“Convertim problemes quotidians en trastorns mentals”

En aquesta entrevista al diari El País, el catedràtic emèrit de la Universitat de Duke que va dirigir la considerada ‘ bíblia ‘ dels psiquiatres realitza una autocrítica a l’excessiva medicamentalització a la que ens veiem sotmesos.

Allen Frances / Juan Barbosa

Allen Frances / Juan Barbosa

Allen Frances ( Nova York , 1942 ) va dirigir durant anys el Manual Diagnòstic i Estadístic ( DSM ) , en el qual es defineixen i descriuen les diferents patologies mentals . Aquest manual , considerat la bíblia dels psiquiatres , és revisat periòdicament per adaptar-lo als avenços del coneixement científic .  El doctor Frances va dirigir l’equip que va redactar el DSM IV , a la qual va seguir una cinquena revisió que va ampliar considerablement el nombre d’entitats patològiques .

En el seu llibre Som tots malalts mentals ? ( Ariel , 2014 ) fa autocrítica i qüestiona que el considerat com a principal referent acadèmic de la psiquiatria col·labori en la creixent medicalització de la vida .

Aquí podeu accedir a l’entrevista original.

Els joves més enllà del consum de drogues

Els joves, més enllà del consum de drogues.

Per Sonia Fuertes
Subdirectora de l’Àrea d’Inserció social, Reducció de danys en drogodependencies i VIH-Sida de la Fundació Salut i Comunitat i professora del màster en Drogodependències.

images

França imposa el paquet neutre de tabac

Les morts degudes al tabac a França equivalen a un accident aeri cada dia amb 200 passatgers a bord.

 

Article de Grabriela Cañas per a “El País”.
Llegir
Cigarrillos

 

S’inicia el primer Postgrau en Prevenció de l’Abús de drogues de la Universitat de Barcelona

Associat al Màster de Drogodependències de la UB que acumula 28 anys formant especialistes en drogodependències, s’ofereix de forma pionera i presencial el curs d’Expert en prevenció de consums problemàtics de drogues.

El Postgrau neix amb l’objectiu d’adquirir les habilitats per dissenyar, implementar i avaluar programes de prevenció de l’abús de drogues, incloent-hi la reducció dels riscos i els danys associats. Aviat es publicarà el detall de la oferta formativa, però us oferim aquest avenç com a primícia.

Aquest curs té l’objectiu de cobrir el buit que molts professionals relacionats en aquest àmbit reclamaven a nivell tan teòric com pràctic assumint el repte de la flexibilitat de poder-se especialitzar en aquells àmbits en que l’alumne mostri més interès (escolar, familiar, àmbit local, comunitari,…).

Dades : 

  • Durada : nov’14 – febrer’16
  • Crèdits : 26
  • Destinataris: professionals de l’àmbit de la salut, social, joventut, educació i del lleure, i estudiants ja graduats.

 

Valors afegits : 

  • Els crèdits del Postgrau serien acreditables en el cas de voler-se realitzar  el Màster a posteriori.
  • Professorat d’àmplia experiència en l’àmbit preventiu.
  • Varis seminaris a escollir.

La UB entra al club de les 200 millors universitats del món

Cinc anys després d’haver desaparegut del club de les 200 millors universitats del món, un campus espanyol torna a ocupar un lloc de prestigi en el reconegut Academic Ranking of World Universities, també conegut com rànquing de Xangai. Segons la classificació feta pública aquest divendres, la Universitat de Barcelona (UB) és el primer i únic centre espanyol situat entre els llocs 151 i 200. La segueixen la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Autònoma de Madrid i la de València, que figuren entre els llocs 201 i 300.

Per disciplines o especialitats, la UB se situa com una de les millors 75 universitats del món en l’àmbit de la Medicina i apareix entre les 150 millors en l’àrea de Química. En Ciències i en Ciències de la Vida i Socials, així com en Física, està entre les 200 primeres.

En total, aquest any 2014 han entrat al rànquing una dotzena d’universitats espanyoles davant les 10 que es van classificar l’any passat. A més de les tres ja esmentades, apareixen, entre les 400 millors, la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Complutense de Madrid, la Politècnica de València i la Universitat de Granada. La Politècnica de Catalunya se situa entre les posicions 401 i 500, igual que la Universitat de Santiago de Compostel·la, la del País Basc i la de Saragossa.

Els 10 primers llocs els ocupen majoritàriament centres nord-americans –Harvard, Stanford, Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Califòrnia-Berkeley, Princeton i Chicago–, encara que les universitats britàniques de Cambridge i Oxford se situen en cinquè i novè lloc, respectivament.

Per a l’elaboració d’aquesta llista es tenen en compte els premis Nobel i les medalles Fields de matemàtiques que han rebut docents i alumnes de cada universitat. Es valoren també les publicacions en revistes científiques internacionals i les cites en treballs d’investigació fets en aquests centres.

Font: El Periódico de Catalunya