Opinió : El risc de no informar sobre drogues

/0 Comments/in , , , , , /by

drogas polemica

En pocs mesos hem viscut polèmiques diverses a Bilbao, Saragossa i també a Barcelona sobre la prevenció de drogues i com aconseguir que sobretot els més joves no tinguin problemes amb elles.

Malauradament, aquestes crítiques no han vingut de professionals o científics que alerten sobre quines accions s’han de fer o no per aconseguir tal objectiu. Fins i tot m’atreviria a dir que les crítiques tampoc anaven dirigides directament a aquestes formes d’actuar i de prevenir. Aquestes crítiques tenen l’origen en partits polítics que volen desgastar i criticar altres partits polítics, sense tenir en compte que el seu propi partit finança aquestes mateixes estratègies preventives en altres ciutats o províncies o fins i tot al congrés.

De discursos sobre drogues n’hi ha molts i molt diversos, i segurament gairebé tots tenen sentit, perquè és tan important el que es diu com a qui s’adreça.

Perfectament puc ser defensor de l’abstinència si la dirigeixo a dones embarassades, a conductor/es o als i les joves que encara els queda lluny això de consumir, però tan encertat és reforçar l’abstinència en alguns com intentar reduir els riscos o danys en altres. Hi ha persones que encara que tinguin un consum nociu no tenen intenció d’abandonar-lo o no estan en un moment de la seva vida per deixar allò que ell o ella considera la benzina que cada dia el fa funcionar.

Llavors als consumidors només els podem oferir l’abstinència? Haurem d’esperar que estiguin realment malament per poder intervenir?

Potser podem aconseguir moltes coses sense haver d’arribar als problemes greus i poder actuar amb aquestes persones consumidores, siguin d’alcohol, cànnabis o cocaïna.

Les campanyes desenvolupades a Bilbao, Saragossa o Barcelona, ben dirigides als que han d’arribar, són campanyes que han demostrat la seva eficàcia sempre que no s’escapin d’aquesta població consumidora a la qual va destinada. I és aquí on els mitjans de comunicació cauen en el parany, és aquí on poden fer mal a aquestes actuacions.

Els mitjans donant altaveu a baralles entre partits, inconscientment, transmeten els missatges inadequats sobre drogues als que no consumeixen o no s’ho han plantejat mai. La notícia no hauria de centrar-se en les accions preventives sobre les drogues, la notícia hauria de ser: “Els partits es barallen, un cop més”. Encara que això últim, malauradament, ja no és notícia.

Autor : Otger Amatller Gutierrez

Psicòleg especialitzat en prevenció i atenció consums problemàtics de drogues. Docent i membre de l’equip de direcció del Màster de Drogodependències de la Universitat de Barcelona. Coordinador Àrea Prevenció de la Fundació Salut i Comunitat. . Membre de Xarxa Perifèrics i gestor de la web www.periferics.cat.

Via social.cat

Consum de drogues i abusos sexuals en els contextos d’oci nocturn

/0 Comments/in , , /by

L’Observatori Noctàmbul@s  publica el 4t informe de resultats que tracta d’oferir una imatge panoràmica de la realitat i percepcions socials relatives a la violència sexual en els contextos d’oci nocturn i consum de drogues.

 

observatorio noctmabulas

 

 

El document està dividit en tres eixos temàtics que aborden diferents àmbits clau en l’anàlisi de les violències sexuals en els contextos d’oci nocturn i consum de drogues: l’àmbit de l’oci nocturn, el de l’urbanisme i la percepció de seguretat associada a aquest, i el de la prevenció.

Algunes de les principals qüestions que es destaquen en aquest informe, tal com s’ha posat de manifest durant la jornada, són:

