Baixa el consum adolescent de drogues a Europa, però…

Article d’opinió del psicòleg Juan Carlos Melero

Els mitjans de comunicació són insaciables en la seva capacitat per convertir en dolenta una bona notícia. Una cosa és que la pifien en la seva necessitat de traduir una realitat complexa a un titular simple que per al periodista i, sobretot, per als seus caps, tingui ganxo. I una altra ben diferent és la cerca de la morbositat. Això té a veure amb la presentació el passat dia 20 de l’estudi sobre consums de drogues entre adolescents europeus de 15-16 anys, ESPAD (European School Survey Project on Alcohol and other Drugs. Una recerca amb cert impacte en el sector, que vol mostrar els consums de drogues entre adolescents de 35 països europeus. I, de pas, alguna d’aquestes conductes que, amb cridanera contumacia, s’obstinen alguns a situar del costat de les addiccions (la suposada addicció a internet, amb la qual no pararan de donar la llauna fins a veure-la beneïda en el DSM… N, i de la qual ja vaig tenir ocasió d’escriure en aquest blog fa ara dos anys, l’entrada  Tecnoadicciones y otras fantasías).


La realitat

Bé, doncs resulta que una lectura innocent de l’informe d’aquest estudi deixa veure que, en termes generals, l’evolució de les conductes investigades és positiva. Una cosa que, en principi, sembla una bona notícia, no? La canalla consumeix molt menys tabac, bastant menys alcohol i des de 2003 disminueix també el consum de cànnabis. Les tres substàncies que estan al capdavant de tots els consums i davant les quals es vénen demanant mesures efectives des de fa ja temps. Per descomptat, hi ha altres dades que recomanen mantenir l’atenció, sobretot tenint en compte que parlem d’adolescents. Però la lectura general de l’informe, amb les seves matisacions, dibuixa una realitat prometedora.

El seu reflex mediàtic

Què trobem en la premsa al dia següent de la presentació de l’estudi? Vegem uns exemples:

Molt més matisat, per exemple, el Diario de noticias, que selecciona un titular més que acceptable, i presenta a continuació els altres continguts sobre internet i noves substàncies psicoactives:

Fins i tot a l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies, en la newsletter en la qual presentava l’estudi, es decantava per recórrer al “però”:

En fi, que mai és suficient. Ja poden mostrar-se dades optimistes, que sempre apareixerà la tendència a la morbositat buscant el perpetu “però…”

Cambrer, una de tremendisme, que allò que és bo no ven!

Informe de l’Observatori Europeu sobre tractament de trastorns per cànnabis: la teràpia conductual cognitiva, la teràpia familiar multidimensional i l’estimulació motivacional semblen funcionar

Un grup d’investigadors ha produït, per encàrrec de l’Observatori Europeu sobre Drogues i Toxicomanies (OEDT, EMCDDA en anglès) un interessantíssim informe sobre el tractament dels trastorns relacionats amb el cànnabis a Europa.

 

cannabis tractament

 

L’informe inclou un anàlisi de les modalitats de tractament, una extensa presentació d’estudis, meta anàlisi i revisions de diversos enfocaments psicosocials de tractament en diverses condicions, i estudia també la disponibilitat de tractaments en els diferents països en funció de les necessitats existents.

Des de l’òptica dels professionals de llengua espanyola que intervenen en drogodependències i que probablement no tindran majoritàriament accés a l’informe, disponible actualment només en anglès, així com la de tots aquells que habitualment no disposen de temps per a la seva lectura o trobarien probablement molt complexa part de l’exposició metodològic-científica utilitzada, ens ha semblat molt important difondre les seves troballes i intentar comprometre’ns en la millora de la nostra pràctica mitjançant la sempre difícil aposta de formular recomanacions. L’estudi complet té 71 pàgines i pot descarregar de la pàgina web de l’OEDT, o també seguint aquest vincle:

http://www.emcdda.europa.eu/publications/insights/2015/treatment-of-cannabis-related-disorders

Després del nostre anàlisi i recomanacions, ens ha semblat important facilitar en la mesura del possible l’accés al document original, per al que hem traduït també el seu resum executiu i les seves conclusions finals o discussió, accessibles aquí. El capítol que tracta sobre l’efectivitat de les intervencions ens ha semblat que, més que traduir-lo, es prestava més a un resum informatiu que intentarem dur a terme més avall.

Anem doncs a el més difícil: la transferència del coneixement a la pràctica clínica. Què sembla més important retenir d’aquest estudi? Quins canvis o millores hem d’introduir a partir de les reflexions d’aquest informe?

