OBJECTIUS
El treball consisteix en una aproximació a la vaga del sector de la construcció que va tenir lloc a la ciutat de Granada entre els dies 21 i 29 de juliol de 1970. Aquest esdeveniment va tenir gran ressonància en el conjunt de l’Estat espanyol a causa de la brutalitat amb la qual va ser reprimida una concentració de paletes, el primer dia de vaga, que va desembocar en una batalla campal pels carrers de Granada en la qual van morir tres treballadors pels trets de la policia franquista. La repressió de la vaga de la construcció de Granada al juliol de 1970, està considerada com un dels esdeveniments relacionats amb el món del treball més importants que van tenir lloc aquell any en el conjunt de l’Estat espanyol. No obstant això en el moment de plantejar-nos fer una recerca sobre aquest succés que pogués ampliar les dades ja conegudes i publicats, notem la falta d’una aproximació a la vaga que sorgís de les condicions de vida dels treballadors i que connectés aquest esdeveniment amb la resta de la història del moviment obrer granadí en el segle XX. Per a nosaltres això resultava d’enorme importància perquè la que es coneix popularment a Granada com “la vaga del 70” va suposar la primera gran mobilització provocada per motius laborals en aquesta ciutat des del començament de la guerra civil, 34 anys abans. Aquest és el motiu de l’interès, concretat en el primer capitulo, de començar a contar la història de la vaga des de molt abans de 1970. L’objectiu d’aquest plantejament inicial era tractar de trobar antecedents en la pròpia història de la ciutat a l’esclat de violència que va provocar tres morts i als comportaments que es van succeir abans, durant i després de la vaga, així com establir les possibles línies de continuïtat i/o ruptura entre el moviment obrer granadí dels anys trenta i el que va protagonitzar la vaga de 1970.
Atès que la participació de Comissions Obreres en el desenvolupament de la vaga és la que més ha estat documentada per la historiografia, un primer objectiu per a ampliar l’enfocament de partida del nostre treball ha estat indagar en la labor d’altres grups de persones compromeses a la Granada de llavors, com la Germanor Obrera d’Acció Catòlica, els capellans obrers i els treballadors independents, el paper dels quals va ser fonamental per al desenvolupament de la vaga, sense que per això sigui tan conegut o esmentat. Partint de l’aportació de tots els que van contribuir a la lluita obrera a Granada, hem tractat de plantejar un context més ampli i de construir una aproximació a una història cultural i social de la classe obrera granadina. Per a això vam voler bussejar a una major profunditat, tractant d’endinsar-nos en altres espais i xarxes de sociabilitat obrera on també es va anar incubant de forma independent aquesta necessitat de lluitar per una vida millor. Això ens ha portat a descobrir i a narrar la història de barris sense història. Barris obrers de Granada, en concret el desaparegut barri de la Virgencica, on es van donar les condicions apropiades perquè els seus habitants transformessin la impotència i la resignació de tantes dècades, en organització veïnal i en una voluntat de lluitar per la defensa dels seus drets. Remetent-nos a totes aquestes experiències, hem anat trobant les pistes que posaven de manifest una història peculiar, contradictòria i profundament humana. Una vegada obtinguda la informació necessària, encara que mai suficient, tot el nostre esforç s’ha basat en intentar explicar aquesta història d’una forma rigorosa i amena.