  • L’alcohol és la substància més consumida en contextos d’oci nocturn, en un percentatge idèntic el 69%, tant per noies com per nois. Tal com assenyalàvem en l’anterior informe, es tracta de consums majoritàriament voluntaris per part de les joves, fet que juga un paper important en la culpabilització d’aquestes quan pateixen violència sexual. Aquest fet trobaria la seva explicació en un imaginari masclista que relaciona el consum de substàncies amb la masculinitat i que penalitza les dones que transgredeixen aquesta norma social, fent-les responsables de les violències que reben, precisament per haver desobeït aquest mandat.
  • No és suficient el “No és no”: Un dels lemes més utilitzats i difosos per sensibilitzar i combatre les violències sexuals és el “No és no”. No obstant això, cal assenyalar diferents aspectes com el fet que aquesta consigna pot responsabilitzar les dones a manifestar la seva oposició davant del desig de l’altre. També, cal analitzar les limitacions que dificulten el dir “no”: els estigmes de “puta”, “estreta” o “calientapollas” que segueixen estant vigents, en jutjar la sexualitat de les dones o la por a la integritat personal i altres qüestions relacionades amb la inseguridad.Frente a això, des de l’observatori s’aposta per centrar-se en el consentiment afirmatiu ( “Només si és sí”) i entusiasta, que busca que el desig s’expressi en llibertat.
  • Més de la meitat de les dones enquestades ha viscut alguna vegada situacions de violència normalitzada: Un 57% de les joves que van contestar al qüestionari en línia ha patit almenys algunes vegades algun comentari incòmode, insistències davant d’una negativa de la seva part o tocaments indesitjats, davant a al 4% dels nois. Aquestes xifres posen de manifest l’alta freqüència amb què les dones pateixen l’ampli espectre de violències sexuals més normalitzades i legitimades en la societat patriarcal. Sembla ser que hi ha una penalització a través de la violència sexual intrínseca cap a tota dona que materialitza el seu ple dret a ocupar els espais d’oci.
  • Els nois tenen més dificultats que les noies per percebre i identificar les violències sexuals que ocorren en el seu entorn: D’aquestes dades analitzades es pot inferir que els nois tenen molt més naturalitzat els comportaments més subtils, no visualitzant-com accions de l’ordre de la violència sexual . En canvi, les noies tenen més consciència respecte a aquest tipus d’abusos i agressions, probablement per haver-les patit elles o alguna noia del seu entorn. Deixem de responsabilitzar les dones i posar més responsabilitat en els homes.
  • Agressors fantasma: Encara que es perceben i viuen multitud de violències sexuals, pocs nois s’identifiquen com agressors: Els “agressors fantasma”, com ja els anomenàvem en l’anterior informe, han de ser especialment tinguts en compte en les campanyes preveu Idear estratègies per desnormalitzar aquestes violències, d’una banda, i promoure el reconeixement de l’exercici de les mateixes, de l’altra, és fonamental si no volem que la responsabilitat de la prevenció recaigui en les dones.
  • La relació entre consum d’alcohol o altres drogues i violència sexual: La majoria de dones agredides havien consumit poc o gens, tot i que un 26% assenyala haver consumit fins a arribar al punt de no poder reaccionar. La majoria de les dones controlarien més el seu consum de substàncies en certs moments i espais, amb l’objectiu de tenir capacitat de reacció davant de possibles agressions. D’altra banda, moltes noies podrien amagar el seu consum per evitar la culpabilització que la societat imprimeix sobre aquelles que han “gosat exposar” voluntàriament a una situació perillosa. Un 70% dels agressors (autors de comentaris incòmodes o insistències) va assegurar haver consumit molt alcohol o altres drogues. I un 42% de les noies víctimes d’una violació sense força (per exemple, per trobar-se en situació de semiinconsciència) van percebre que el seu agressor havia consumit molt.
  • La configuració urbanística de l’oci nocturn genera por i inseguretat a les dones: Tant els horaris com la configuració social i física dels espais d’oci, els recorreguts a peu que connecten la casa

En aquest 4t informe es destaca la importància de generar estratègies preventives amb perspectiva de gènere per a l’empoderament comunitari. És fonamental que les campanyes no es limitin a un cartell o una acció puntual, sinó que constitueixin estratègies a llarg termini, continuades i consolidades, així com participatives, coordinades entre diferents agents socials i destinades a l’empoderament de tota la comunitat enfront de les violències sexuals .

Un exemple de bona pràctica són els protocols i plans d’actuació municipals, eines que ens poden ajudar a explicar què fer, com fer i des de quin mirada es pot fer. Definir un pla d’acció és un bon argument per a desenvolupar un procés transversal que ens ajudi a implicar tots els agents que intervenen directament o indirectament en les diferents expressions de violència. L’eina pot ser útil no només per saber què fer, sinó també per proposar bases d’accions col·lectives per transformar relacions de poder patriarcals.

Burgos, A. (coord.), Et al., Noctambul @ s. Observatori sobre la relació entre el consum de drogues i les violències sexuals en contextos d’oci nocturn. Quart informe anual 2016/2017. Barcelona, ​​Fundació Salut i Comunitat, 2017, 118 pàg.

DESCARGAR INFORME

S’aprova la primera Estratègia Nacional sobre Addiccions que inclou actuacions davant de l’addicció a les noves tecnologies i al joc

/0 Comments/in , , , /by

El Govern d’Espanya ha aprovat avui en Consell de Ministres, a proposta de la ministra Dolors Montserrat, la primera Estratègia Nacional sobre Addiccions 2017-2024.

