Obertes les inscripcions del postgrau d’Expert en Tractament – octubre’19

Aquest proper octubre s’inicia la 2a edició del postgrau Expert en Tractament vinculat al Màster de Drogodependències.

 

El postgrau “expert” s’adreça prioritàriament a professionals que ja estiguin desenvolupant activitats terapèutiques o d’inserció social respecte de les addiccions en serveis de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències o d’ altres institucions, ONG o centres privats, i que tinguin ja almenys un cert coneixement i maneig dels conceptes bàsics en la matèria.

L’objectiu del curs és adquirir les habilitats necessàries per diagnosticar i tractar les addiccions, molt especialment les produïdes per drogues psicoactives, amb qualificació per a l’atenció de casos amb patologia dual i per a la reducció de danys.

Inici previst: 04-10-2019
Horari: Les classes es concentren els divendres de 9:30 a 14:00 i de 15:00 a 18:00h., en els locals de l’Institut de Formació Continua de la UB, C/ Ciutat de Granada 131 (Metro: Glòries).
Finalització prevista periode lectiu: Abril de 2019 (o abans, segons els mòduls escollits)
Preinscripció prevista: Del 24/5/2019 al 1/10/2019.

Més info …

Ús mèdic del cannabis i els cannabinoides: Preguntes i respostes per a l’elaboració de polítiques

Des de l’Observatori Europeu de Drogues (EMCDDA) davant les controvèrsies i reptes que està significant el cànnabis ha generat una sèrie d’informes per explorar les principals qüestions.

 

cannabis-controversies-series

 

El EMCDDA té per objecte facilitar un coneixement més fonamentat dels aspectes que són importants per desenvolupar millors polítiques i accions relacionades amb les drogues a tot Europa. En una nova sèrie d’informes, fixen la seva atenció en el cànnabis, una substància amb una llarga història d’ús que ha sorgit recentment com un tema conflictiu i problemàtic en els debats de polítiques sobre drogues a escala europea i internacional.

El cànnabis és la droga il·legal més consumida a Europa. També és la droga sobre la qual estan més polaritzades tant les opinions públiques com el debat polític. L’interès en aquest camp està creixent amb rapidesa, impulsat per certs avenços internacionals bastant dràstics en les formes en què alguns països i jurisdiccions estan regulant aquesta substància. En el cas d’Europa, això vol dir que les preguntes sobre el que constitueix una resposta adequada de la política al cànnabis s’han convertit en un tema important i d’actualitat.

En resposta, el EMCDDA està elaborant una sèrie d’articles que tracten d’explorar, de forma objectiva i neutra, alguns dels principals problemes existents en aquest camp.

Es publicaran un seguit d’informes, cada un dels quals abordarà un aspecte diferent d’aquest camp dinàmic i complex de la política. L’objectiu en aquesta sèrie és oferir una visió general de l’evidència científica i la pràctica actual per a aquelles persones interessades en aquest camp, oferir informació per al debat i no recomanar cap perspectiva política concreta.

En aquest informe s’examinen les proves i la pràctica en relació amb l’aprovació de l’ús de cànnabis o medicaments a base de cànnabis amb finalitats terapèutiques. Aquest tema té un interès creixent, no només perquè diversos països europeus estan desenvolupant polítiques en aquesta matèria, sinó també perquè el marc internacional pot canviar després de la recent revisió del cànnabis pel Comitè d’Experts en farmacodependència de l’OMS.

Descarregar-se l’informe en castellà.

Dones i drogues. Manual per a la prevenció de recaigudes amb perspectiva de gènere

mujeres-y-drogas-manual-deusto

Aquest manual conté una primera part teòrica en la qual es presenta, d’una banda, el model o sistema sexe-gènere, així com diverses referències científiques que incorporen la perspectiva de gènere en l’anàlisi del consum de drogues per concretar, des d’aquestes mateixes directrius , el trobat respecte de la prevenció de recaigudes de les dones en particular.

En conjunt, s’han inclòs els articles acadèmics provinents de la literatura internacional, textos monogràfics realitzats per organismes internacionals públics i privats, així com les troballes extretes de la revisió bibliogràfica de fonts científiques destacades relacionades amb la qüestió objecte d’estudi.

Igualment, s’ha posat especial interès a incorporar altres treballs i investigacions que utilitzen una metodologia qualitativa i rescaten els discursos de dones que són o han estat usuàries de drogues com a font primària de coneixement, i que tot i ser més escassos, resulten molt enriquidors.

La segona part del manual està dedicada al desenvolupament d’una proposta metodològica d’intervenció amb dones des de la perspectiva de gènere. Les dinàmiques propostes estan en relació directa amb l’exposat en la primera part del manual, i ofereixen un itinerari d’intervenció que pot realitzar-se tant a nivell grupal com individual en cas que sigui necessari.

Les dinàmiques es nodreixen de textos, vídeos i fitxes de treball que es mantindran actualitzats a la web dedicada a aquest manual. Hi haurà un espai de contacte, obert a suggeriments i modificacions.

Aquest manual té com a destinatàries finals a les dones drogodependents, però lògicament es dirigeix ​​com a mediadores a les professionals que treballen en l’àmbit de les drogodependències i volen millorar l’oferta terapèutica del seu recurs a través d’intervencions sensibles al gènere.

