Texts de l'Era de la Perla
Omplint el món d'altres paraules
MARÍA-MILAGROS RIVERA GARRETAS*
Pero, què té a veure l'avortament amb la democràcia?
Ja fa temps que, quan s'acosten unes eleccions, els partits polítics treuen de la reserva l'avortament amb l'esperança que els ajudi a guanyar-les, i els diaris publiquen sobre l'avortament articles d'opinió. Un exemple és el de Consuelo Catalá Pérez publicat al Público el 27 de gener (p. 16), en el qual insisteix, amb una argumentació molt enrevessada –potser perquè està per una altra cosa- que l'abast efectiu de la igualtat entre dones i homes conduirà a “un nou pacte social” que garantirà per fi el dret a l'avortament. És aquest un descobriment inesperat perquè, efectivament, la igualació de les dones als homes farà impracticable l’heterosexualitat i, d'aquesta manera, innecessari l'avortament. Allò realment significatiu és, al meu entendre, que l'avortament sigui una basa electoral. Perquè què té a veure l'avortament amb la democràcia? La delicadíssima decisió que és avortar o no, la pren una part petita de l'electorat, que són les dones en edat fèrtil que practiquen l’heterosexualitat. És aquest un temps que, mesurat en anys, no arriba ni a la meitat de l'esperança actual de vida d'una dona a Espanya.
I, tanmateix, la democràcia sembla tremolar per les lleis de l'avortament, com en altres temps va tremolar -o ens va voler fer tremolar- l'església. La democràcia es ressent amb la llei de l'avortament perquè s'endinsa en alguna cosa que no és de la seva competència, i endinsar-me en alguna cosa que no és de la meva competència pot dur-me a delinquir, en aquest cas a cometre un delicte simbòlic. És un delicte simbòlic -una absurditat que causa un enorme patiment humà- el fet que l'Estat s’arrogui poder sobre la maternitat en legislar sobre l'embaràs. Les mares estan més enllà de la llei -no en contra d'ella- perquè són l'origen de l'Estat i dels seus legisladors i legisladores.
No podria la democràcia estimar les dones, inclinant-se davant la grandesa de la nostra obra de creació i recreació de la vida, en comptes d'empetitir-nos forçant-nos a entrar en el codi penal? Les dones respectem la democràcia perquè és la millor forma de governar l’àmbit social que els homes han inventat. I la respectem tot i que va néixer sense el nostre consentiment, com recorda la tragèdia grega Antígona. Avui en dia, la convivència política entre dones i homes milloraria substancialment si els demòcrates recordessin per fi que van néixer de la dona i s'atrevissin a honrar el seu propi origen.
* María-Milagros Rivera Garretas és investigadora de Duoda i catedràtica de la Universitat de Barcelona.
Segueix-nos a