Alcohol i joventut. com prevenir-ne l’abús?

/0 Comments/in /by

alcoholjoventut

El passat 9 d’octubre l’Otger Amatller,  psicòleg membre de l’equip de Direcció del màster, va participar al debat “Alcohot i joventut, com preveir-ne l’abús?” del programa l’Illa de Robinson del Punt Avui televisió, juntament amb Laura Vilallonga, psicòloga i terapeuta familiar, Gemma Garcia, psicòloga i responsable de tractament del Centre SPOTT, Josep Guardia Serecigni, de la unitat de conductes addictives de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Eduardo Pastor, sociòleg.

Remarquem algunes de les intervencions inicials que es van fer com a introducció del debat.

l’Eduardo Pastor va començar el debat amb la següent afirmació, “El problema és l’alcohol, no és els joves i l’alcohol. Com a societat hem de veure quina relació tenim amb l’alcohol”, segons ell “Focalitzar el problema en el jove és com no fer-nos càrrec de les nostres responsabilitats com a societat i com a adults”.

Prenen el fil d’aquesta reflexió, l’Otger Amatller llença la següent qüestió amb la resposta inclosa”l’oci nocturn de que viu? De l’alcohol”, argumenta que “no és coherent queixar-se de que els joves consumeixen alcohol, quan una de les coses que els hi oferim per divertir-se no és altre cosa que alcohol”.

En Josep Guàrdia afirma que “El problema és el patró de consum, s’està passant al patró anglosaxó conegut com atracón”

Segons la Laura Vilallonga seguin la línia del debat “El problema no és l’alcohol, sinó l’ús que s’en fa i les conseqüències que té”

Per acabar de treure les vostres conclusions us convidem a veure el vídeo del debat:

09/10/2015 L’Illa de Robinson (19.00-19.35). “Alcohot i joventut, com preveir-ne l’abús?”

 

Drogues: l’orgia lingüística

/0 Comments/in /by

Un article que ens presenta un dels temes que tractem al màster en forma de llibre, escrit per Félix Rodríquez González.

L’autor de “Diccionario de la droga: vocabulario general y argot” ens convida a un passeig que começa pels inicis del consum de drogues a Espanya, decobrint-nos tot un lèxic específic que engloba argot i llenguatge tècnic al voltant d’aquestes.

Drogues: l’orgia lingüística

22 SEP 2015 

El món de l’adquisició, consum i gaudi de substàncies estupefaents o embriagadores il·legals es desenvolupa en una autèntica orgia lèxica. Ja sigui perquè el seu consum va començar en ambients marginals o carceraris, perquè el seu comerç està fora de la llei o perquè els grups que les usen fan servir claus per comunicar-se sense ser entesos, el cas és que hi ha una sorprenent proliferació de paraules que al·ludeixen a objectes, procediments i sensacions relacionats amb les drogues. Unes són paraules d’argot, d’altres són préstecs d’altres llengües, algunes són metàfores, altres jocs de paraules. Moltes han estat en ús en un període concret, per mai més tornar … o reaparèixer al cap d’uns anys. A això cal sumar noms científics, marques comercials, denominacions oficials …

Félix Rodríquez (lingüista especialitzat en préstecs, i que ha compilat obres sobre altres camps minats del lèxic, com un Diccionari gai-lèsbic), ha reunit en aquesta obra més de tres mil termes. Les fonts són variades: premsa, obres literàries, còmics i pel·lícules que reflecteixen l’ambient del consum, reculls d’argot, etnografies de grups d’usuaris, i finalment, entrevistes personals de l’autor amb clients de narcosales en grans ciutats espanyoles.

L’obra està precedida per un sucós assaig inicial que posa l’accent en la varietat d’aquest vocabulari (que a part de críptic moltes vegades vol ser enginyós), i recorda les moltes aportacions de l’argot de la droga al llenguatge col·loquial general (penjar-se, mico, pujada …). El diccionari presenta entrades acompanyades per cites extenses, que proporcionen dades enciclopèdics i moltes vegades permeten datar usos; també té sinònims i etimologies, no sempre fàcils (cost per ‘haixix’ vindria del nom d’una planta tropical, present en llatí i grec, però ¿hi ha contaminació amb cost?). Les últimes pàgines organitzen temàticament l’extens vocabulari (per preparació, persones, efectes, llocs …).

Com a exemple, prendrem només un dels molts fils que s’entrecreuen en l’obra, el relacionat amb l’haixix, que pot provenir del contraban d’un camell (si venia ocult en el seu cos serà culero); el consumidor atraparà un talego, després amb el paper o llençol Emboliqués el canut (o chiri), que es compartirà circulant entre els assistents (si algun ho reté farà olor a ungla), fins que no quedi més que la burilla o cigala; el consum produirà un colocó, o potser un ceguerón, i amb mala sort una pàl·lida.