Estrategia_Nacional_Adicciones_2017-2024

 

Una Estratègia que, com ha explicat la ministra, va dirigida “a les persones, les famílies i el conjunt de la societat contribuint a construir una societat més saludable, informada i segura”.

Aquesta Estratègia prioritzarà les seves actuacions en els menors, en la seva prevenció i protecció; a les dones ja que el seu tractament sol retardar-se a l’afrontar més dificultats i trobar-se amb més barreres en l’accés a l’atenció, i en els majors de 64 anys, consumidors crònics de l’època dels 80 i 90, amb l’objectiu de conèixer les seves actuals necessitats i contribuir a la seva plena integració.

Una de les principals novetats ha estat la introducció d’actuacions davant de les anomenades “addiccions sense substància”, com són les noves tecnologies, el joc així com els videojocs. Amb aquest canvi, Espanya s’uneix al “top ten” dels països que incorporen totes les addiccions en una única Estratègia. En aquest sentit, la ministra ha afegit que “el nostre país és pioner en el tractament i abordatge de les addiccions i té un ampli reconeixement internacional”.

Al nostre país, el 18% de la població d’adolescents i joves de 14 a 18 anys fa servir de manera abusiva les tecnologies, i un 44,8% de les persones amb problemes de joc ha jugat abans dels 18.

Per això s’han inclòs accions d’atenció integral i coordinada, així com de prevenció per limitar els menors el seu accés a determinades conductes o augmentar la seva percepció de risc davant de conductes com el joc. “Davant d’aquestes noves addiccions, l’èxit per superar-les no està en abandonar el seu ús, sinó en aprendre a utilitzar-les de manera no perjudicial”.

Quant als consums per part dels menors d’edat i els joves, l’Estratègia prioritzarà els efectes sobre la salut del consum d’alcohol especialment dels menors. Disminuir el consum d’alcohol per part dels menors i retardar la seva edat d’inici, continua sent un dels majors reptes; un 31,9% dels estudiants d’ensenyaments secundaris de 14 a 18 anys realitza un consum de risc d’alcohol en cap de setmana. A Espanya, gairebé el 80% dels joves han consumit alcohol abans dels 18 anys. L’alcohol és la substància que produeix més efectes negatius tant sobre el que el consumeix com sobre tercers, de totes les substàncies que poden generar addicció.

A més, es farà èmfasi en la millora de l’accés al tractament de la dona, que se sol retardar al trobar-se amb més barreres en l’accés a l’atenció i incorporació social, especialment en dones amb responsabilitats familiars en situació de consum. Així mateix, s’impulsarà la formació dels professionals en l’enfocament de gènere i es prioritzarà l’existència de personal format en la matèria de gènere en els dispositius d’atenció. També es treballarà amb més profunditat en el consum i l’addicció als hipnosedants, les úniques substàncies que a Espanya presenten una prevalença major en dones que en homes.

Segons les últimes dades publicades pel Pla Nacional sobre Drogues, de les 3.732.000 persones que van consumir hipnosedants el 2015, el 65% eren dones. Un 3% d’aquestes dones van tenir un consum problemàtic. El consum d’hipnosedants és l’únic amb una prevalença de consum més gran en dones que en homes. En moltes ocasions, el consum es considera “normalitzat”, en altres s’oculta i en altres està lligat al desconeixement.

També per primer cop es va a posar el focus en els majors de 64 anys, consumidors crònics de l’època dels 80 i 90 amb l’objectiu de conèixer les seves actuals necessitats i contribuir a la seva plena integració.

La nova Estratègia s’ha elaborat amb un alt grau de participació que ha implicat a més de 400 organitzacions i experts i ha estat aprovada amb el consens de totes les instàncies que formen part del Pla Nacional sobre Drogues: (Administració General de l’Estat, Comunitats Autònomes , municipis, organitzacions no governamentals, societats científiques, centres de recerca i experts del sector, entre d’altres). Finalment, respecte al pressupost global per a tot el període de durada de l’Estratègia Nacional sobre Drogues, pel que fa a l’Administració General de l’Estat, ha explicat que serà de 1016363333,28 €, aproximadament un 24% correspon a pressupost de l’ propi Fons de béns decomissats per tràfic il·lícit de drogues i altres delictes relacionats.

