Texts de l'Era de la Perla
Omplint el món d'altres paraules
REMEI ARNAUS MORRAL
Poema
Trasbalsats, els dies de foscor;
encesa per dins,
desborden les emocions.
I aquest silenci estrany, tan estrany
per dins i per fora...
I aquest silenci interior:
sec, dur;
un crit interior,
desassossegat esglai
per dins,
la por que sento
de mi mateixa...
La rosego, la trituro,
la queixalo i l’escupo...
i torna dins meu...
Fins que una llum daurada
contrasta
amb la íntima soledat que sento.
I aquesta llum daurada
es presenta davant meu.
Una llum tan bonica, tan clara
que a poc a poc
m’assossega
aquest neguit tan profund...
Em vesteixo amb aquesta llum
tan lluminosa,
amb aquest daurat tan preciós...
I amb aquest vestit daurat
camino de nou
pel camí de l’ànima.
I de cop entenc
que em ve a rescatar
d’un lloc negre, tenebrós
que sense saber com,
l’he cridat jo mateixa
per l’espant
d’aquests dies turbulents...
Estic tan agraïda a la llum daurada
que m’hagi rescatat...
I ara, amb aquesta consciència
començo de nou
a transitar el camí de llum
i de l’amor infinit, pur
i sempre disponible
a l’interior del cor...
d’aquest camí de vida
i de perdó...
Que l’alegria torni a tocar-me
plenament l’ànima
i l’expansió amorosa
torni a cosir els pedaços
que han quedat fora del cor...
I pugui tornar a respirar
amb serenitat, amb llum
amb pau interior...
Que així sigui,
que així sigui,
que així sigui.
Travessar
aquest desert interior nu,
ben nu...
Apareix de sobte
aquest fil de llum daurada
entre les cortines.
El respiro...
És la llum més elevada
i la seva vibració
em porta a endinsar-me
en la més profunda respiració...
Em calma el desassossec
d’aquests dies tan gelats
que he sentit dins meu.
Una veu s’apropa dins meu:
respira...
respira amb tendresa i amor...
Aquests dies
arriben per respirar
amb tendresa i amor...
I així entro dins el meu silenci
que m’espera
per recordar aquesta llum
aquest amor
aquesta energia...
Per recordar-me
que aquest lloc interior,
tan meu,
és ple d’un amor profund
d’una llum immensa
i d’una energia
que pot ser immensa
si cada dia la convoco...
I així em dic cada dia el mantra:
ets llum...
ets energia...
ets amor...
No ho oblidis mai,
no ho oblidis mai.
I respiro profundament,
delicadament...
La respiració
amb consciència profunda
és el que allibera l’ànima
de la ment incansable
que pretén seduir-me
a cada moment.
Llum daurada,
llum daurada
acompanya’m
en aquest camí
de llum.
Segueix-nos a