Educació per a la democràcia: proposta d’ambients d’aprenentatge
democràtic per promoure la participació de les dones universitàries
en processos deliberatius en contextos educatius
El projecte i les seves fases
Resum i objectius del projecte
El present projecte s’emmarca dins la línia de participació i gènere de la Convocatòria DEMOC 2022. Es tracta d’una recerca centrada en l’anàlisi de la presència i implicació de les dones estudiants de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona en els diferents mecanismes i canals de participació existents. Amb l’objectiu de conscienciar que les persones que es dediquen al món educatiu són un motor especialment important del canvi social, el projecte implica el disseny d’espais didàctics per a l’alumnat dels graus en Mestre d’ Educació Infantil (EI), Mestre d’Educació Primària (EP) i l’itinerari simultani de Mestre d’Infantil i Primària per tal de poder reflexionar, deconstruir i reconstruir els conceptes claus de feminisme i d’interseccionalitat implementant ambients d’aprenentatge que propiciïn la participació i el compromís.
El motiu pel qual la recerca es focalitza en aquest col·lectiu és doble. Primer, perquè el futur professorat és qui educarà a la infància que participarà de la societat quan aquesta serà adulta, i perquè esdevé fonamental que s’entengui i s’integri la importància de formar a l’alumnat des d’una perspectiva de gènere i participativa emprant metodologies actives. En segon lloc, perquè la recerca ha constatat que existeix un buit curricular pel que fa a la perspectiva de gènere a la LEC i a la LOMCE, així com als plans formatius dels graus de mestre d’Educació Infantil i d’Educació Primària. Resulta essencial, doncs, introduir la problemàtica de forma transversal generant ambients d’aprenentatge a les aules que impulsin la participació en les estructures educatives de les escoles i les universitats. El projecte pretén buscar les limitacions i potenciar la participació de l’estudiantat tant en els ens gestors com dins de l’aula a través de noves formes de participació equitatives.
Així doncs, s’analitza primerament la presència de l’alumnat en els òrgans gestors, participatius i democràtics de la universitat: Claustre universitari, Consell d’estudis dels graus d’EI i EP, junta de la Facultat, Consell d’estudiants de la Facultat i persones que són delegades de classe. Després de vuit anys sense representació, a partir del maig de 2021 comença a haver-hi un mínim de presència estudiantil en aquests òrgans. Considerant la poca participació i que el percentatge femení és d’un 95% en el cas del grau d’Educació Infantil, un 70% al d’educació primària i d’un 98% a l’itinerari simultani d’infantil i primària, el projecte planteja una primera anàlisi dels diferents mecanismes de participació i decisió per tal d’identificar els possibles motius de la poca presència de l’estudiantat i poder treballar en aquest sentit.
D’altra banda, s’observa que l’alumnat d’aquests graus es troba a les aules de la Facultat d’Educació amb un determinat ambient d’aprenentatge democràtic intrínsec però poc evident. La recerca ens ha demostrat la relació que existeix entre el desenvolupament de la consciència democràtica i participativa i els ambients d’aprenentatge que generen actituds i dinàmiques de compromís social amb una perspectiva de gènere. Així doncs, el projecte pretén activar a les aules ambients d’aprenentatge que propiciïn la conscienciació en qüestions de gènere entre l’alumnat d’Educació Infantil i Educació Primària, a la vegada que es promou la seva participació demanant que pensi materials i/o recursos susceptibles de ser aplicats a les aules escolars.
Finalment la recerca mostra que és necessari escoltar i concretar la veu de l’estudiantat, recollir les seves necessitats i conceptualitzar materials didàctics que ajudin a les persones que seran mestres a aprendre noves formes de participació equitatives des d’una perspectiva de gènere.
En definitiva, l’objectiu general de la recerca és el d’analitzar com s’assumeix, deconstrueix i reconstrueix la cultura feminista amb una perspectiva interseccional i democràtica dins de la Facultat d’Educació (Grau Mestre Infantil, Grau Mestre Primària i Itinerari Simultani EI-EP) a través de dos grans òptiques: els òrgans gestors i els entorns a les aules. Aquest objectiu té com a finalitat promoure la participació de les dones en la presa de decisions dins l’àmbit educatiu per mitjà de la creació d’ambients d’aprenentatge democràtics i de la conceptualització de material didàctic que doni resposta a les necessitats detectades.
