Oberta la 17a edició del Màster de Drogodependències de la UB

S’obren inscripcions per la 17a edició del Màster presencial en Drogodependències de la Universitat de Barcelona que s’oferta des del curs 1986-87, primer d’Europa en el seu gènere.

 

logo-cas

 

Per a una apropiada intervenció professional en el camp de l’abús i dependència de les drogues, calen uns coneixements i unes habilitats que, a hores d’ara, no hi són prou desenvolupats en cap dels estudis de grau existents. Conscients d’aquesta necessitat, a partir de la càtedra de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona es va organitzar un postgrau específic sobre aquesta matèria, el Màster en Drogodependències, que va començar a impartir-se el curs 1986-1987, havent estat el primer en el seu gènere de l’estat espanyol i també d’Europa, “ex aequo” amb el creat el mateix curs a la Universitat de Londres

Sempre s’ha caracteritzat per una àmplia participació de professorat expert en la matèria provinents de la pràctica professional assistencial i preventiva, complementada amb la visió analítica de diferents professors universitaris. Alguns dels més de 60 professors i professores que participen en el Màster  són : Domingo Comas (Fundación Atenea), Marta Torrens (Hospital del Mar), Rafael Maldonado (Universitat Pompeu Fabra), Mireia Ventura (Energy Control), Xavier Ferrer (Fundació Salut i Comunitat), Joan Colom (Subdirecció General Drogodependències de Cat.), Gemma Altell (Fundació Surt), Fernando Caudevilla (SEMFyC), Sonia Moncada (Plan Nacional sobre Drogas), Ernesto Sierra (Cruz Roja), Sonia Fuertes (FSC), Toni Gual (Hospital Clínic), Teresa Salvador (COPOLAD) Otger Amatller o Juan Carles Usó, entre molts d’altres.

També ha destacat per l’amplitud i varietat de les pràctiques ofertes en una xarxa de centres seleccionats, sota la supervisió de tutors qualificats.

El seu programa es diferencia d’altres propostes similars per haver intentat sempre mantenir un bon balanç entre teoria i pràctica, amb una proporció aproximada de quatre hores de pràctica per cada tres de teoria.

Els principals objectius del Màster són:

  • Proporcionar una formació teòrica i pràctica prou àmplia i pluridisciplinar, que faciliti una comprensió integral del fenomen del consum i la dependència de drogues.
  • Qualificar als participants per a l’exercici pràctic de la seva funció professional especialitzada respecte de les drogodependències, en les àrees de tractament, reinserció, prevenció, etc., proporcionant los hi les habilitats necessàries.
  • En relació al punt anterior, facilitar que els propis alumnes puguin analitzar i modificar, si s’escau, les seves actituds, consum i/o dependència de determinades substàncies (p.ex. del tabac).
  • Fer conèixer els dispositius i recursos disponibles per a la intervenció en drogodependències a la nostra comunitat, i orientar per a la seva correcta utilització.
  • Introduir als participants en la recerca aplicada al camp de les drogodependències.
  • Introduir als alumnes en les tècniques de gestió i planificació de serveis i al treball interdisciplinari.
  • Complementar una formació bàsica homogènia per a tots els participants amb un posterior aprofundiment en àrees concretes, en funció de la professió i de les motivacions de cadascú.

El Màster té una durada de dos anys acadèmics, que es desenvolupen durant els mesos d’Octubre a Juny, ambdós inclosos.

El Programa inclou un mínim de 900 hores de formació presencial (82 crèdits ECTS), distribuïts així:

CRÈDITS TEORIA TESI MÀSTER CRÈDITS PRÀCTIQUES TOTAL
1er. ANY 21 5 12 38
2on. ANY 24 5 15 44
TOTAL 45 10 27 82

El primer any es desenvolupa una formació teòrica de caire general, acompanyada d’un rotatori de pràctiques en una gran varietat de centres i dispositius assistencials i de prevenció, i constitueix la base comuna per l’aprofundiment posterior.

Al segon curs, en canvi, s’ofereixen un seguit de seminaris monogràfics escollits en funció dels interessos dels alumnes, cercant també l’equilibri i la complementarietat entre diversos continguts. Les pràctiques, al seu torn, es concentren en un centre concret al que l’alumne s’adscriurà lliurement, sota la supervisió d’un tutor, d’acord amb les disponibilitats de places existents. Aclarim que el nombre d’hores pràctiques abans esmentat es refereix a mínims que demana el curs, que poden ésser incrementats voluntàriament per l’alumne d’acord amb el Centre col·laborador corresponent, sense cost addicional.