Aquest és el primer diccionari existent sobre matèria lingüísticament tan rica, i la seva consulta revela àrees senceres de l’espanyol col·loquial i recorda la creativitat d’uns parlants que, per necessitat o joc, s’han disfressat el que deien.

Diccionari de la droga: vocabulari general i argot. Félix Rodríquez González. Arc Llibres. Madrid. 2014. LVI + 564 pàgs.

Font: http://cultura.elpais.com/cultura/2015/09/18/babelia/1442574810_354306.html

Formació al Màster en drogodependències de la Universitat de Barcelona

/0 Comments/in , , /by

Aquí us deixem l’article publicat al butlletí de l’àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona dins la categoria d’infància, adolescència i família. Un resum de la jornada de  “Plans Territorials de prevenció de drogodependències”, a on van participar , el Delegat del Govern del Plan Nacional sobre drogas, Francisco de A. Babín, del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, el Dr. Joan Colom, director de la Subdirecció General de drogodependències  de la Generalitat de Catalunya, la Dra. Teresa Brugal, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i laNúria Garcia, Tècnica de Suport Comunitari en prevenció de les drogodependències de l’Àrea d’Atenció a les Persones del centre SPOTT de la Diputació de Barcelona

Formació al Màster en drogodependències de la Universitat de Barcelona

 Font: Diputació de Barcelona

 

El passat divendres 27 de març, en el marc de la Jornada de formació sobre Plans Territorials de prevenció de drogodependències del Màster de drogodependències de la Universitat de Barcelona, l’equip tècnic del Centre SPOTT de la Diputació de Barcelona va impartir una primera sessió centrada en el desplegament de Plans de drogodependències a l’àmbit local.

En aquesta primera part de la jornada es van explicar les diferents modalitats de plans de prevenció que la Diputació de Barcelona ofereix als municipis de la demarcació, quines dificultats es tenen a nivell institucional alhora d’elaborar un Pla de drogues i quina estructura han de tenir els Plans de drogues També es van presentar els plans de drogues de petits municipis ( fins a 10.000 h.), mitjans ( entre 10.000 i 50.000 h.) i grans (de més de 50.000 h), així com plans comarcals i d’agrupacions de municipis, i la primera campanya de sensibilització del consum d’alcohol “Veure abans de Beure”realitzada al 2014 per  l’Ajuntament de Begues dins el seu Pla local de drogodependències.

La segona part de la jornada es va dedicar a la presentació del Pla de drogues de la Ciutat de Barcelona (2013-2016), a càrrec de la Dra. Teresa Brugal, de l’Agència de Salut Pública. Durant la seva presentació, va exposar la metodologia emprada en la realització de la diagnosi i les línies estratègiques del Pla. Va presentar també els diferents programes que es realitzen a l’àmbit educatiu, destacant el programa PASE i el programa Sobre canyes i petes de prevenció universal. En l’àmbit del lleure va destacar el programa De marxa fent esport, de prevenció selectiva) i el Servei d’orientació sobre drogues SOD, de prevenció indicada.

A la tercera part, el Dr. Joan Colom, director de la Subdirecció General de drogodependències  de la Generalitat de Catalunya, va parlar dels reptes actuals en la prevenció i atenció a les drogodependències fent incís en el marc legislatiu i institucional actual, els models de governança en les addiccions, projectes de cooperació internacional i en el treball d’acreditació de programes preventius.

Per últim, va concloure la jornada el Delegat del Govern del Plan Nacional sobre drogas, Francisco de A. Babín, del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad,  qui va parlar sobre les polítiques de drogodependències des d’una perspectiva nacional i transnacional. El Plan Nacional sobre drogues té com a objectiu coordinar les distintes administracions, entitats i ONGs de l’àmbit de les drogodependències.

Babín va parlar de com es coordina l’administració general de l’estat amb les comunitats autònomes i el Plan Nacional sobre drogues en polítiques de drogues; de les grans línies del PNSD; quina és la  financiació en l’àmbit de les drogodependències  i  les seves competències. Per últim va parlar  de l’estratègia nacional sobre drogues 2009-2016 i va presentar a grans trets els resultats de l’enquesta domiciliària sobre drogues ( EDADES 2013).