Temporització
- Fase 1. Diagnòstic: Analitzar els mecanismes i canals de participació que utilitza l’estudiantat dins el context universitari en els òrgans de govern de la pròpia Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona on es desenvolupen els seus estudis de Grau (EI, EP i I’itinerari simultani EI-EP).
- Fase 2. Actuació i recollida: Dissenyar ambients d’aprenentatge (en forma de tallers) democràtics i participatius, per tal de conscienciar i formar al futur professorat en temes de gènere i participació.
- Fase 3. Conceptualització dels materials: Conceptualitzar, recollir, analitzar i processar les estructures dels materials didàctics elaborats pel mateix estudiantat de Grau per crear orientacions didàctiques de participació des de la perspectiva de gènere.
- Fase 4. Difusió de la recerca: Crear un repositori web d’eines digitals i materials a l’abast de la comunitat educativa que permetin reflexionar, conscienciar i sensibilitzar a la infància durant els cicles d’Educació Infantil i Primària.
Fase 1: diagnòstic
La Fase 1 del projecte EDUDEMOC és la fase de diagnòstic del context i consisteix en analitzar els mecanismes i els canals de participació que utilitza l’estudiantat universitari en el context dels òrgans de govern de la pròpia Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona on desenvolupen els seus estudis de Grau (EI, EP i I’itinerari simultani EI-EP).
En aquesta primera fase es pretén establir la composició estudiantil de la junta de la Facultat per sexe i/o gènere al llarg dels últims 10 anys, segons dades recollides en el seu moment, en els diferents graus de la Universitat de Barcelona i en relació al percentatge d’alumnes. També, en aquesta fase, mitjançant un qüestionari, es pretén quantificar els canals deliberatius i de participació que el nostre alumnat coneix de la nostra facultat d’educació i quins fan servir. La fase de diagnosi també vol esbrinar els mecanismes que es creen i que afavoreixen o no la seva participació en els òrgans de govern de la pròpia Facultat d’Educació.
L’equip de la Fase 1 està compost per: Dra. Alba Ambrós (coordinadora), Dr. Josep Gustems; Dra. Caterina Calderón; Dra.Judit Sabido; Dra. Ilaria Bellatti; Dra. Concha Fuentes; Dra. Maria José Massanet; Dra. Maddalena Fedele; Dr. Daniel Hurtado (equip de Treball).
Fase 2: tallers didàctics
La Fase 2 de diagnòstic del projecte EDUDEMOC té com a objectiu dissenyar ambients d’aprenentatge (en forma de tallers) democràtics i participatius per tal de conscienciar i formar a les persones que seran mestres en temes de gènere i participació. Axí, es tracta d’una actuació envers la societat a l’hora que s’observa i s’analitzen les evidències recollides durant la pràctica dels tallers didàctics.
Després de reunir-se amb les professores de les assignatures Didàctica de la Història i d’Art, Societat i Educació, Salima Jirari, consultora especialitzada en diversitat en cinema, cultura i entreteniment, i Andrea Francisco, docent i col·laboradora de l’Associació Enruta’t, han dissenyat i impartit els tallers didàctics que es duen a terme en aquesta segona fase del projecte.
En aquests tallers es va dur a terme un debat sobre mecanismes de participacióa aplicant diferents metodologies i partint de les dades recollides a la Fase 1. Basats en la creació de cartografies socials del grup a partir d’ítems i elements establerts, aquests tallers han permès al grup discutir sobre el concepte de feminisme i la perspectiva de gènere, sobre com s’ha assumit aquesta qüestió socialment, concretament en la nostra vida diària i universitària, i visualitzar propostes de com es podria fomentar la participació de les dones en els òrgans de govern i els processos deliberatius de la facultat.
Aquest procés de mapatge, pensat de forma conjunta, observat i enregistrat a classe i acompanyat d’explicacions individuals, ens ha permès passar a la següent fase de conceptualització dels materials.
L’equip de la Fase 2 està compost per: Dra. Concha Fuentes (Coordinadora), Dra.Tània Martínez; Dra. Carolina Martín; Dra. Nayra LLonch; Llic. Elvira Barriga; Dra. Ilaria Bellatti; Dr. Daniel Hurtado (Equip de Treball).