Transferir els coneixements derivats de la investigació per millorar la pràctica clínica és sempre complex, i en aquest cas ho resulta encara més, ja que no estem parlant de l’abordatge d’un problema precís, sinó d’una varietat de condicions definides com a problemàtiques en poblacions molt diverses . Bàsicament, podríem diferenciar l’ús conflictiu del cànnabis per part d’adolescents o joves, en què part del conflicte pot en moltes ocasions atribuir-se a la reacció familiar o social, del trastorn consolidat per dependència del cànnabis que pot observar-se més freqüentment entre joves i adults, ja sigui com a trastorn primari o concomitant amb altres dependències de drogues de rellevància encara més gran (alcohol, cocaïna, heroïna). Finalment, trobem la presentació de casos de patologia dual i, com a dificultat afegida, la gran dificultat de definir de forma precisa i aplicable als procediments terapèutics utilitzats, especialment els de tipus psicosocial.

En l’informe esmentat de l’Observatori Europeu, Els enfocaments psicosocials utilitzats per tractar problemes relacionats amb el cànnabis que han estat identificats són:

  • L’atenció assertiva continuada
  • La teràpia familiar conductual
  • La teràpia familiar estratègica breu
  • La teràpia cognitiu conductual
  • El maneig de contingències
  • El counseling sobre drogues
  • La teràpia familiar funcional
  • La teràpia familiar multidimensional
  • L’entrevista motivacional i la teràpia d’estimulació motivacional
  • El feedback educatiu
  • L’atenció al procés familiar
  • La teràpia multisistèmica
  • La teràpia estructural d’ecosistemes

El nivell de precisió en la definició d’aquests enfocaments terapèutics psicosocials és variable, i la llista probablement no seria completa, ja que trobaríem a faltar enfocaments particulars o residuals utilitzats en alguns països. A més, dins de cada un d’aquests enfocaments la intensitat dels tractaments pot també variar enormement, i així, per exemple, algunes intervencions avaluades d’entrevista motivacional (EM) es limiten a una o dues entrevistes per client, mentre que en altres casos es produeixen processos molt més llargs.

Sorprenentment, si es té en compte la seva popularitat, els estudis que examinen l’eficàcia de les intervencions basades en la família sobre l’ús del cànnabis són bastant escasses.

No obstant això, els pocs estudis existents suggereixen que aquestes intervencions són efectives per tractar els trastorns relacionats amb el cànnabis entre els adolescents. Els resultats comparatius són de moment poc concloents, ja que en alguns casos la teràpia familiar multidimensional (TFMD) sembla igualment efectiva que la teràpia conductual cognitiva (TCC) combinada amb la teràpia d’estimulació motivacional (TEM); en altres casos la teràpia familiar multidimensional sembla superior, i en altres casos inferior en els seus resultats a la combinació abans esmentada.

Per tant, un enfocament prudent a falta d’una anàlisi de major profunditat dels elements diferencials dels estudis existents semblaria intentar combinar els tres enfocaments esmentats.

Algunes dades suggereixen que la teràpia familiar seria més eficaç per augmentar la retenció i per als casos d’ús problemàtic sense dependència, generalment entre adolescents, mentre que la combinació de TCC i EM / TEM i amb maneig de contingències seria més eficaç per obtenir objectius duradors de canvi en els comportaments de risc, especialment entre els que presenten un trastorn per ús de cànnabis ben establert i entre els adults. Tant els resultats obtinguts en aquest estudi respecte de les intervencions individuals, com la revisió Cochrane existent sobre el tractament dels problemes vinculats al consum de cànnabis donen suport a aquesta visió. Els estudis sobre la intervenció en casos de patologia dual mostren que resulta més llarg i costós obtenir efectes en aquests casos, semblant de la mateixa manera la combinació de TCC amb EM / TEM la millor opció possible.

Per tant i, repetim, a falta d’una anàlisi més profunda i detallat dels estudis existents, especialment d’aquells amb més qualitat metodològica i més aplicables al nostre medi, així com d’una investigació futura que llanci major llum sobre els dubtes que persisteixen, proposem com a recomanacions de transferència del coneixement a la pràctica les següents:

1) Les intervencions dirigides a enfrontar els problemes vinculats al consum de cànnabis, ja sigui de forma específica o en el context de programes de tractament més amplis, d’incloure en tots els casos els elements de les teràpies que han mostrat la major eficàcia fins al moment, a saber la teràpia familiar multidimensional, la teràpia conductual cognitiva, i l’entrevista motivacional – teràpia d’estimulació motivacional. Altres enfocaments que mostren resultats mixtos i s’haurien d’utilitzar amb prudència serien la teràpia familiar estratègica breu i el maneig de contingències. Sobre la base de l’evidència disponible, sembla professionalment inapropiat utilitzar altres enfocaments terapèutics, excepte en tot cas de forma coadjuvant i intentant verificar els seus efectes.