Eina d’interès per a terapeutes; personal sanitari d’atenció primària que detecta consums de drogues en noies o dones quan acudeixen a aquests dispositius; professionals de la psicologia, l’educació i/o el treball social que intervenen amb dones drogodependents; persones administradores i/o gestores de programes assistencials; ONG; entitats públiques i privades i instàncies que subvencionen programes d’intervenció adreçats a millorar la qualitat i efectivitat dels serveis assistencials de drogodependències en general.

Via www.lasdrogas.info

World Ayahuasca Conference 2019, Girona 31 de maig – 2 de juny

La tercera World Ayahuasca Conference explorarà com les pràctiques al voltant de l’ayahuasca tenen un impacte no només sobre els individus, sinó també sobre les comunitats, les societats, i sobre el nostre planeta.

AYA_Facebook_Event

Durant tres dies de conferència, i a través de diferents activitats i esdeveniments paral·lels, els participants podran interactuar entre ells, participar en diàlegs, escoltar inspiradors ponents, i gaudir junts de la gastronomia, música, i art.

La Conferència serà una insòlita trobada que reunirà des de líders indígenes, a científics, polítics, líders del pensament, activistes, artistes visionaris, cineastes, músics i altres experts destacats en el món de les plantes medicinals.

AYA2019 tindrà lloc a la històrica ciutat de Girona, a 30 minuts amb tren de Barcelona i a pocs minuts per carretera de les meravelloses platges de la Costa Brava.

Fins a 120 presentacions i panells a càrrec de conferenciants internacionals.

On s’abordaran les més recents investigacions científiques, la cultura i drets dels indígenes, la sostenibilitat, els assumptes comunitaris, la política, l’espiritualitat i molt més.

Podreu gaudir de diàlegs comunitaris sobre temes com l’Ayahuasca i la medicalització dels psicodèlics, l’Ayahuasca i el pensament emprenedor, investigació indígena sobre l’Ayahuasca, política i reconeixement de la Ayahuasca com a medicina tradicional, la justícia restaurativa, els abusos sexuals, la conservació de l’Amazònia i molt més.

Més informació a www.ayaconference.com/

Es subestima la gravetat i durada de l’abstinència dels antidepressius, segons un estudi

Més del 50% de les persones que deixen de prendre medicació antidepressiva experimenten com a conseqüència símptomes d’abstinència; d’aquestes, aproximadament el 46% les qualifiquen com “efectes greus”.

Aquesta és una de les conclusions d’un estudi dut a terme per investigadors britànics sota el títol A systematic review into the incidence, severity and duration of antidepressant withdrawal effects: Are guidelines evidence-based ?, amb la finalitat de determinar l’adequació de les directrius de les guies de pràctica clínica americana i britànica sobre depressió, relatives a la incidència, severitat i durada dels efectes d’abstinència secundaris a la retirada de la medicació antidepressiva.

Segons manifesten els autors de la investigació, les actuals guies de l’Associació Americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association) i de l’Institut Nacional d’Excel·lència per a la Salut i les Cures (NICE-National Institute for Health and Care Excellence), estableixen que els símptomes d’abstinència d’aquesta medicació són “autolimitats”, i solen durar entre una i dues setmanes.

Per avaluar l’adequació d’aquesta afirmació, van emprendre una revisió sistemàtica de la literatura existent al voltant d’aquest tema. Després d’analitzar les dades, van detectar que els símptomes d’abstinència apareixien en el 56% dels casos en què es deixava de prendre els antidepressius. Entre aquelles persones que van experimentar els efectes de l’abstinència, el 46% va qualificar els símptomes d’extrema severitat.

Els resultats van mostrar també contradiccions pel que fa a les directrius de les guies clíniques relatives a l’abstinència, trobant una proporció significativa de persones que van reportar aquest tipus de símptomes durant més de dues setmanes, i fins i tot al llarg de diversos mesos.

Els autors de l’estudi conclouen posant en relleu la transcendència d’actualitzar amb urgència les directrius de les guies de Pràctica Clínica de Regne Unit i EUA, ja que “estan clarament en desacord amb l’evidència sobre la incidència, la gravetat i la durada de l’abstinència dels antidepressius “. Una situació que, si no canvia, pot comportar, en paraules dels autors, importants implicacions clíniques, entre elles, problemes en el diagnòstic de l’abstinència, una conseqüent prolongació de la presa d’antidepressius, prescripcions innecessàries d’aquesta medicació i, en general , una major taxa de prescripcions.

Així mateix, recomanen que els membres de l’equip de revisió que s’encarreguin d’aquestes actualitzacions no mantinguin cap tipus de relació amb la indústria farmacèutica, sent preferiblement professionals de la salut mental no mèdics, i que en aquest procés d’actualització, es tingui en compte la experiència de persones usuàries de medicació.

Font: Davies, J., Read, J. (in press). A systematic review into the incidence, severity and duration of antidepressant withdrawal effects: Are guidelines evidence-based ?. Addictive Behaviors (in press). Disponible en línia a: https://doi.org/10.1016/j.addbeh.2018.08.027

Nota: article original publicat a infocop.es via @lasdrogasinfo