Primer taller — Sessions 1 i 2
El primer taller, dissenyat i impartit per Salima Jirari, ha girat entorn dels conceptes de privilegis, opressions i estereotips . Les sessions s’han centrat en 3 grans accions:
- Dinàmica rols sobre privilegis
- Dinàmica escenes i imaginari visual
- Reflexió col·lectiva sobre millores a la Universitat de Barcelona
Segon taller — Sessions 3 i 4
El segon taller, dissenyat i impartit per Andrea Francisco, ha girat entorn dels conceptes de participació, escolta i cooperació. Les sessions s’han centrat en 3 grans accions:
- Dinàmica al voltant de la pertinença
- Dinàmica del dibuix sobre l’escolta a l’altre
- Exposar possibles millores a la Universitat de Barcelona
Fase 3: materials
L’objectiu d’aquesta tercera fase és conceptualitzar, recollir, analitzar i processar les estructures dels materials didàctics elaborats per l’alumnat de primer any del grau en Menstre d’Educació Infantil i de tercer any del grau en Mestre Educació Primària en el context del present projecte.
Després de la primera fase de diagnòstic i dels tallers didàctics impartits durant la fase 2, l’alumnat treballa a les assignatures d'”Art, Societat i Educació” i “Didàctica de la Història” una sèrie de material didàctic basant-se en les necessitats que ha detectat a partir del contacte amb les escoles. El grup de recerca observa i analitza aquest material amb l’objectiu de detectar les limitacions i necessitats que pot tenir el futur professorat a l’hora de conceptualitzar-lo amb una finalitat participativa i des d’una perspectiva de gènere. La recerca continua amb la redacció de protocols i accions en qüestions de gènere i participació a les aules amb la intenció de facilitar orientacions que potenciïn la creació d’ambients d’aprenentatge participatius amb una perspectiva de gènere i interseccional.
L’equip de la Fase 3 està compost per: Dra. Carolina Martín i Dra. Tània Martínez (coordinadores), Dra. Alba Ambrós; Dra.Concha Fuentes; Dra. Nayra Llonch; Dra. Maria José Massanet; Dra. Maddalena Fedele; Dra. Judit Sabido; Dra. Ilaria Bellati (Equip de treball)
Treballs i materials de l’alumnat
Fase 4: difusió
La Fase 4 del projecte està centrada en la difusió de la pròpia recerca. En aquesta última fase del projecte s’han establert una sèrie d’accions per donar a conèixer els resultats al món científic i acadèmic contribuint a la recerca iniciada en aquesta línia anomenada TRANSGELIT (PID2020-115579RA-I009), on participen algunes de les investigadores del projecte EDUDEMOC.
La primera acció és la creació de la pàgina web on ens trobem per tal que la proposta es pugui extrapolar a altres àmbits de l’esfera pública exemplificant com es pot incrementar la participació a l’aula des d’una perspectiva de gènere i interseccional.
La segona acció és la participació en congressos, seminaris i trobades a nivell nacional i internacional per tal de mostrar els resultats i les metodologies a la comunitat educativa que permetran repensar, conscienciar i sensibilitzar als agents educatius.
La tercera acció és la presentació dels resultats a la comissió d’igualtat de la Facultat d’Educació i la publicació de dos articles que presentaran els resultats de la Fase 1 i la Fase 2 del projecte.
La quarta acció és un workshop realitzat amb la Dra. Laura Triviño Cabrera que es tradueix en unes xerrades obertes a tota la comunitat educativa per donar a conèixer i debatre la teoria de l’Alfabetizació Crítica Feminista i la seva aplicació en la formació incial del professorat i reflexionar sobre la influència que tenen les xarxes socials i la cultura mainstream en la configuració de les identitats del professorat en formació.
La cinquena acció és la utilització de la web com a eina de treball en els graus en Mestre d’Educació Infantil, Mestre d’Educació Primària i l’itinerari simultani de Mestre d’Infantil i Primària per a les assignatures d’Art, Societat i Educació, Didàctica de la Història i Pràctiques II
Finalment, el projecte conclou amb la conceptualització i disseny de tres tallers que parteixen dels resultats de la recerca per tal de treballar amb l’alumnat dels graus d’EP, d’EI i l’itinerari simultani d’EI-EP el concepte de participació des d’una perspectiva de gènere en clau feminista aplicant la cartografia social com a metodologia principal. Aquests tallers/ambients d’aprenentatge es plantegen com un camp d’investigació que servirà a futures línies de recerca que parteixen de les que s’han treballat en el projecte Edudemoc.
La fase 4 està integrada per tot el conjunt d’investigadores i investigadors del projecte i està coordinada per la Dra. Concha Fuentes.