Dades d’interès :

  • Inici octubre 2018 fins juny 2020.
  • Horari teoria: Divendres de 9:30 a 14h i de 15 a 18h
  • 82 crèdits ECTS amb 500h de pràctiques
  • 45 centres on poder realitzar pràctiques
  • Més de 475 professionals formats
  • Reconegut pel Departament de Salut 

Matricula’t

Activitat fisicoesportiva en el tractament de les drogodependències

El present manual recull l’experiència en aquest camp dels que han contribuït a la seva elaboració, al costat de diferents dinàmiques i exercicis.

Actividad-físco-deportiva-en-el-treatamiento-de-las-drogodependencias

El manual sorgeix fruit de la col·laboració entre Associació de Tècnics pel Desenvolupament de Programes Socials (ADES), la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues d’Espanya i l’Institut d’Addiccions de la Ciutat de Madrid.

L’exercici regular sempre ha estat recomanat pels professionals de la salut per al manteniment i millora de la qualitat de vida, però pot significar encara molt més, quan parlem del tractament de les drogodependències. Cada vegada són més grans les evidències que relacionen l’activitat física i la millora de la salut, fins al punt de considerar la pròpia inactivitat com un factor de risc. L’exercici físic, regular i controlat, és a més, una pràctica que permet disminuir el nivell d’ansietat i produeix una millora en l’estat d’ànim.

En els dispositius de tractament de les drogodependències, es troben diversos perfils de pacients amb més o menys deteriorament, i és freqüent la presència d’alteracions en l’alimentació, el son, el nivell d’ansietat i l’estat d’ànim. En ells, l’activitat fisicoesportiva constitueix una important eina terapèutica en el procés de rehabilitació, havent demostrat la seva eficàcia per millorar l’estat físic, l’equilibri personal, l’organització del temps lliure, la socialització i la motivació per al canvi positiu dels pacients.

On aconseguir-ho?

DESCARREGAR PDF (3,36MB)

Via @lasdrogasinfo

El risc d’abusar dels somnífers

La Societat Espanyola del Son critica l’«abús» de pastilles per dormir receptades des d’Atenció Primària.

 

somniferos

Lluny de ser un dels moments més plaents del dia, ficar-se al llit i haver de agafar el son és una veritable agonia per a moltes persones que passen llargues hores en vetlla durant la nit.

Però el problema, al marge del propi insomni, és que els hipnòtics i sedants s’han erigit erròniament com la solució ràpida i senzilla a un problema que té un fons molt més gran. I si alguna cosa preocupa els experts, tant o més que la incidència que pugui tenir el propi trastorn, és el «abús» a l’hora de receptar aquests fàrmacs que no fan sinó emmascarar el problema de base i generar altres com l’addicció derivada de un consum prolongat i desmesurat.

És per això que consideren que aquest desordre del somni necessita més atenció, estudis i estadístiques que mostrin una radiografia fiable per combatre-ho, i una definició correcta del pacient per reduir els falsos diagnòstics que es produeixen.

«Es recepten pastilles per dormir però aquesta no és la solució a l’insomni», indica el doctor Poza

Determinar quantes persones pateixen aquesta alteració és complicat, encara que s’estima que la prevalença de l’insomni s’ha duplicat en les dues últimes dècades. No hi ha estadístiques actualitzades, però l’afecció a un 6% de la població que indicava un informe elaborat a nivell estatal en els anys 90 ha passat a representar el 12-15%, segons un altre estudi més recent realitzat en països europeus. «I la dinàmica -en Gipuzkoa- és similar», indica Juan José Poza, metge adjunt de Neurologia de l’Hospital Universitari Donostia i Onkologikoa Logic.

Aquest doctor és membre de la Societat Espanyola del Somni i participa en grups d’estudi sobre l’insomni, en els quals es refereixen a aquest trastorn com un problema que «sovint s’aborda ràpid i no sempre de la forma més adequada». «Volem transmetre que la solució no és donar una pastilla per dormir», remarca. I apunta directament cap a l’Atenció Primària dels ambulatoris com l’espai en el qual ha de sorgir un canvi en el procediment, tant en avaluar als pacients com en el tractament que se’ls proporciona.

La Societat Espanyola del Son està elaborant una guia per avaluar i tractar aquest trastorn

Així, proposa als centres de salut incloure una valoració sobre si hi ha alguna causa específica que provoqui el trastorn del son, insistir en les mesures d’higiene de son del pacient, reeducarle perquè torni a aprendre a dormir «i, quan sigui necessari, complementar el tractament amb una medicació específica i adequada a cada persona, intentant definir un horitzó temporal », exposa.