2) Probablement sigui el més adequat disposar almenys de tres modalitats d’intervenció diferenciades:

  • una dirigida a adolescents o joves amb consum conflictiu però sense criteris de dependència, que hauria de basar-se en la teràpia familiar multidimensional i incorporar elements de TCCC i EM / TEM.
  • una altra dirigida a joves o adults amb dependència del cànnabis, i més rarament a adolescents, basada en la combinació de TCC i EM / TEM amb maneig de contingències, i que incorpori quan sigui possible elements de teràpia familiar multidimensional (TFMD).
  • I una tercera dirigida a joves o adults que presenten dependència a altres drogues com a patologia primària, o bé patologia dual, que hauria d’incloure els mateixos components que en el cas anterior, afegint els específics de l’abordatge d’altres substàncies o de la patologia mental de la què es tracti, així com una major intensitat i perseverança.

Òbviament, poden generar altres modalitats o categories, però aquestes ens han semblat les més rellevants.

Autors:

  • Laura Sangüesa, Psicòloga, màster en drogodependències, directora del Servei d’Atenció Psicosocial de la Fundació Salut i Comunitat. Barcelona
  • Xavier Ferrer, Doctor en psicologia, director tècnic de la Fundació Salut i Comunitat. Director del Màster d’especialització en Drogodependències. Universitat de Barcelona.

Article : “Tancant Fabric, no es resolt res”

Article d’A. Outomuro, ex-alumna del Màster, sobre el recent tancament de la discoteca Fabric després de la mort de dos joves per consum de psicoestimulants.

 

Fabric-Danzeria

 

“El superintendent de la Policia Metropolitana de Islington, Stuart Ryan, va al·legar que mentre l’establiment seguís obert, el risc de mort seguiria latent”.

Ryan Browne i Jack Crossley, 2 nois britànics menors de 20 anys, han mort per sobredosi aquest estiu a FABRIC, el mític club londinenc, a l’avantguarda de la música electrònica des de la seva obertura el 1999. Aquestes morts han desembocat en el tancament cautelar i indefinit del club, i la retirada de la llicència del mateix.

En tractar-se d’un club tan conegut, al qual assisteixen milers de persones cada setmana, aquestes morts han transcendit. Però cada dia hi ha moltíssimes morts per sobredosi de les que ningú s’assabenta. Per què? Perquè ocorren en llocs anònims i sense milers de testimonis.

Tot i la poca informació que s’ha donat sobre aquests successos, tot apunta que la substància psicoactiva a dosi letal que va acabar amb la vida dels dos joves va ser MDMA. Probablement perquè la composició d’aquestes pastilles contenia el doble de la concentració màxima esperada, o directament perquè no es tractava d’MDMA com pensaven, sinó d’una altra molècula molt més potent i incompatible amb la vida d’aquests dos nois (¿potser PMMA?). Aquests 2 supòsits no tenen cap relació directa amb FABRIC sinó amb les polítiques de drogues en aquest país i en la gran majoria del planeta: THE WAR ON DRUGS. La execrable Guerra contra les Drogues, la criminalització i la no regularització; i per tant l’escàs o nul coneixement per part dels i les usuarixs de substàncies psicoactives del que consumeixen.

A més de l’estrès associat al consum per ser il·legal: que genera en lxs usuarixs patrons de consum perillós com ara una tendència a amagar-se (consum no supervisat), un ús abusiu ( “m’ho prenc tot abans que m’ho treguin”), no controlat (no existien, fins aquest estiu, serveis d’anàlisi de substàncies en ambients recreatius, com en la gran majoria de països) i falta d’educació sanitària sobre consum segur (hidratació, alimentació, dosificació, interaccions, repòs …).

Tancar un club perquè es produeixen dues morts consecutives per sobredosi és tancar els ulls davant d’un problema de salut pública mundial.

No moriran menys xavalxs per aquesta mesura. Es moriran en un altre lloc i “embrutaran” menys. Mentre les úniques mesures eficaces (i provades) en la prevenció d’efectes adversos i morts en relació amb el consum de drogues com la reducció de riscos i DANYS no s’estableixin com a imprescindibles seguirà havent-hi casos així.

A Barcelona, ​​per exemple, hi ha diverses sales de consum supervisat en què durant més d’una dècada no ha mort ningú i també hi ha serveis d’anàlisi de substàncies anomenades Energy Control o Ai Laket !, que et diuen el que et vas prendre ( no el que “creus” que et vas a prendre) i com ho has de fer d’una manera segura.

A Londres en particular i al Regne Unit en general, no existia cap d’aquests serveis, fins aquest estiu, com us comentàvem abans. Hi ha consum de drogues fins a les cel·les hermètiques dels condemnats a mort dels EUA, hi ha criptomercats de drogues a la Deep Web després del tancament de Silk Road i l’empresonament de Ross Ulbritch i existiran morts per sobredosi tot i tancar Fabric, en altres clubs legals o raves il·legals.