Participació en congressos
XXII Congreso Internacional Jornadas de Educaçao Histórica. Organitzat pel grup de recerca DICSO en col·laboració amb diverses universitats de l’àmbit internacional i celebrat a la Universidad de Murcia. Comunicació Educación para la democracia: propuesta de ambientes de aprendizaje democráticos. de Fuentes, C., Ambrós, A., Barriga-Ubed, E. i Bellatti, I. (2023).
XXXIII Simposio Internacional de Didáctica de las Ciencias Sociales. Organitzat per la Asociación Universitaria de Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales amb les àrees de Didàctica de les Ciències Socials de la Universidad Complutense de Madrid i de la Universidad Autónoma de Madrid. Comunicació La participación de las mujeres universitarias en los procesos deliberativos. La experiencia de la facultad de educación UB. de Fuentes ,C., Ambrós, A., Barriga-Ubed, E. i Bellatti, I. (2023).
I Congreso de Coeducación en Didáctica de las Ciencias Sociales. Organitzat per la Red de Investigación y Formación en Perspectiva de Género en Didáctica de las Ciencias Sociales i coordinat per la Universidad Complutense de Madrid. Poster Asunción de elementos de poder en los discursos feministas de estudiantes de maestros de Educación Infantil . de Bellatti I., Barriga-Ubed, E. i Sabido-Codina, J. (2022).
Equip de treball
L’equip de recerca està format per un grup interdisciplinari amb trajectòries professionals i acadèmiques complementàries. Els outputs dels membres demostren les col·laboracions prèvies en projectes anteriors, així com la recerca i formació en àmbits com la perspectiva de gènere, la participació activa i democràtica i la competència social i ciutadana.
Dra. Concha Fuentes Moreno. Doctora en Ciències de l’Educació i professora de la Universitat de Barcelona. Especialitzada en Didàctica de la Història, és coordinadora de la línia de Doctorat en Didàctica de la Història del Programa de Doctorat en Didàctica de les Ciències, les Llengües, les Arts i les Humanitats. Secretària del Departament de Didàctiques aplicades de la facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i coordinadora i professora del Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària, especialitat Geografia i Història.
Dra. Alba Ambrós. Doctora en Ciències de l’Educació, és mestra y filòloga. Especialitzada en la Didàctica de la Llengua i la Literatura (DLL) del català i castellà. Les seves línies d’investigació són: la competència en comunicació lingüística i l’audiovisual; l’educació mediàtica i la seva didàctica; l’ensenyament actiu d’estratègies de lectura multimodal, i la innovació docent en la formació del professorat. Té experiència com a formadora de formadors en l’àmbit de la DLL i el de l’educació mediàtica. Ha impartit cursos per al Departament d’Educació de Catalunya i també per al Ministeri d’Educació.
Llic. Elvira Barriga. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, cursa el Programa de Doctorat de Didàctica de les Ciències Socials, les Matemàtiques, les Humanitats i les Arts. Forma part del Grup d’Investigació DHIGECS des de 2013 i des de fa tres anys es forma en perspectiva de gènere per a la investigació i la docència. Ha format part d’una varietat de projectes competitius dels quals n’ha extret publicacions científiques i materials didàctics per a la millora de l’aprenentatge en matèria de ciències socials per adolescents i formació de professorat.
Dra. Illaria Bellati. Doctora en Didàctica de les Ciències Socials, les Llengües, les Arts i les Humanitats. Especialitzada en la Didàctica de la Història i en la formació inicial del professorat en diversos àmbits de les cièncias socials i de les arts. És membre del Grup DHIGECS des de l’any 2009 i la seva línia d’investigació es centra en l’anàlisi de contingut dels llibres de text i l’estudi de la construcció de les identitats socials y culturals de docents i estudiants per a l’ensenyament i aprenentatge de la història, l’alfabetització mediàtica, les arts i la ciutadania des d’un enfocament socio/cultural crític.
Dra. Caterina Calderón. Doctora en psicologia, és membre del Grup d’Investigació sobre la invariança dels instruments de mesura y anàlisi del canvi en l’Àmbit Social i de la Salut (GEIMAC) de la Universitat de Barcelona, reconegut com un grup de Qualitat i Consolidat. Co-investigadora en projectes del Ministeri de Sanitat i Política Social (EC10-148), Ministeri d’Educació i Ciència (PSI2013-46392-P) en l’àmbit de clínica y psicologia de la salut. És membre del Consell d’Estudis i de la Comissió d’Igualtat de la Facultat de Psicologia des del 2015.