Descargar document

Guia per a l’assistència urgent en intoxicacions agudes per drogues

/0 Comments/in , , /by

Es presenta una nova guia actualitzada que permet consultes ràpides sobre la clínica de cada substància i el seu tractament.

intoxicaciones drogas urgencias

En la societat actual, el consum de drogues d’abús és una de les problemàtiques més prevalents en el camp de la Salut Pública. Per això, és de vital importància per als professionals sanitaris dels serveis d’urgències, disposar d’una eina pràctica i útil, que els serveixi de guia per al tractament inicial de les intoxicacions agudes per drogues.

Entre els punts forts d’aquesta obra destaquen: nova edició, revisada i actualitzada, que permet consultar ràpidament les característiques essencials de cada droga, així com la clínica que pot provocar i el seu tractament; compta amb algoritmes fàcilment comprensibles per actuar amb la màxima eficiència i rapidesa.

Torres, A.M., Aguilón, J.J. (dirs.), Intoxicaciones agudas por drogas de abuso. Guía para la asistencia urgente (2ª edición). Madrid, Editorial Médica Panamericana, 2017, 156 p. 

Via @drogomedia

L’OMS ha inclòs el “trastorn per videojocs” al CIE-11

/0 Comments/in , , /by

El “trastorn per videojocs” es troba present en l’esborrany de la propera edició de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11) publicat al seu web. Tot i les crítiques rebudes, tot apunta que l’OMS inclourà aquest trastorn en la nova classificació.

adiccion videojuegos

Va ser a principis de 2017 quan es va saber que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) valorava incloure el trastorn per videojocs com a malaltia mental. Tot i les crítiques rebudes per molts experts, en els primers dies d’aquest any 2018, l’OMS ha publicat a la seva pàgina web l’esborrany de la propera edició de la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11), en què finalment ha decidit incloure el “trastorn per videojocs” ( “Gaming disorder“), que es refereix a l’ús de jocs digitals o videojocs, ja sigui mitjançant connexió a Internet o sense.

Dins de l’epígraf de “trastorns deguts a comportaments addictius”, l’OMS ha inclòs aquesta categoria diagnòstica que es caracteritza per un patró de comportament de joc “continu o recurrent” vinculat a tres condicions negatives provocades pel mal ús dels jocs digitals:

  • 1) La manca de control de la conducta de joc quant a l’inici, freqüència, intensitat, durada, finalització i context en què es juga.
  • 2) L’augment de la prioritat que s’atorga als jocs davant d’altres interessos vitals i activitats diàries.
  • 3) El manteniment o escalada de la conducta tot i tenir consciència de les conseqüències negatives.

Segons aquesta organització, tot i que la majoria de persones que juguen videojocs no pateix cap trastorn, es considera que es dóna un trastorn per videojocs quan el patró de comportament és tan greu com per causar un deteriorament significatiu en les àrees de funcionament personal, familiar, social , educatiu, ocupacional o altres àrees importants.


Aquest esborrany afirma que la simptomatologia s’ha de donar almenys durant 12 mesos perquè s’assigni el diagnòstic, encara que si es compleixen tots els requisits i els símptomes són greus, pot escurçar la durada requerida.


Tot i que no hi ha dubte que, en ocasions, es donen comportaments problemàtics al voltant del joc, algunes veus dubten que puguem parlar d’un nou trastorn. Segons argumenten alguns experts, la base científica en què es basa aquesta categoria diagnòstica és de baixa qualitat; no hi ha consens pel que fa a la simptomatologia i la definició es basa massa en l’ús de substàncies i els criteris del joc.

En un article sobre aquest tema, signat per professionals de tot el món, Scholars ‘open debat paper on the World Health Organization, ICD-11 Gaming Disorder proposal, es considera que és prematur parlar d’un diagnòstic formal, i que el seu ús pot tenir algunes conseqüències nocives a nivell mèdic, científic, social, de salut pública i dels drets humans. Per exemple, afirmen que es poden donar molts falsos positius, o que pot afectar l’objectivitat de les futures investigacions, provocant un caràcter confirmatori en les mateixes.

El 2013 ja es va generar un debat semblant, quan va sortir a la llum l’última versió del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), per la polèmica al voltant de l’escassa validesa de les categories diagnòstiques, l’excessiu protagonisme de la medicalització dels trastorns mentals o l’escassa utilitat del sistema classificatori. Serà el maig d’aquest any, quan puguem veure la versió definitiva del CIE-11 i es veurà la decisió final de l’equip d’experts de l’OMS.


Es pot consultar l’esborrany complet del CIE-11 en el següent enllaç:

ICD-11 Beta Draft


Font original: http://www.infocop.es