No es tracta de tancar sinó d’obrir. Obrir ments i recursos que acceptin la llibertat de consum i de no morir en l’intent.

I aquí estem professionals de diferents àmbits dedicant-nos a això i veient que és possible, sabem del que parlem. Jo ho faria gratis. Però els resulta molt car.

Autora: Alejandra Outomuro – Metge i ex-alumna del Màster en Drogodependències presencial UB – IL3

Font original: cannabis.es

La marxa nocturna: Un ritu exclusivament espanyol?

Les hores d’oci dels joves disminueixen, però la seva intensitat augmenta, segons el darrer estudi de la FAD : La marcha nocturna: ¿Un rito exclusivamente español?

 

JOVENES Y OCIO 2016-1

 

La investigació aborda l’anàlisi de l’oci nocturn de la població jove en diferents contextos europeus, prenent com a punt de partida la descripció i l’estudi detallat del cas espanyol. L’abordatge es completa i compara amb estudis de cas de tres països europeus: Hongria, Itàlia i Suïssa.

En concret, s’analitzen les expectatives, els patrons, les relacions personals, els riscos i les polítiques públiques que regulen aquest oci nocturn juvenil, a partir de l’anàlisi de fonts secundàries, d’entrevistes semi-estructurades amb informants clau i d’un qüestionari en línia aplicat a 2.013 nois i noies entre els 16 i 29 anys.

La meitat dels joves espanyols coincideix que sortir a la nit els permet fer alguna cosa diferent i el 30% afegeix que els dóna sensació de llibertat.

L’estudi «La marxa nocturna: Un ritu exclusivament espanyol?» realitzat pel Centre Reina Sofia, centre privat creat per la FAD, afirma que els joves entre 16 i 29 anys gaudeixen de prop de 41 hores de lleure a la setmana. Els caps de setmana i períodes de vacances, com l’estiu, influeixen a aquest augment amb l’oferta d’un major nombre de llocs d’oci.

A més, s’ha produït un canvi en la manera de «sortir de festa» de la joventut espanyola, ja que del 78% que surt per les nits un 30,4% assegura tornar a casa abans de les 2 de la matinada. Tan sols el 12,7% de joves torna a casa passades les sis del matí. També es calcula que aproximadament

la meitat d’aquells que afirmen sortir a la nit ho fan només una o dues vegades al mes, mentre que prop del 30% afirma sortir cada cap de setmana.

Això pot ser degut a l’adopció del patró de «consum nòrdic» on els joves es reuneixen per realitzar una ingesta d’alcohol en grans quantitats, però en un lapse de temps petit. D’altra banda, són les dones les que tornen a casa diverses hores abans que els homes i per edats, els de 20 a 24 allarguen més la festa nocturna que els que recentment acaben de complir la majoria d’edat.

Pel que fa a les activitats preferides durant les nits de festa, els bars, cafeteries i pubs estan guanyant terreny, i amb molta diferència, als concerts o el botellón, als quals tan sols acudeixen entre el 13 i 18% dels joves. No obstant això, aquest tipus d’oci de bars també es troba en disminució en comparació amb anys anteriors, quan el 2004 un 79,7% d’espanyols optaven per això, ara s’ha vist disminuït a un 62,6%.

Per accedir a l’informe complet 

Font original : abc.es

La DEA manté a la marihuana a la llista de drogues perilloses

El govern dels Estats Units mantindrà la marihuana a la llista de les drogues més perilloses, però permetrà que es realitzin més investigacions científiques sobre l’ús medicinal d’aquesta substància, va anunciar l’agència antidrogues dels Estats Units (DEA).

 

dea-chief-retreats-on-marijuana-war-1

 

La DEA va rebutjar dues peticions de Gina Raimondo, governadora de Rhode Island, i Jay Inslee, governador de l’estat de Washington, perquè reclassificaren la marihuana com una droga amb usos mèdics acceptats.

L’agència antidrogues nord-americana va decidir mantenir la marihuana a l’anomenada “llista I” de les drogues més perilloses en considerar que “no compleix en aquest moment els criteris per a ús mèdic acceptat en tractaments als Estats Units, no té un nivell acceptable de seguretat per al seu ús sota supervisió mèdica i té un alt potencial d’abús “.

A la llista de les drogues més perilloses també estan incloses l’heroïna, el LSD i l’èxtasi, entre d’altres estupefaents.

La DEA, però, va obrir la porta al fet que més centres d’investigació mèdica puguin conrear legalment marihuana amb finalitats científiques. Actualment només la universitat de Mississipí compta amb el permís, va recordar l’agència en un comunicat.

No obstant això, l’agència antidrogues nord-americana no va precisar el nombre de centres als quals se’ls permetrà fer-ho a partir d’ara.

Font original: clarin.com via @lasdrogasinfo