De les principals conclusions d’aquesta en destaquen la baixa percepció de risc del consum de cànnabis i el consum problemàtic d’alcohol a Espanya ( un 4,5 % de la població fa un consum de risc).  Els grans reptes són treballar la banalització del risc associat al consum i les noves addiccions.

 

Novedades en la nueva ley de seguridad ciudadana

/0 Comments/in , /by

Ante el revuelo desatado por la aprobación el pasado 11 de diciembre de 2014 de la nueva ley de seguridad ciudadana, nos ha parecido interesante compartir el siguiente artículo dónde se explican algunas de las modificaciones en temas relacionados con las drogodependencias, escrito por Francisco Blázquez Martínez abogado y presidente de la Comisión de Drogas del Colegio de Abogados de Barcelona, además de profesor colaborador en el Máster en drogodependencias presencial de la UB en materia de “Delito contra la salud pública, Sanción Administrativa, Derecho penitenciario y drogas y Normas internacionales”.

 droga no

NOVEDADES EN LA NUEVA LEY DE SEGURIDAD CIUDADANA

Tras la aprobación de la nueva Ley de Seguridad Ciudadana por el Congreso de los Diputados el día 11 de diciembre de 2014 y está pendiente de las enmiendas del Senado para su paso otra vez por el Congreso y posterior entrada en vigor. Ha habido cambios sustanciales en cuanto al anteproyecto inicial que destacaremos seguidamente en materia de drogas.

Cabe destacar los cambios que ha habido en materia de infracciones. Respecto a las graves, en el anteproyecto se establecía como infracción grave:

1) “El consumo o la tenencia ilícitos de drogas tóxicas, sustancias estupefacientes o psicotrópicas, aunque no estuvieran destinadas al tráfico, en lugares, vías, establecimientos o transportes públicos, así como el abandono de los instrumentos u otros efectos empleados para ello en los citados lugares y la tolerancia de dicho consumo en locales o establecimientos públicos por parte de los propietarios, administradores o encargados de los mismos”.

En el proyecto actual que ha sido aprobado por el Congreso, se modifica transportes públicos por transportes colectivos y establece como infracción grave a parte:

“La tolerancia del consumo ilegal o el tráfico de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas en locales o establecimientos públicos o la falta de diligencia en orden a impedirlos por parte de los propietarios, administradores o encargados de los mismos.”

Como vemos, además de establecerlo como una infracción grave a parte, esclarece lo que quiere decir, estableciendo aquello que se sanciona como el consumo ilegal o el tráfico de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas y añadiendo como conducta sancionada, la falta de diligencia dentro de estos lugares para impedir que ocurra.

2) Otra de las conductas sancionables prevista como infracción grave en el anteproyecto y que se mantiene también en el proyecto, es lo que establece el art. 36.19 de la ley que sanciona el traslado de personas para facilitar a éstas el acceso a las drogas.

Están pensando en las llamadas “cundas” o “taxis de la droga” casuística particular en vías de desaparición. En caso extremo ya tendría cabida en el tipo penal de favorecimiento. Lo que no quieren mediante este artículo el Estado es evitar lugares como las “barranquillas” donde se concentre el tráfico de drogas.

3) Otro de los cambios que existe entre el anteproyecto y el proyecto aprobado actual, es una de las infracciones que preveía como graves: “El consumo de bebidas alcohólicas en lugares, vías, establecimientos o transportes públicos cuando perturbe gravemente la tranquilidad ciudadana”.

Esta conducta que es más comúnmente conocida como el denominado “botellón” ahora pasa del art. 36 al 37 de la propia ley y por lo tanto, pasa de ser una infracción grave a una leve, rebajándose la cuantía de la multa imponible a la misma que es de 100 a 600 euros.

4) En cuanto a otra de las conductas sancionables en el anteproyecto que era la siguiente: “La ejecución de actos de plantación y cultivo ilícitos de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas, no constitutivos de delito.”, también se han introducido cambios a través de la nueva redacción a propuesta del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y con la conformidad de la Fiscalía Especial Antidroga, y ha quedado de la siguiente manera: ”La ejecución de actos de plantación y cultivo ilícitos de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas en lugares visibles al público, no constitutivos de delito”; quedando por lo tanto fuera de dicha conducta sancionable los conocidos clubs de cánnabis y las personas que cultiven o planten algún tipo de droga tóxica, estupefaciente o sustancia psicotrópica en el interior de su hogar que pueda ser para consumo propio.

5) Otra de las sanciones que se introdujo en el anteproyecto era el “Forzar o inducir a otros, especialmente a menores de edad o personas con discapacidad necesitadas de especial protección, mediante el empleo de la violencia física, intimidación o engaño, al consumo o a la tenencia ilícitas de drogas tóxicas, estupefacientes, sustancias psicotrópicas o de bebidas alcohólicas cuando no sea constitutivo de delito.” En el proyecto actual ha quedado suprimida dicha conducta.