Els experts estimen que al voltant d’un 30% de la població -unes 215.000 persones en Gipuzkoa- recorre a aquest tipus de medicació per agafar el son, i segons l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, el consum de somnífers ha crescut un 57 % des de 2006.

Les dades que té registrats el Departament de Salut del Govern Basc relatius a l’últim lustre, en canvi, mostren que a Guipúscoa el volum de receptes es manté similar amb una mitjana de 22.547 dosis administrades al dia, una xifra proporcionalment inferior a la mitjana basca.

Més info i article original: Diario Vasco via @lasdrogasinfo

APA, MIRA, BONES NOTÍCIES EN EL MÓN DE LES DROGUES!

El psicòleg Juan Carlos Melero fa una lectura optimista de la darrera enquesta a població escolar del PNSD.

 

juancarlos-melero

 

Dijous passat, 8 de març, la transcendència històrica de la mobilització feminista va copar, feliçment, bona part del temps dels mitjans de comunicació. Com a conseqüència, la presentació de l’última enquesta ESTUDES sobre consums de drogues entre adolescents de 14 a 18 anys no va tenir el seguiment habitual. No obstant això, és una enquesta de molt interès, així que anem a parlar una mica de les dades donades a conèixer.

Tot i que les enquestes sobre drogues solen oferir llums i ombres, en aquesta ocasió (i a falta de conèixer l’informe complet, ja que només ha transcendit l’habitual nota de premsa i la presentació en power point que sol acompanyar-la) hi ha motius sobrats per a ser optimista. Com ja hi haurà protmors interessats del “si, però …” que bussejaran en les ombres, aquí va un seguit de dades positives:

  • L’edat mitjana d’inici per a alcohol i tabac puja als 14 anys.
  • Els consums d’alcohol de més risc disminueixen.
  • El consum diari de tabac se situa en mínims històrics.
  • Disminueix el “consum problemàtic” de cànnabis.
  • L’interès per prendre cocaïna es troba sota mínims.
  • Baixen les apostes en línia.
  • I el supòsit repunt de l’heroïna, ni està ni se l’espera.

Quadre incomplet perquè altres variables no evolucionen tan favorablement? D’acord, però crec que el que assenyala és el més significatiu, particularment en el cas de les substàncies més consumides (alcohol, tabac i cànnabis). Sobre el suposat ús compulsiu d’internet ja vaig donar la meva opinió en Tecnoadicciones i altres fantasies i en Pantalles, addiccions i (bona) educació. I els hipnosedants, francament, mereixen el seu propi post. Així que, el que s’ha dit, motius més que prous per ser optimista. Excepte per als qui pateixen afició desmesurada pel tremendisme, un trastorn obsessiu que farien bé en fer-se mirar. Com a mostra, aquest titular de Deia (dissabte 10 de març): Creix el consum de tabac, cànnabis i hipnosedants entre els menors a Espanya. En fi …

Enquesta ESTUDES 2016-17 : L’edat mitjana d’inici al consum d’alcohol i tabac es retarda per primera vegada fins als 14 anys

Es publica la XII edició de l’Enquesta sobre ús de drogues a l’ensenyament secundari a Espanya (ESTUDES), realitzada a estudiants de 14 a 18 anys.

 

 

estudes-drogas-2016

Principals resultats : 

  • L’edat mitjana d’inici al consum d’alcohol i tabac es retarda per primera vegada fins als 14 anys.
  • Es redueix el consum d’alcohol en tots els indicadors temporals (alguna vegada a la vida, en l’últim any i en l’últim mes) i en els patrons de consum de risc (afartament i borratxeres).
  • El consum de cànnabis en els últims 12 mesos augmenta, si bé disminueix lleument el consum recent, en els últims 30 dies.
  • El consum de cocaïna en l’últim mes arriba als mínims històrics de l’1% dels enquestats. Aquesta xifra va arribar a ser el 3,8% el 2004.
  • S’incrementa l’ús compulsiu d’internet fins al 21% dels estudiants de 14 a 18 anys, el que suposa un 4,6% més que en l’anterior edició d’ESTUDES.
  • Descendeix del 9,8% al 6,4% el percentatge d’estudiants que juga diners a internet.

 

edad-media-estudes-2016

 

cannabis-estudes-2016

Podeu consultar el resum en pwp aquí mateix.