Dr. Josep Gustems. Doctor en Pedagogia. Titulat superior en música i llicenciat en Antropologia social i cultural. És professor titular i cap del departament de Didàctica de les Ciències Socials, de l’Educació Musical, de l’Educació Física i de l’Educació Visual i Plàstica a la Universitat de Barcelona. Autor de més de 100 publicacions referides a l’educació musical i la música com experiència artística, dirigeix vàries tesis doctorals dedicades als aspectes psicològics y sociològics de la música i l’educació musical. Col·labora en els consells editorials i en les revisions de revistes de l’àrea nacional i internacional.
Dra. Carolina Martín Piñol. Doctora en Didàctica de les Ciències Socials i del Patrimoni, és llicenciada en Història de l’Art, amb un Màster en Investigació de les Didàctiques Específiques i un Màster en Museografia Interactiva. Especialitzada en museografia interactiva i la didàctica per a la comprensió del patrimoni. Actualment és professora agregada del Departament de Didàctiques Aplicades de la secció d’Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona. Entre la seva producció científica destaca la seva participació en més d’un centenar de projectes no competitius i d’una vintena de projectes d’investigació competitius.
Dr. Daniel Hurtado. Doctor en Didàctica de les Ciències, les Llengües, les Arts i les Humanitats, és Llicenciat en Història i posseeix un Màster en Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes, i un Postgrau en Guió de cinema i televisió per la Universitat de Barcelona, cursa actualment el programa de doctorat. És membre del grup d’investigació DHIGECS des del 2017 i de la Red Española de Excelencia de I+D+i y Ciencia en Videojuegos (RIDIVI) des del 2019. Les seves línies d’investigació es centren en la Gamificació, el disseny de jocs, la realitat virtual i el disseny narratiu.
Dra. Maddalena Fedele. Doctora en Continguts de la Comunicació a l’Era Digital per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2011, investigadora postdoctoral “Alianza 4 Universidades” a la Universitat Pompeu Fabra, investigadora postdoctoral “Juan de la Cierva Incorporación” a Blanquerna Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals, Universitat Ramon Llull, professora i coordinadora del Grau en Mitjans Audiovisuals de la Fundació Tecnocampus, actualment és lectora del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona. Les seves línies de recerca principals són: joves i mitjans de comunicació, ficció seriada televisiva, gènere i mitjans de comunicació, social media.
Dra. Maria José Massanet. Doctora en Comunicació Social, és llicenciada en Comunicació Audiovisual amb un Màster en Comunicació Social i un Màster en Formació de Professorat. Especialitzada en l’educació mediàtica, l’adolescència i la joventut, els teen series, els transmèdia i el gènere i les sexualitats, és Professora Lectora Serra Húnter a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona. Ha co-editat el llibre L’Educació Mediàtica a la Universitat Espanyola (2015) amb Joan Ferrés i publicat les seves investigacions en diverses revistes indexades de renom.
Dra Tania Martínez Gil. Doctora en Didàctica de les Ciències Socials i del Patrimoni, és llicenciada en Història amb un Màster en Gestió del Patrimoni Cultural. Especialitzada en els espais monumentals de temàtica religiosa, així com el m-learning i els recursos de base digital en el camp de l’educació i la didàctica de la Història. Actualment és professora lectora del Departament de Didàctiques Aplicades de la Universitat de Barcelona i membre del grup DHIGECS. És investigadora de diversos projectes competitius i dins de la seva producció científica destaca una setantena de treballs en llibres, obres col·lectives i revistes de l’àrea de les ciències socials.
Dra. Nayra Llonch Molina. Doctora en Didàctica de les Ciències Sociales i del Patrimoni per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral tracta sobre el potencial didàctic de la indumentària i els seus museus. És professora de Didàctica de les Ciències Socials i del Patrimoni a la Universitat de Lleida i professora de l’ACE (Àmbit de coneixement expert) de Turisme, Cultura i Territori de CETT-UB. Ha publicat diversos llibres sobre museus i patrimoni, essent El gusto en España. Indumentaria y gastronomía en el crisol de la historia (2019) el més recent.
Dra. Judit Sabido-Colina. Doctora en Didàctica de les Ciències Socials, les Matemàtiques, les Humanitats i les Arts, és graduada en Història amb menció en Història Contemporània (UAB) i posseeix un Màster en Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat en l’especialitat de Geografia i Història (UB) i un Màster en Docència Universitària (ICE-UB). Està especialitzada en el pensament històric i la significació històrica en els patrimonis alimentaris.