6) Pasando ya al tema de las sanciones administrativas aplicables en cada caso, también ha habido cambios que deben ser comentados, ya que en el anteproyecto de la Ley de Seguridad Ciudadana se preveía como sanciones aplicables las siguientes:

  • En el caso de ser infracciones leves se preveía una multa de 100 a 1.000 euros, el proyecto aprobado ha modificado la cuantía máxima de 1.000 a 600 euros (en la actualidad en infracciones leves la cuantía máxima en leves era de 300 euros).
  • En el caso de infracciones graves se preveía una multa de 1.001 a 30.000 euros, en este caso se modificó por el proyecto la cuantía mínima siendo anteriormente de 1.001 euros, ha quedado en 601 euros.
  • Y en el caso de infracciones muy graves la cuantía sigue siendo la misma que en el anteproyecto de 30.001 a 600.000 euros.

7) Dentro de las novedades que incluye el nuevo proyecto aprobado, también se prevé, una consecuencia accesoria. Que podría acarrear además de la multa económica la suspensión temporal o clausura del establecimiento o local hasta 6 meses máximo.

8) Otra novedad que prevé el proyecto y que no aparecía en el anteproyecto de Ley de Seguridad Ciudadana, se establece la obligación de reparar el daño o, cuando no sea posible, el resarcimiento del perjuicio causado. Y la creación en el Ministerio del Interior un Registro Central de Infracciones contra la Seguridad Ciudadana para apreciar reincidencias que puedan ocurrir, y que podrían aumentar la gradación de la multa en caso de ser reincidente.

9) Para la gradación de las sanciones para tener en cuenta si es grado mínimo, medio o máximo que modifica la cuantía de la multa, una de las circunstancias novedosas que añade el proyecto aprobado es la siguiente: “Art. 33.2 grado medio: Que en la comisión de la infracción se utilice a menores de edad, personas con discapacidad necesitadas de especial protección o en situación de vulnerabilidad.” Y dentro de cada grado, cuando ya se ha fijado grado mínimo, medio o máximo añade como novedad que se debe tener en cuenta la entidad del riesgo producido para la seguridad ciudadana o la salud pública.

10) Por último, resaltar la novedad que añaden como disposición adicional quinta que establece lo siguiente en el proyecto a propuesta del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad: “Suspensión de sanciones pecuniarias impuestas por infracciones en materia de consumo de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas cometidas por menores de edad. Las multas que se impongan a los menores de edad por la comisión de infracciones en materia de consumo o tenencia ilícitos de drogas tóxicas, estupefacientes o sustancias psicotrópicas podrán suspenderse siempre que, a solicitud de los infractores y sus representantes legales, aquéllos accedan a someterse a tratamiento o rehabilitación, si lo precisan, o a actividades de reeducación. En caso de que los infractores abandonen el tratamiento o rehabilitación o las actividades reeducativas, se procederá a ejecutar la sanción económica.”

Por Francisco Blázquez Martínez, abogado y presidente de la Comisión de Drogas del Colegio de Abogados de Barcelona

Per què les drogues són cada vegada més invisibles?

/0 Comments/in , , , , /by

 Aquí us deixem un article del professor Domingo Comas Arnau, qui impartirà la classe del proper divendres 12 de desembre de 2014.

Domingo Comas Domingo Comas Arnau. Doctor en Ciències Polítiques i Sociologia, a més de llicenciat en Antropologia, professor de la UNED, investigador actiu amb nombroses publicacions en els àmbits d’addiccions, centres residencials, joventut, exclusió social i metodologia de la investigació. Ha exercit diferents tasques per a les Administracions Públiques i ha exercit com a supervisor de programes d’intervenció adreçats a persones amb dificultats extremes.

Per què les drogues són cada vegada més invisibles?

Al llarg de segle XX els antropòlegs han mostrat com ja en les anomenades “bandes de farratgers” (el que abans es deien “caçadors recol·lectors“), s’adoptava el criteri de “no parlar” d’aquelles coses que suposen un problema per al grup. Així quan la situació de sequera amenaça la supervivència, el grup es trasllada cap a un nou pou amb aigua, però ningú esmentava la sequera com a causa del canvi d’emplaçament, sinó que es traslladaven perquè algun dels ancians homes “havia tingut un somni“. En alguns pobles primitius quan apareix algun tipus de problema entre persones, està molt mal vist parlar-ne, i prefereixen resoldre mitjançant un “duel de cançons”, en el qual no s’al·ludeix en cap cas al conflicte, però se li dóna la raó al què canta millor. En els complicats sistemes de parentiu de Polinèsia, els freqüents casos d’incest no són mai al·ludits, perquè l’aplicació de la llei suposaria l’execució dels protagonistes, els quals són acusats d’un altre delicte o d’estar bojos, per allunyar-los del poblat i que deixin de donar “mal exemple”.

