Teresa Salas Prat analitza en aquest treball el diari vespertí Tele-Exprés (1964-1980) que es publicà durant l’última etapa del franquisme i durant la Transició. Mitjançant una recerca hemerogràfica i la utilització de fonts orals, s’intenta la reconstrucció de la història d’aquest important periòdic, que, amb directors com Manuel Ibáñez Escofet, arribà a publicar-se durant gairebé 15 anys, no sense problemes amb la justícia causats, sobretot, per les seves crítiques al règim franquista.
Aquest treball pretén fer una primera aproximació a la història del Tele/eXpres (1964-80), el primer diari d’iniciativa privada nascut a Catalunya després de la Guerra Civil. Els anys que va viure, de cabdal importància per al país, van condicionar l’empresari i el projecte i aquest és, precisament, el punt d’arrancada de la investigació i el que he intentat reflectir en l’estudi. Paral·lelament, però, també he mirat de deixar palès perquè se’l recorda com un diari progressista, catalanista i liberal, tres qualificatius que els professionals que hi van treballar no tenen cap dubte d’utilitzar a l’hora de definir-lo.
La font oral és la base de la investigació. Sent conscient, però, del risc que comporta aquesta mena de font, perquè la memòria és selectiva i la realitat es pot inventar, he procurat contrastar la informació al màxim, triant diferents veus que m’han donat versions contraposades d’un mateix fet, tal com he reflectit. En concret, he recopilat el testimoni de prop d’una vintena de persones, entre directors del diari i redactors (alguns dels quals van ocupar càrrecs directius), a més d’un conseller delegat, una de les secretàries i la responsable de l’arxiu fotogràfic. Com a dificultat, m’he trobat amb la negativa de persones que van ser clau pel diari i que, per diferents raons, no han volgut contestar les meves preguntes. És el cas del primer director, Sempronio, i d’un dels propietaris, el comte de Godó. (Cal tenir present, a més, que tres dels vuit directors i dos dels tres empresaris ja han desaparegut).
