L’objecte d’investigació d’aquest treball de recerca és l’anàlisi del fet nacional en la configuració del sindicalisme a Catalunya, en el període de la transició i que es consolidarà posteriorment en la democràcia, centrat en el sindicat Comissions Obreres (1976-2006).
El nou moviment obrer, sorgit de la lluita contra el franquisme, trenca el pensament clàssic de molts sectors de l’esquerra que consideraven que la reivindicació del fet nacional era una qüestió que només interessava a la burgesia.
El concepte de sindicalisme de classe i nacional, que uneix la lluita pels drets socials amb la lluita pels drets nacionals i considera tots dos elements formant part d’un mateix procés, és un tret característic d’aquest nou moviment obrer que constitueix Comissions Obreres. És la primera vegada que en el moviment sindical de Catalunya es manifesta, d’una forma tan clara i conscient, que la classe treballadora si vol tenir un paper protagonista en el procés de construcció nacional ha d’assumir el fet nacional com a propi.
Des de la creació de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, el tret nacional ha estat una constant del sindicat, fins al punt d’ aconseguir que el model de sindicalisme de classe i nacional que propugna, sigui el model sindical hegemònic a Catalunya.
És en aquest aspecte, sindicalisme i catalanisme, en el que es centra l’estudi proposat. En ell s’analitzarà diferents aspectes a través dels quals podem veure com es sustenta la definició de sindicat de classe i nacional que fa Comissions Obreres.
Les fonts consultades per fer aquest estudi de recerca han estat únicament documents sindicals de Comissions Obreres. Tots ells formen part dels fons de la Fundació Cipriano García-Arxiu Històric de la CONC.
En l’estudi de recerca hem pogut constatar com el sindicat ha dedicat una extensa documentació escrita en torn al fet nacional. A través de l’anàlisi de la documentació buidada podem situar els trets fonamentals en que es sustenta la condició de sindicat de classe i nacional de Comissions Obreres. Com hem vist, es tracta de documents de naturalesa molt diversa i, per donar una major claredat a les idees que es recullen en els documents, s’ha seguit el criteri d’agrupar segons l’eix central que tractaven els documents.
En la recerca realitzada s’han treballat un total de 30 documents. Tots ells tenen com a eix central el fet nacional tractat des de diferents perspectives. Són documents elaborats des de la constitució de Comissions Obreres de Catalunya com a sindicat, el 1976, i durant trenta anys, fins el 2006.
Per afrontar el seu estudi, s’han classificat els documents en sis blocs que tracten de diferents aspectes que evidencien aquesta relació entre sindicalisme i catalanisme de Comissions Obreres.
En un primer bloc, podem veure com els documents, que recullen les intervencions de dirigents sindicals en actes públics, com Cipriano Garcia o dels dos secretaris generals que ha tingut aquesta organització, José Luis López Bulla i Joan Coscubiela, expressen els trets bàsics de la identitat del sindicat de classe i nacional. Situen el paper de la classe treballadora en la construcció nacional per aconseguir una societat més cohesionada, de la que puguin formar part totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, independentment del seu moment d’arribada al nostre país. També la importància que té pel sindicat l’encaix de Catalunya a l’Estat Espanyol, a Europa i al món per avançar nacionalment. En aquest aspecte no és aliena la posició que manifesta la CONC en l’organització del sindicat confederalment.
En el segon bloc, s’ha tractat d’analitzar el contingut de la posició que Comissions Obreres ha pres en torn a la Diada Nacional de Catalunya, a través dels documents de les resolucions públiques. En el període estudiat es troba una primera resolució l’any 1979 i després no es reprèn fins el 1998. Aquest fet ens mostra la voluntat unitària del sindicat que, mentre les reivindicacions de caràcter nacional de la Diada de l’Onze de Setembre es varen mantenir amb aquesta característica, no es feien pronunciaments propis. En aquestes resolucions es recullen tots aquells trets fonamentals en la concepció nacional del sindicat: la igualtat de drets de tota la ciutadania, la implicació en el procés de normalització lingüística, la capacitat d’autogovern per avançar cap a un model econòmic i social més just en que es configuri un marc propi de relacions laborals.
En el tercer bloc, s’han agrupat els documents que tracten sobre la llengua catalana. Així, s’han treballat les tres declaracions públiques, com també el recull de les activitats per la promoció del català del Servei Lingüístic, que ha fet el sindicat en aquest període. Comissions Obreres davant la llengua catalana ha tingut una posició, des del primer moment, en la seva defensa i normalització com a llengua pròpia de Catalunya. És pel sindicat un dret de ciutadania que facilita la integració i la cohesió social, paper que també considera el sindicat que ha jugat el procés d’immersió lingüística a l’escola a Catalunya.
Els documents que es treballen en el quart bloc, sobre la proposta sindical de nomenar Lluís Companys a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, tenen una naturalesa diversa. S’ha analitzat un article publicat a la premsa, la intervenció del secretari general, Joan Coscubiela, en un acte públic, a més del document de la campanya de recollida de signatures a favor de la proposa. En aquests documents, podem veure com el sindicat dóna una gran importància a la memòria històrica per avançar en la defensa dels drets nacionals des d’una perspectiva social.
