí, Gramàtica castellana, Semàntica, Lexicografia i Història de la llengua a diferents universitats xilenes. A la gestió, va ser coordinador de «Comunicación oral y escrita» a la Universidad de Talca i Secretario de estudios a la Universidad Autónoma de Chile on va disenyar la línia filològica i linguística del grau «Pedagogía en lengua castellana y comunicación».
Difusor permanet de la llengua llatina i la filologia, va dirigir diverses activitats pedagògiques com representacions teatrals i sortides acedémiques per descobrir el llatí al carrer. Tembé es fa servir de les xarxes socials (IG, LinkedIn i Tiktok) on es pot trobar contingut divulgatiu sobre lingüistica i llengues tant modernes i com antigues.
Albert Sabaté Morales. Doctorand al programa d’Estudis lingüístics, literaris i culturals de la Universitat de Barcelona. Graduat en Història per la Universitat de Barcelona, amb màster en Formació pel professorat amb especialització en Didàctica de les Ciències socials, i màster en Cultures i llengües de l’Antiguitat amb especialització en Cultura clàssica a la mateixa universitat. Ha estat professor de Cultura clàssica a la Universitat Internacional de Catalunya i professor d’Història antiga dels Països catalans al Centre comarcal lleidatà de Barcelona.
Actualment desenvolupa la seva tesi al voltant del fet sacerdotal femení sota el règim imperial romà. Centra la seva recerca en el marc dels estudis de gènere i la religió, especialment sobre els significats relacionats amb la feminitat, la legitimació, el ritual i la identitat, en el paper que el patriarcat tradicionalment ha atorgat a les dones com reproductores d’ideologia i encarregades del foment de la cohesió i la pau socials, i en la representació d’aquests elements ideològics en la textualitat, tant literària com epigràfica. S’interessa també pel rol de les dones com objecte de culte i pel paper polític de les princeses i reines. Així mateix, ha publicat models didàctics TIC que empren les fonts com a eina pedagògica.
Josep Antoni Clua. Universitat de Lleida.
Universidad de Lleida. Classical, French and Spanish Philology, Professor
Universitat de Lleida, Filologia Clàssica, Francesa i Hispànica. https://udl.academia.edu/JosepAntoniCluaSerena
Víctor Gonzalez Galera. Universitat de Barcelona. Doctor en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona (2020), ha estat professor d’Ensenyament Secundari Obligatori i Batxillerat (2018-2022), professor associat (2021-2022) i investigador postdoctoral Margarita Salas a la Sapienza Università di Roma i la Universitat de Barcelona (2022-2024). Actualment treballa com a professor substitut de Filologia Llatina en aquesta darrera institució, i les seves línies de recerca se centren en l’estudi de materials epigràfics relatius als espectacles teatrals i en la poesia epigràfica grecollatina. Pel que fa a la innovació docent en l’àmbit dels estudis clàssics, va ser becari del Grup d’Innovació Docent Consolidat Electra del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona i s’ha dedicat a la recerca sobre la divulgació de documents epigràfics, aconseguint el premi de la Sociedad Española de Estudios Clásicos al millor Treball Final de Màster de Formació de Professorat amb un treball intitulat “La epigrafía como instrumento de aprendizaje de latín y cultura romana: una propuesta didáctica para primero de Bachillerato” (2018). https://barcelona.academia.edu/V%C3%ADctorGonz%C3%A1lezGalera
Silvia Braito. Universitat de Barcelona, Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica, Post-Doc.
Università di Verona, Dipartimento di Culture e Civiltà. https://ub.academia.edu/SilviaBraito
Jordi Raventós. Universitat de Barcelona. És llicenciat en filologies clàssica, francesa i catalana per la UB i ha treballat, entre dʼaltres, per a les editorials Quaderns Crema, Fundació Bernat Metge i Adesiara. Ha traduït darrerament la Història universal de Paniceiros i La neu i altres complements circumstancials, de lʼasturià Xuan Bello, així com obres de Balzac, Sade, Giordano Bruno, Macrobi i Arnau de Vilanova. Recentment ha traduït el Cançoner de Ripoll (Adesiara, 2009).
Estudiants col·laboradors: Sílvia Martín Guerra. Estudiant del Màster en Llengües i Cultures de l’Antiguitat de la Universitat de Barcelona; Nekane Aparicio, Estudiant de Filologia Clàssica (UB);