Revisió històrica i analítica de la implantació de l’estil skinhead a l’Estat espanyol i la seva posterior evolució (1980-2010). L’objectiu principal es descriure com i on eclosionà aquest i de quina manera es plasmà a la geografia estatal des d’inicis dels anys vuitanta. A partir de aquí exposem com la concreció autònoma skin es diversificà i fragmentà i quins elements foren cabdals en la seva heterogeneïtat. En aquest sentit hem centrat el nostre anàlisi en els tres principals referents sobre els que l’estil s’ha articulat, els quals han caracteritzat les seves dinàmiques posteriors: política, música i esport. Estructura: I Part (capítols 1 i 2) descriu els estils juvenils existents a Gran Bretanya als anys cinquanta i els orígens jamaicans de l’estil skin. II Part (capítols 3 i 4) detalla l’ascendent multiracial dels primers skins, analitza les seves etapes evolutives i els gèneres musicals de referència. III Part (capítols del 5 al 8) Exportació a l’Estat espanyol de l’estil skin i el seu posterior fraccionament. Examina les seves diverses tendències i la seva evolució. IV Part (capítols del 9 al 11) Explica els gèneres musicals que adoptaren els skins a l’Estat espanyol. Examina la consolidació de dos pols antagònics. V Part (capítols 12 i 13) Aprofundeix en la presència skin en l’àmbit del futbol i les transformacions que ha sofert després de patir un procés d’ideologització. Justificació: – Aproximació historiogràfica pionera d’aquest estil juvenil. – Interès social creixent sobre el fenomen. – Examinar la multiformitat i homogeneïtat que presenta l’estil de forma simultània. – Oferir una visió amplia de la gènesis del moviment skin. Metodologia: Combina esforç teòric i metodològic amb un intens treball de camp. Investigació empírica (quinze anys). Obra d’història elaborada des d’una òptica multidisciplinar. Contextualització i acotació de l’objecte d’estudi mitjançant la concreció d’un cos teòric basat en disciplines com l’antropologia, la sociologia o la politologia. – Recopilació de fonts primàries (publicacions, pamflets, adhesius) – Fonts orals (entrevistes per segment d’edat i gènere). – Xarxa telemàtica – Suport fonogràfic i videogràfic (annexos discografies, biografies conjunts musicals). Conclusions: Corroborar les dimensions reals del fenomen, constatant la seva rellevància Clarificar tòpics i mites associats a l’estil. Assentar unes bases acadèmiques sòlides que permetin analitzar amb rigor els skinheads i facilitin futures investigacions. – Un estil eminentment urbà – Una societat jeràrquica i ordenada fallida – Implantació tardana – Pluralitat ideològica – Element renovador de l’extrema dreta – Manifestació visible d’un racisme sense immigració – Un estil sobredimensionat en declivi – Emergència d’un sector apolític – Les transformacions com ocàs de l’estil – De fenomen transgressor a moda de consum Bibliografia consultada: Per a la seva realització hem consultat obres de caràcter genèric i d’altres específiques sobre la matèria. En aquest sentit abunda la bibliografia acadèmica anglosaxona (sociologia, història, política) atesa l’escassa producció en llengua castellana existent que abordi el nostre objecte d’estudi. La nostra investigació també s’ha sustentat en suports documentals (premsa escrita generalista, premsa esportiva, revistes especialitzades, premsa musical, publicacions polítiques, fanzines) i gràfics (documentals, pel•lícules).