Es pot pensar que aquesta negació de la realitat està bé, que és una forma d’evitar les arestes més insuportables de la realitat i així, cap que no sap, cor que no sent. Potser per aquest motiu, en els temps de l’esclavitud, la quasi totalitat dels ciutadans de les societats esclavistes suposava que els esclaus eren feliços amb la seva condició i que la llibertat era dolenta per a ells. Fa tot just deu anys la gran majoria dels espanyols suposava que la violència de gènere era una cosa natural de la qual era millor no parlar. Són infinits els habitants del planeta que han patit abusos sexuals en la seva infantesa i prefereixen callar per mantenir la il·lusió d’una família tipus “casa de la praderia“.

Tot això ens permet pensar que en la societat el més ignot pot ser molt proper i que tothom coneix perfectament.

En l’últim terç de segle, de les drogues s’ha parlat molt. Potser massa en algunes ocasions. Però ara està molt mal vist parlar-ne. En el seu dia es van posar en marxa plans nacionals, autonòmics i municipals de drogues, xarxes assistencials especialitzades i objectius específics en el sistema escolar. Però ara una poderosa tendència intenta fer-nos oblidar que tot això té a veure amb les drogues. Els programes de prevenció s’adrecen només a “vulnerables”, però vulnerables davant que? Les xarxes assistencials han de “normalitzar” i atendre bàsicament als “problemes associats”. Però els “problemes associats” de qui?.

Sens dubte aquestes actituds han crescut com a efecte d’anteriors maximalismes, a l’ombra d’un drogo–centrisme obsessiu i poc recomanable. En aquest context la irrupció dels programes de reducció del dany i del risc, així com nocions com el consum responsable o la prevenció secundària de riscos, ens han permès corregir anteriors errors. Però això no té res a veure amb l’intent de “fer invisibles a les drogues“.

Aquelles organitzacions que treballen en programes de reducció del dany distingeixen molt bé tots dos processos. D’una banda, es tracta d’evitar que els addictes siguin exclosos de les accions i intervencions sanitàries i socials perquè decideixen seguir consumint, impedint al mateix temps qualsevol tipus de discriminació sobre els mateixos. És més, cal posar en marxa accions prioritàries perquè el seu propi consum els defineix com un grup d’especial risc. Però per altra banda, i justament per aquest motiu, cal mantenir la visibilitat del consum. Per què desenvolupem programes de metadona, vam repartir xeringues o formem a agents de salut a les presons? Doncs perquè hi ha addictes empresonats que segueixen consumint a la presó. Podríem negar-ho, com passava fa uns quants anys, però llavors ens enfrontaríem a altes xifres mortalitat. Si no volem, ni podem, emmascarar les drogues a les presons Per què tractem de fer-ho al conjunt de la societat?

Pensa algú que per deixar de parlar del VIH / SIDA les taxes d’infecció van a reduir-se? Ningú, tot el contrari, tothom sosté que “el coneixement i la informació són necessaris“. I el mateix passa amb qualsevol problema sanitari o social Imagina algú que per deixar de parlar del fracàs escolar les taxes d’idoneïtat i els resultats del sistema educatiu van a millorar?

No obstant això amb les drogues ha començat una fase de silenci, un intent d’ocultar. Per què? Doncs crec que per la mateixa raó per la qual durant anys es ocult la violència de gènere: sobre el que no se sap no se sent.

No es pot amagar la SIDA perquè les seves conseqüències hi són i la representació mediàtica de les mateixes és indefugible. Però, de les drogues, cada vegada es parla menys. De tant en tant rep informació sobre l’aprensió d’una partida i la detenció d’alguna banda organitzada. Però els addictes, sobre el consum, sembla millor guardar silenci perquè així serem més feliços. Davant d’aquest mur de silenci la paraula segueix sent la nostra millor arma.

Signat: Domingo Comas Arnau
Sociòleg, President de la Fundació Atenea / Grup GID
Publicat en Infonova nr.5 (pags 2-3) – Boletín de información de Dianova
http://www.dianova.es/

A través de lasdrogas.info, abril de 2006.

http://www.lasdrogas.info/