En el cinquè bloc, s’han reunit els documents que donen a conèixer la posició del sindicat en torn als Estatuts d’Autonomia de Catalunya. Així, en el moment del primer Estatut, podem analitzar el compromís sindical per l’autonomia en el document de la intervenció d’un dirigent del sindicat, Paco Frutos, en el míting que va tenir lloc al Palau d’Esports i a la crida pública que es va fer per mostrar el vot favorable del sindicat a la conquesta de l’autogovern. En el segon Estatut d’Autonomia, els dos documents que es treballen tenen un caire diferent, un es la posició aprovada per la Comissió Executiva del sindicat en la que es presenten propostes concretes que es volen introduir en el text del nou Estatut, i on es confirma la voluntat d’intervenció en la construcció dels instruments d’autogovern, així mateix també es veu en el document que recull la intervenció del secretari general, Joan Coscubiela, en la que es marquen els objectius que segons el sindicat s’han d’assolir amb el nou Estatut.
Finalment, el darrer bloc, sobre la proposta del marc català de relacions sociolaborals, s’ha analitzat el desenvolupament de la proposta que, els anys 80, va fer Comissions Obreres. Aquesta evolució es pot seguir a través de tres documents que presenten propostes concretes, les primeres recollides a l’any 1991 i les segones vuit anys més tard i que finalment es delimiten en un decàleg que s’aprova a la Comissió Executiva del sindicat, que és el darrer document. És aquest el marc propi d’intervenció del sindicat i en ell es proposa actuar en tres eixos que considera el sindicat imprescindibles per bastir aquest espai d’intervenció per avançar en l’autogovern: l’ampliació de competències de la Generalitat, la negociació col·lectiva i els convenis de Catalunya i el reforçament dels interlocutors socials i de la concertació social.
La recerca compresa en aquest estudi, facilita algunes claus per comprendre com se situa el fet nacional en la configuració del sindicalisme a Catalunya en el període de la transició i que després es consolidarà en la democràcia. Està centrat en el sindicat de Comissions Obreres, per ser el primer en plantejar la vinculació entre drets nacionals i drets socials. A través de les fonts consultades, s’ha pogut verificar com Comissions Obreres ha mantingut i aprofundit en la seva línia de sindicat de classe i nacional.
Com hem vist, en la recerca només es treballa documents del sindicat. Per poder confirmar com, Comissions Obreres, és un sindicat de classe i nacional que s’exposa en l’estudi, és necessari que en una recerca futura es tracti d’analitzar, a través de noves fonts, com exerceix aquesta condició de sindicat nacional.
Caldria completar aquesta visió amb el tractament de noves fonts documentals. Per aprofundir en l’anàlisi de la identitat nacional de Comissions Obreres s’ha de consultar altres escrits com son els documents congressuals, les actes del organismes de direcció, així com recórrer a la història oral amb l’explotació de les entrevistes realitzades als diversos dirigents sindicals d’aquest període, que es troben en el fons de la Fundació Cipriano Garcia-Arxiu Històric de la CONC.
A més dels documents escrits, s’hauria de treballar l’anàlisi de la seva hegemonia en aquest període, amb l’estudi de les dades sobre la representativitat de Comissions Obreres en el marc sindical, de la composició de l’afiliació, del seguiment dels resultats dels diferents processos d’eleccions sindicals, de la presència en els diferents sectors i en el conjunt del territori de Catalunya.
Per una altra banda, s’ha d’analitzar la pràctica sindical portada a terme per Comissions Obreres, especialment el desenvolupament de l’acció sindical i la seva incidència en el procés de negociació col·lectiva. Per això, s’hauria de tractar les dades dels convenis col·lectius d’àmbit nacional que s’han negociat. També cal treballar-ho des del punt de vista del mateix sindicat com dels altres agents socials implicats, sindicats i patronal. Des del punt de vista del sindicat, a través de les informacions aparegudes en les publicacions sindicals, “Lluita Obrera” principalment, i la d’altres actors, amb la consulta dels arxius dels agents socials, principalment UGT i Foment del Treball, i del fons de l’Hemeroteca. Per treballar aquest aspecte, també seria necessari introduir fonts orals per tal de recollir dades de quina ha estat la implicació en l’acció sindical.
Pel que fa a la posició de Comissions Obreres en el tema de la llengua, seria imprescindible completar l’estudi de les propostes i de la pràctica sindical de la Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres, pel paper clau que ha tingut l’educació en el procés de normalització del català.
També seria necessari completar la investigació amb l’estudi d’accions concretes com la integració de la Confederació Sindical de Catalunya, l’any 1989, o la creació del Seminari Salvador Seguí, el 1999, com un espai de reflexió i debat per la defensa dels drets socials i nacionals. També caldria treballar sobre les relacions amb les Comissions Obreres del País Valencià i de les Illes Balears, així com la vertebració amb la Confederación Sindical de Comisiones Obreras d’Espanya.
La realització d’aquests estudis, donaria una visió més completa de la condició de sindicat de classe i nacional de Comissions Obreres i del seu paper en el moviment obrer a Catalunya en aquest període.
